Anàlisi del poema 'Així com cell que desitja vianda' d'Ausiàs March

Anàlisi del Poema "Així com cell que desitja vianda"

Contextualització de l'Obra d'Ausiàs March

El poema analitzat pertany a Ausiàs March, nascut a València (1397-1459). La vida d'aquest poeta va transcórrer a la Cort d'Alfons el Magnànim i va formar part de les expedicions militars del rei per a la conquesta de Nàpols i Sicília. Ha estat considerat un dels poetes més importants del Segle d'Or de la nostra literatura.

La seva obra consta de més de deu mil versos agrupats en cinc cicles principals: Plena de Seny, Llir entre Cards, Amor, Amor, Oh Folla Amor i Mon Darrer Bé. Aquest poema, escrit en set cobles i una tornada, pertany al gènere de la cançó i s'emmarca en la lírica dels segles XIV i XV, hereva de la poesia trobadoresca. Mentre que la poesia trobadoresca era formal i perceptiva, escrita en occità, en l'obra de March es manifesta un procés de desoccitanització, és a dir, una llengua lliure d'occitanismes.

El Tema Central: Amor i Desig en Ausiàs March

El tema principal és la declaració d'amor: morir per no poder gaudir de la companyia de la seva estimada. Aquest és un tema recurrent en les seves obres.

Resum del Poema: La Dualitat entre Cos i Enteniment

A Ausiàs se li presenten dues dones que desitja, però ha de decidir-se per una de les dues. Són dos amors totalment contraris i diferents. El cos li diu que desitja una d'elles, però l'enteniment desfà aquest raonament mostrant-li que no sent amor sinó atracció. Al final, sempre et guies per l'enteniment, perquè si estimes algú pel seu cos, has de tenir en compte que no durarà sempre; en canvi, si l'estimes per com és, et pot durar tota la vida.

Funcions del Llenguatge en el Poema

En el text s'identifiquen diverses funcions del llenguatge:

• La funció estètica, ja que els accents estan sempre al mateix lloc.
• La funció expressiva, que tracta de donar consell.
• La funció vocativa, perquè tracta de canviar l'opinió del receptor, la seva estimada ("amar dretament vos").
• La funció metalingüística, en dir que en ell es pren aquest amor.

Nivells d'Anàlisi Lingüística

Nivell Fònic-Fonològic: Evolució del Català

Es detecten pocs occitanismes (com ara "ab", "cell", "elegesch"), que apareixen sobretot en frases fetes. A poc a poc, es va veient com s'utilitzen menys occitanismes i es passa a un català més pròxim al dels nostres dies. A més, el ritme del text és l'estrofa catalana clàssica o octava reial, composta per 8 versos decasíl·labs en art major, cesurats en la quarta i desena síl·laba i de rima consonant ABBA CDDC, creuada i encadenada.

Nivell Morfosintàctic: Recursos d'Ausiàs March

L'estructura del poema es basa en deixis, nexes i tipus d'oracions. Quant a les deixis, trobem:

• Temporals (tart, avant…).
• Personals (jo, vós, ell…).
• Espacials (aquest…).

En referència als nexes, trobem adversatius (més), causals (que) i consecutius (tant que). Pel que fa al tipus d'oracions que es troba al text, hi ha un ús de causals, adversatives (llevant, ponent, vents, mai) i comparatives, recursos que utilitza molt Ausiàs March per aconseguir el seu propòsit: convèncer la seva estimada.

Nivell Lèxic-Semàntic: Camp Lèxic i Figures Retòriques

Assenyalem que el camp lèxic que més s'utilitza és el de l'amor (amant, voler, amor…). Quant a les figures retòriques que apareixen al text, trobem:

• Hipèrboles (si la mar es plany greument i et crida).
• Gradació (és foll o pervers i terrible grosser).
• Personificacions (l'atorga senyor, i si amb ell disputa).
• Contraargumentacions (Ell és qui venç la sensualitat, si bé no és en ell el primer moviment / un de llevant i un altre de ponent).
• Comparacions (el cos i l'enteniment).
• A més, trobem epítet (apetit brutal) i ironia (hi ha tal amor com un llop o un renard).

Conclusió: L'Amor i l'Admiració en l'Obra

Finalment, podem concloure que aquesta obra tracta de l'amor i l'admiració que l'autor sent per la seva estimada.