Estellés i la Poesia Catalana: Evolució S.XX (Anys 70-90)

V. A. Estellés i la Poesia Catalana del Segle XX

El cas de Vicent Andrés Estellés dins el panorama de la lírica catalana contemporània es basa sobretot en l'originalitat amb què ha sabut configurar la seua dicció poètica. Estellés esdevé el gran poeta popular capaç d'aportar a la poesia, a la literatura, una visió del poble que reflectisca, amb un mínim d'ornamentació lírica, la realitat quotidiana mitjançant la paraula directa, l'expressió col·loquial, les insistents reflexions sobre ell mateix com un entre tants, els monòlegs i les paròdies.

L'aportació més original a la literatura contemporània és potser la creació d'un estil nou, una expressió poètica de nova factura capaç de desmitificar, de veure el món i les relacions humanes i d'expressar-ho poèticament d'una altra manera, amb uns recursos lírics ben diferents dels habituals. S'ha deixat dur per elements narratius que, de vegades, semblen posar en perill la formulació lírica del poema. Cal dir que la seua intensa difusió editorial i mediàtica fa que la seua poesia assolisca un alt nivell d'incidència en la constitució dels models de llengua contemporanis.

Estellés: Perfil d'un Poeta Prolífic i Renovador

Estellés, poeta becat, estudià a l'Escola Oficial de Periodisme. Des del 1949 treballà al diari "Las Provincias" i en fou redactor. Poeta extraordinàriament prolífic i d'edició marcadament dispersa, corregia els primers llibres a partir d'un corpus que anomenava "els manuscrits de Burjassot". Altres sèries en què aplegà alguns dels seus llibres són Cançoner i Mural del País Valencià.

Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, la seua expressió poètica presenta la mort i el sexe, i al·ludeix sovint a la realitat quotidiana, amb predomini de la llengua vulgar. Té algunes composicions en prosa, algunes novel·les, obres teatrals i guions de cinema.

La Poesia dels Anys 70: Desengany i Nous Camins

En aquesta dècada es produeix un cert desengany del realisme. Això provocà que molts autors reivindicaren moviments literaris anteriors i deixaren de banda el realisme poètic. Obres derivades del simbolisme i el surrealisme, i autors com Salvador Espriu, J.V. Foix, Joan Vinyoli i Joan Brossa, influïren notablement sobre els poetes valencians. En aquesta època s'observa una dicotomia entre els poetes realistes, preocupats pel redreçament cultural i polític del país, i els formalistes, partidaris de la renovació estètica i temàtica.

Característiques de la Poesia dels Anys Setanta

Es tracta d'una poesia descriptiva, preocupada pels aspectes formals, rica en imatges i amb l'adopció d'un llenguatge evocador. Les seues característiques principals són:

• Elaboren un discurs autònom de la realitat, prescindint a vegades de l'anècdota i de l'argument.
• Tracten temes on reivindiquen la dissidència i trenquen amb els valors de la tradició cultural, familiar i social.
• El seu llenguatge és suggeridor, evocador, imaginatiu i ambigu, i està carregat de metàfores, símbols i imatges.

Poesia Anys 80-90: Individualisme i Experimentació

Durant els anys 80 i 90, la poesia valenciana seguí les pautes precedents amb una gran heterogeneïtat d'estils. Els anys 80 suposen el desenvolupament de la lírica individualista, de l'experiència personal i de caràcter vivencial, que es manifesta en tres directrius principals:

• Expressa la realitat mitjançant un intimisme i una experiència quotidiana.
• Està constituïda per poetes com Lluís Roda i Joan Vicent Clar, relacionats amb l'experimentació i una certa avantguarda.
• Una lírica hereva del simbolisme.

Característiques de la Poesia dels Anys Vuitanta i Noranta

Les principals característiques d'aquest període són:

• El text poètic tendeix a formular un discurs simbòlic.
• El poeta pretén elaborar un discurs basat en les vivències personals.
• Els poemes són més intimistes.
• S'aprofiten totes les innovacions tècniques.