L'àlbum il·lustrat i el còmic: claus per al foment lector

L'àlbum il·lustrat: la unió de text i imatge

L’àlbum il·lustrat és un tipus de llibre on la imatge i el text tenen molta importància. No és només un llibre amb dibuixos, sinó que la imatge gràfica i el relat literari es complementen i interactuen entre si. Això vol dir que, per entendre bé la història, no podem fixar-nos només en les paraules, sinó també en les il·lustracions.

Un àlbum il·lustrat té forma de llibre i integra dos codis: el codi lingüístic, que és el text, i el codi visual, que són les imatges. La il·lustració és imprescindible perquè ajuda a comprendre la història i aporta informació que, de vegades, el text no diu directament. Per això, el text i la imatge col·laboren junts per explicar allò que passa.

La diferència principal entre un conte i un àlbum il·lustrat és que, en el conte, la història està explicada sobretot amb paraules i les imatges només acompanyen alguns moments. En canvi, en l’àlbum il·lustrat, les imatges i el text tenen la mateixa importància i treballen junts. Per això es diu que l’àlbum il·lustrat és quasi un objecte d’art i també un recurs molt útil en l’àmbit educatiu.

El còmic: un llenguatge seqüencial propi

El còmic és un relat seqüencial format per vinyetes. Les vinyetes ajuden el lector a construir la història completa. En el còmic, la imatge té un paper fonamental i moltes vegades és més important que el text. El text sol aparèixer dins de globus o bafarades, que indiquen què diuen o pensen els personatges.

El còmic pot tractar molts gèneres diferents, com aventures, ciència-ficció, humor, policíac, romàntic, western o altres. Per això, no és un gènere exclusivament infantil, sinó que pot anar dirigit a públics molt diversos. Actualment, el còmic pot ser narració, humor, sàtira, pedagogia i també una forma de reivindicació política i social.

El còmic té un llenguatge propi i uns codis que cal conèixer.

Elements importants del llenguatge del còmic

• Vinyetes: unitats bàsiques de la narració.
• Bafarades i onomatopeies: espais per al text i sons.
• Interjeccions: expressions de sentiments o reaccions.
• Símbols i metàfores visuals: recursos gràfics per expressar idees.

La importància de la il·lustració en la literatura

La il·lustració té molta importància en alguns llibres i gèneres. En obres com l’àlbum il·lustrat o el còmic, el text i la imatge formen un text nou. En altres llibres, com els abecedaris, els contes il·lustrats o els llibres per als més menuts, la il·lustració també és una part fonamental.

Les il·lustracions no només decoren o embelleixen el llibre, sinó que també poden dialogar amb el text. Poden aportar nous significats, reforçar el que diu el text o, fins i tot, establir contrastos. Per això, quan analitzem un llibre il·lustrat, hem de fixar-nos en què diu el text, què mostra la imatge, quina relació hi ha entre els dos i què aporta la il·lustració a la història.

També és important observar els personatges, els escenaris, el punt de vista, la llum, les ombres, el color, la composició i el ritme de les imatges. Tot això ajuda a construir el significat del llibre i a provocar una reacció en el lector.

El còmic i la novel·la gràfica

El còmic és un mitjà de comunicació basat en la imatge i amb una finalitat sobretot d’entreteniment, encara que també pot transmetre idees i continguts ideològics. La narració s’organitza en vinyetes, que són les unitats mínimes, i aquestes formen seqüències o tires.

Les característiques principals del còmic són: la imatge seqüenciada, l’el·lipsi narrativa, la relació entre text i imatges, les metàfores visuals, l’ús del color, les línies que creen moviment i la brevetat del text. Per això, llegir un còmic no és només llegir paraules, sinó interpretar imatges, gestos, símbols i seqüències.

La novel·la gràfica pot entendre’s com un format entre el còmic i la novel·la, però també com un gènere propi. Normalment es dirigeix a joves i adults, desenvolupa una única història complexa i moltes vegades està escrita i dibuixada per un mateix autor. Els seus temes solen ser més personals, reflexius o socials, i el seu estil narratiu i gràfic sol ser més elaborat que en el còmic tradicional.

El Pla de Foment de la Lectura (PFL) al centre

El Pla de Foment de la Lectura (PFL) és un pla que organitza els objectius, mètodes i estratègies per fomentar la lectura i millorar la comprensió lectora en el centre educatiu. El Pla Lector del Centre (PLC) serveix per millorar la competència lectora i comunicativa de l’alumnat, i també ajuda a treballar competències com la comunicació lingüística, la competència digital, la competència cultural i artística, i aprendre a aprendre.

El PFL ha d’implicar tot el centre: alumnat, professorat i comunitat educativa. Les seues línies principals són el desenvolupament de la competència lectora, la dinamització de la lectura i la dinamització de la biblioteca escolar. Per a fer-ho, es treballa la lectura i l’escriptura, es dona suport a l’alumnat amb dificultats lectores i s’intenta que la lectura estiga present a l’aula, al centre i també fora d’aquest.

La biblioteca escolar té un paper molt important, perquè ajuda a organitzar recursos, activitats, serveis i programes relacionats amb la lectura. A més, el PFL s’ha de planificar de forma coordinada entre les aules, els cicles i l’equip directiu. L’estructura del pla inclou la presentació, els objectius, els recursos, les activitats de foment lector, la temporalització, el finançament i els criteris d’avaluació. En resum, el PFL serveix per a coordinar i millorar totes les actuacions relacionades amb la lectura al centre i a l’aula.