Poema Llir entre cards

Traducció

I. La gent ha de celebra festes amb alegria, lloant a Déu i barrejant-hi diversions; que les
places, els carrers i els jardins siguin recorreguts amb els cantars de grans gestes. I que jo
vagi recorrent els sepulcres, preguntant a les ànimes infernades, que em respondran, perquè
no són acompanyades en el seu dolor etern d'un altre que no sigui jo.
II. Tothom busca i va amb el seu semblant, per això el fer dels vius no em plau: eviten
imaginar el meu esta i s'espanten de mi com si fos mort.
El rei de Xipre, presoner d'un
infidel, comparant-lo amb mi no és pas malaurat, perquè el que jo vull no serà mai acabat i
del meu desig no em podrà curar cap metge.
III. Talment com Tició a qui el voltor se li menja el fetge, a qui sempre li torna a brotar la
carn i en el seu menjar l'ocell mai acaba. A mi m'assetja un dolor més fort que aquest,
perquè és un corc el que em rosega el pensament i un altre el que em rosega el cor, mai no
paren de rosegar, ni el seu treball es podrà interrompre, si no és amb això que priva de
donar-se.
IV. I si la mort no em portés aquesta ofensa, el fet de privar-me d'aquesta plaent vista, no li
agraeixo que enterri el meu cos nu, que no pensa en perdre plaers, sinó que el fet d'imaginar
els desigs que no es poden complir. I si convé que acabi el meu últim dia, amb ell acabarà
el bon amar.
V. I si en el cel Déu em vol, a part de veure'l a Ell, per satisfer el meu delit, caldrà que se'm
digui que d'aquesta mort us ha plagut plorar. Penedint-vos perquè a causa de la vostra poca
mercè ha mort l'innocent, que és màrtir per amar-vos. Aquest qui vol que l'ànima se li
desprengui del col, bé ho faria si cregués que vos us doldríeu d'això.
VI.
Llir entre cards, vos sabeu i jo sé que és possible que algú mori per amor, creieu-me
que jo sóc en tal dolor i no fareu pas massa esforç que d'això en donareu plena fe.

El poema XIII d'Ausiàs March gaudeix d'un esquema mètric usat molt sovint en la poesia
marquiana, cinc octaves de decasíl·labs amb rima consonant de creu creuada. A més a més
compta amb una tornada regular.

La primera estrofa és narrada i protagonitzada pel jo líric del poeta,dramatisme.Realisme
segona estrofa-->moralitat, el fet que estigui enamorat l'ofusca i cau en la malaltia d'amor, per això no li plau el tracte amb els vius, i
l'únic semblant que pot tenir són les ànimes infernades pel seu dolor etern.

tercera estrofa presenta una bimembració molt acusada, els quatre primers versos ens parlen de l'exemple del sofriment
de Tició, els quatre versos restants ens parlen del sofriment del jo líric, ambdós a causa del
pecat de luxúria.

Estrofes IV i V

March pren mà de la hipèrbole i sobretot de narrar els fets
hipotèticament. Ens diu que si morís, la mort no li duria cap problema excepte perdre la
visió de l'amada, només la visió perquè és l'únic que ara per ara pot tenir.No pot morir perquè perdrà l'únic que té.

L'estrofa V,

La hipèrbole continua  però ara arriba fins as límits extrems, el jo líric
suposa que ha mort i que es troba al costat de Déu. Tanmateix això no li és prou plaent, a
més a més necessita saber que la seva amada li ha sabut greu la seva mort i que l'ha plorat,
aquí apareix per primer cop en el poema l'amada. Així l'estrofa s'acaba dient que es trauria
la vida de grat si sabés que l'amada el ploraria, en altres paraules que l'estimaria.
El poeta ha mort per culpa de l'amor que tenia cap aquella dona que li ha donat poca
mercè i ha mort sense tenir-hi culpa i s'ha convertit en un màrtir, a més a més mor innocent,
perquè l'amor fa tornar als homes innocents, sense enteniment ofuscat pel pecat d'amor.
Aquesta estrofa és com un lloc on és possible que sorgeixi l'amor entre el poeta i l'estimada
que no el correspon en vida, almenys l'estimarà mort perquè el plorarà.

Total amargor

No podria ésser correspost

 Xro si plorant després de la mort.