Alienació i treball en Marx: definició i nivells

Podria definir‑se com el moviment de viure una cosa com a pròpia i, al mateix temps, tornar a viure‑la com a estranya, externa, distinta, aliena. Fa referència a l'essència humana, que es realitza a través de l'activitat productiva: el treball. Podríem dir que l'home transforma la naturalesa amb el treball i que, a través d'aquest procés, la naturalesa es fa humana (humanisme).

A través del treball, l'home es realitza com a ésser humà. El que ens fa humans no és només observar la natura, sinó transformar‑la. Aquesta concepció es basa en una crítica al capitalisme: quan el treball es dona a canvi d'un salari, el treball mateix es converteix en una cosa, una mercaderia, aliena al propi ésser humà. El capitalisme ha trencat el vincle entre el treballador i el producte.

Nivells del procés gradual d'alienació

(Pèrdua de domini sobre la força de treball)

1. Allò produït s'experimenta com una cosa estranya: el producte del treball deixa de ser reconegut com a part de la vida del treballador.
2. Respecte a la pròpia activitat: l'acció del treballador no s'experimenta com a activitat pròpia —es conviu com una màquina o com una força objectiva, no com un acte lliure i creatiu.
3. Identitat i reconeixement: arriba un moment en què la persona no es reconeix com a subjecte en plenitud; la pròpia essència queda negat o desplaçada.

Tot i això, la classe obrera té la capacitat de canviar aquesta situació: és el subjecte revolucionari. La filosofia ha de tenir l'objectiu de despertar la consciència de la classe obrera. Aquesta ciència ha observat el món al llarg de la història i, segons Marx, ha arribat l'hora de canviar‑lo.

Comparació amb Immanuel Kant

Semblances

• Kant defensa, igual que Marx, que la història ofereix aparentment reculades que poden tenir un sentit que, des del present, no sempre és fàcil de determinar. La història, tal com Kant la concep, és també dinàmica, i els moviments històrics poden explicar‑se de manera dialèctica.
• En ambdós autors apareix una valoració positiva del conflicte: Marx afirma que el conflicte, present ja en la mateixa naturalesa humana, és el mecanisme que permet el progrés de les qüestions humanes.
• Tots dos autors entenen que la història té una finalitat. Aquesta teleologia de la història els separa, per exemple, de Nietzsche, per al qual el temps (tant el cosmologic com l'històric) ve definit per l'eterna tornada. Enfront d'aquests, tant Kant com Marx sostenen que la història es dirigeix cap a una fi, encara que això no sempre sigui directament observable des del present.

Diferències

• Una diferència essencial resideix en la concepció de la història: per a Marx, la història és el desenvolupament de la matèria —o de les condicions materials de vida—; per a Kant, la història és el desplegament, al llarg del temps, dels ideals il·lustrats com la llibertat, l'autonomia i l'emancipació. Aquesta visió idealista contrasta clarament amb el materialisme històric de Marx, i la concepció kantiana podria ser qualificada d'idealitzada des del punt de vista marxista.
• La fi de la història és diferent per a ambdós: la societat sense classes que descriu Marx no és el mateix que la gran unió cosmopolita de pobles que imagina Kant. L'enfocament polític i il·lustrat de Kant xoca amb el protagonisme que el materialisme històric concedeix a l'economia.
• Tant la concepció de l'ésser humà com la de la cultura són diferents en ambdós pensadors. En el cas kantià, l'home és essencialment raó; aquesta raó el diferencia dels animals, alliberant‑lo de l'instint i de la necessitat. La cultura representa, per tant, una oportunitat d'alliberament i seria el camí autèntic de desenvolupament de la raó, la màxima oportunitat humana.
• Per contra, per a Marx l'essència de l'ésser humà és el treball i l'activitat: l'home transforma la naturalesa en el desenvolupament de la seva essència. La cultura, en la perspectiva marxista, s'interpreta amb desconfiança, ja que sovint pot assumir una funció ideològica que contribueix a mantenir la contradicció de fons de la infraestructura econòmica.

Observació final: la comparació posa en relleu com Marx i Kant comparteixen una fe en la direcció de la història i en la importància del conflicte històric, però divergeixen radicalment sobre les causes primàries del canvi i sobre el paper de l'economia, el treball i la cultura en el procés històric.