Anàlisi del poema 'Ací' d'Estellés: Ausiàs March i València

Anàlisi del poema «Ací» de Vicent Andrés Estellés

El poema «Ací» forma part del Llibre de meravelles, poemari publicat el 1971, encara que podem datar-ne la redacció entre 1956 i 1958, en plena etapa de postguerra. Aquest llibre es divideix en tres parts i el poema que comentem pertany a la part central, la més extensa, formada per 47 poemes, la majoria dels quals, com aquest, tenen un títol i un paratext inicial que correspon a citacions d’autors, generalment medievals. El Llibre de meravelles connecta present i passat. El present és dins el context franquista, un moment nefast per a la cultura valenciana, i el passat s’emmarca en l’edat mitjana, el temps fundacional de la nostra cultura, que apareix com un model per al futur. «Ací» s’inclou en el cinqué subapartat de la segona part del llibre, en la qual trobem records feliços que contrasten amb l’obscuritat que provocaren la guerra i la postguerra. Malgrat tot, l’amor es manté com l’element clau que ajuda a superar les misèries morals i físiques.

La influència d'Ausiàs March

La figura d’Ausiàs March, central en aquest poema, té una presència constant en el poemari, amb citacions, intertextualitats i múltiples referències. Encapçala el text una citació del tercer vers del seu poema CXI: «Deixant amics e fills plorant entorn». El poema on trobem aquest vers comença parlant de l’enyor dels que se’n van de la seua terra havent de deixar-ho tot enrere. La nostàlgia i el record del lloc estimat serà un sentiment molt viu en tot el text.

Gènere i estil literari

El text es classifica dins de l’àmbit literari, propi de les obres de creació, i cal encabir-lo dins del gènere poètic, caracteritzat per la prevalença de la funció retòrica, és a dir, hi ha un trencament del llenguatge habitual mitjançant uns mecanismes que permeten comunicar sintèticament les emocions i els sentiments. Estellés, en aquest poema, empra la narració i la descripció per a retratar la realitat del seu entorn, especialment la València del seu temps i la del temps evocat en què Ausiàs March passejava pels seus carrers. També hi apareixen les terres on va nàixer i viure el gran poeta medieval.

Forma mètrica

«Ací» està format per trenta-huit versos alexandrins, de dotze síl·labes, amb cesura en la sisena. Aquest vers és utilitzat per Estellés en molts dels poemes d’aquest llibre i en altres. El seu origen està en la literatura culta i ja va ser usat per molts autors nostres i d’altres territoris des de l’època medieval. Els versos són blancs, és a dir, no rimen entre si, però sí que segueixen pautes sil·làbiques repetides.

Tema central

El tema del poema és l’evocació d’Ausiàs March, un dels grans referents de la nostra cultura, a partir d’una passejada per la ciutat de València amb la seua parella: «Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March». El seu passeig per la ciutat, per Beniarjó o per Gandia va paral·lel al record del nostre gran poeta i d’algunes de les vivències, històriques o hipotètiques, que marcaren la seua vida.

Estructura del poema

«Ací» no s’estructura en cap estrofa definida, però, en els trenta-huit versos que el conformen, podem trobar diverses parts clarament diferenciades:

• La primera abasta des del primer vers fins al dotzé. La visita a la casa on visqué Ausiàs March du el jo poètic a recordar i fantasiejar sobre la seua vida, tot visitant aquells espais compartits. És per això que formula alguna hipòtesi històrica sobre les vivències del poeta («I se’n tornava a casa, irritat, en silenci»). La referència a la seua mort («Un dia es va morir com es mor tot el món») clou aquesta part situada en el passat evocat.
• La segona part comença en el vers tretze, amb un fragment d’un famós vers d’Ausiàs on reafirmava la seua personalitat («Jo soc aquest que em dic»). Però, a partir d’ací, el jo poètic empra la primera persona del plural per a relatar una experiència personal, juntament amb la seua parella. Tots dos visiten els llocs més emblemàtics de la ciutat de València que es relacionen amb el gran poeta medieval. El poema adquireix un clar to narratiu: «Un sagristà de la Seu em contava», «Hem vist la sepultura d’Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell, que pintà Jacomart». El seu desig de conéixer de més a prop els llocs on va viure el poeta els portarà també al seu Beniarjó natal («collires unes flors en un marge») i a Gandia, on evoquen també l’altre gran referent de la nostra literatura medieval, Tirant lo Blanc.