Anàlisi de 'La Vaca Cega' i 'Oda a Espanya' de Joan Maragall

Anàlisi de La Vaca Cega i Oda a Espanya

La Vaca Cega

La temàtica en l’obra de Joan Maragall és de les més àmplies. Tots els temes eterns de la poesia hi són presents: l’amor, la natura, el cant de la seva terra i la seva ciutat, els elements espirituals, la llegenda. L’objectiu essencial d’aquesta poesia és captar i transmetre la bellesa, la poesia que hi ha en les coses. La natura se sintetitza en un ésser vivent, l’ésser irracional és personificat, és a dir, el poeta n’escriu com si la vaca pogués sentir emocions humanes. Ens trobem davant l’espectacle d’un ésser vivent que és com un defecte dins l’harmonia natural. El poema té un ritme molt marcat, són versos decasíl·labs, llargs, d’art major, la tria de sons que ofereixen diferents sensacions, lliga la forma amb el contingut. Això fa que l’escena se’ns presenti lenta, si el vers fos curt no ens oferiria aquesta sensació. Pel que fa a la rima, el vers és bàsicament blanc encara que hi ha alguna rima assonant, sense rima, el final del vers està tallat i s’acaba la frase amb un altre vers. També és un mètode per alentir el ritme. El jo no és explícit és present en la forma com és delimitada l’escena, existeix un punt de vista des de la qual l’observador veu l’escena. Aquest recurs fa que sigui un poema modern, desapareix el jo narrador. La vaca cega és un poema que m’ha agradat, no m’ha semblat difícil de comprendre perquè no té un simbolisme darrere i m’ha cridat l’atenció que sigui un animal com la vaca el que concentri l’interès del poeta.

Oda a Espanya

Oda a Espanya, és el títol del poema de Joan Maragall. El tema principal del poema és la guerra que en aquells moments tenia Espanya amb Cuba per la seva independència. En el primer vers parla d’un home qualsevol que li parla a Espanya en la llengua catalana, una llengua que poca gent hi parla. En el segon vers diu que hi ha massa gent que mor per la seva pàtria i l'autor es pregunta per què derramar tanta sang inútil. Diu que molta gent se’n va en vaixell cap a la guerra, somrient al seu atzar, que sol ser la mort. Però en l’altre vers l’autor es pregunta on són els vaixells amb els nois que s’havien anat, i que hi ha moltes mares que ploren a causa d’això. I per acabar parla d’una Espanya que està en perill, que s’ha de salvar i que està molt sola. Això es refereix a com se sent la gent d’Espanya, i l’autor acaba el poema dient que Espanya se’n va. En aquesta poesia trobem diferents mètodes retòrics:

• Interrogació retòrica, en el vers sisè.
• El·lipsi.
• Metàfora, en el vers tercer i en el vers penúltim.
• Parla d’Espanya, en nombre de la gent morta en la guerra, en el vers cinquè.
• Personificació, en l’últim vers ‘atronadora’, que es podria dir com potent, fort.

Aquest poema és decasíl·lab, dividit en vuit versos. El contingut del poema, crec que està ben estructurat envers la forma del poema. En cada vers el poema parla d’una Espanya trencada per una guerra que a l’autor li sembla inútil i innecessària.