Fenòmens fonètics del català: ensordiment, assimilació i emmudiment

Resumen

El document explica els fenòmens de contacte consonàntic del català: ensordiment, sonorització, assimilació, geminació, emmudiment i sensibilització. Cada fenomen s'il·lustra amb exemples transcrits fonèticament. Serveix per entendre com canvia la pronunciació de les consonants segons el context.

Puntos clave

L'ensordiment fa que oclusius, fricatius i africats a final de mot o de síl·laba siguin sords davant pausa o davant un so sord.
La sonorització converteix un so sord en sonor quan va seguit d'una consonant sonora, com a fre[d] d'hivern.
L'assimilació fa que una consonant adopti el punt d'articulació de la següent: labialització, dentalització, palatalització i velarització.
La geminació és la pronunciació duplicada d'un so consonàntic, que a vegades no queda indicada per l'escriptura, com a poble [bb].
L'emmudiment fa que alguns sons no es pronunciïn, com la -r final dels infinitius (canta(r)) o la -t final dels gerundis.
La sensibilització recupera la pronunciació d'un so mut quan el context ho permet, com anan[t]-hi o am[b] avió.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Fenòmens de contacte consonàntic

Ensordiment

Els sons oclusius, fricatius i africats a final de mot i seguits de pausa són sords: fre[t], ma[k].
Els sons oclusius a final de mot i seguits de so vocàlic són sords: fre[t] hivernal.
Els sons oclusius, fricatius i africats a final de mot o de síl·laba són sords si es troben abans d'un so sord: fre[t] furiós, tre[s] peus.

Sonorització

Un so sord, a final de síl·laba o de mot, esdevé sonor quan va seguit, en la cadena fònica, d'una consonant sonora: fre[d] d'hivern.
Els sons fricatius i africats sords a final de mot se sonoritzen si van seguits d'una vocal: el[z] avis, bo[dʒ] i perillós.

Assimilació

Es produeix quan un so consonàntic adopta el punt d’articulació del so que el segueix:

Labialització: ca[m]vi, i[ɱ]fant, ells só[m]vius, u[ɱ]foc.
Dentalització: ca[n̪]tar, ere[n̪] tres, fa[l̪]ta, ca[l̪] treure la pols.
Palatalització: e[ɲ]ginyer, e[ɲ] Jordi, e[ʎ] llapis.
Velarització: ta[ŋ]cat, u[ŋ] gat.

Geminació

És la pronunciació duplicada d'un so consonàntic, que unes vegades és indicada per l'escriptura (connectar [nn]) i d’altres no (poble [bb]). Alguns dels casos en què no ho indica són en els grups -bl-, -gl-, -pl- intervocàlics (regla, triple...) i en els grups -tll-, -tl-, -tm-, -bm-, -cn-, -dm-, -tn- (ratlla, atlàntic, ètnic...).

Emmudiment

Alguns sons consonàntics no es pronuncien (són muts) en els casos següents:

La -r final dels infinitius (en català central): canta(r).
La -r final dels mots acabats amb els sufixos de derivació –ar, -er, -or: bestia(r), fuste(r), llavo(r).
Els mots que tenen derivats en què la r es pronuncia: po(r), cla(r).
La -t final dels gerundis: sortin(t).
La -t final dels mots acabats en –lt, -nt: al(t), pon(t).
La s dels mots “aquest”, “aquests”: aque(s)t.
La -r final d'alguns sufixos: fuste(r).
La -p- en els grups -mpt-, -mpc-: com(p)te, exem(p)ció, etc.

Sensibilització

Aquest és el fenomen segons el qual es recupera la pronunciació d’un so que en un altre context era mut. El detectem en:

La -r dels infinitius, la -t dels gerundis, normalment mudes però audibles si van seguides de pronom feble: anan[t]-hi, estima[r]-la.
La s dels mots “aquesta”, “aquestes”.
La b de la preposició “amb” davant mot començat amb vocal: am[b] avió.
La -t de quant, cent, vint, sant, seguides de mot començat en vocal: San[t] Antoni.

Preguntas frecuentes

Què és l'ensordiment en català?

És el fenomen pel qual els sons oclusius, fricatius i africats a final de mot o de síl·laba es pronuncien sords. Es produeix davant pausa, davant vocal o davant un so sord, com a fre[t] furiós.

Quan es produeix l'emmudiment?

Es produeix quan alguns sons consonàntics no es pronuncien, com la -r final dels infinitius en català central (canta(r)) o la -t final dels gerundis (sortin(t)).

Què és la sensibilització?

És el fenomen pel qual es recupera la pronunciació d'un so que en altres contextos era mut. Per exemple, la -r dels infinitius es fa audible davant pronom feble: estima[r]-la.