L'Ajut Americà i la Transformació Econòmica i Social a Catalunya (1950-1960)

L'Espanya i Catalunya dels 50 i 60: Crisi i Obertura

L'Ajut Americà i l'Obertura Econòmica

Espanya no va rebre els ajuts dels altres països d'Europa Occidental en acabar la guerra. El govern era conscient que calia trencar amb el cercle del racionament i l'estraperlo si volia continuar subsistir, ja que l'any 1951 hi va haver les primeres protestes i vagues a Barcelona.

L'inici de la Guerra Freda va fer que els EUA volguessin Espanya dins dels seus plans d'ajut. A canvi de la concessió del permís per instal·lar bases americanes al territori espanyol, es van concedir dos tipus d'ajut:

• Ajuda alimentària: Es va acabar amb les cartilles de racionament.
• Concessió de crèdits: Va permetre al govern comprar aliments, matèries primeres i maquinària.

Conseqüències de l'Ajut i la Inflació

Mentre Europa Occidental anava millor, es va començar l'obertura cap a l'exterior. Això va fer que hi hagués un període d'inflació. Es va demostrar que Espanya produïa poc, exportava molt poc i importava molt, i la balança de pagaments era negativa. A partir del 1959 es va iniciar el moment de la gran transformació econòmica.

Economia i Societat a Catalunya

Creixement Industrial Català

A la dècada dels 50, la indústria catalana va experimentar un fort creixement, sobretot en el sector químic i metal·lúrgic, els dos sectors més importants. Catalunya va passar a ser un país industrial, amb la distribució següent de la població activa:

• Sector secundari: 50%
• Sector primari: 19%
• Sector terciari: 30%

L'agricultura era cada cop més productiva i requeria menys necessitat de mà d'obra. Van augmentar els tractors, els adobs químics i les llavors seleccionades, orientant la producció cap al mercat (especialment cereals).

Demografia i Immigració (1940-1960)

Entre 1940 i 1960, la població catalana va créixer en un milió de persones, sobretot pel saldo migratori. Havia començat una forta allau immigratòria, amb 749.000 persones arribades a Catalunya procedents d'Andalusia, Extremadura i Múrcia.

A Andalusia i Extremadura continuaven els latifundis, amb molts jornalers sense terra. Molts pagesos sense terra de Catalunya també van emigrar cap a la ciutat.

El Problema de l'Allotjament

El problema principal per a aquests nouvinguts va ser l'allotjament. Molts van trobar habitatge al barri vell, on s'amuntegaven en pisos petits, i molts altres construïen barraques al voltant de la ciutat. Hi havia barris de barraques a Terrassa, Sabadell i Girona. Tots tenien ganes de treballar, per la qual cosa eren molt apreciats pels empresaris.

Vida Cultural i Social sota el Franquisme

A partir del 1943, el règim es va allunyar dels principis feixistes i va buscar en el catolicisme una nova base ideològica. L'Església es va veure fortament protegida per l'Estat. Moltes de les idees van ser adoptades pel franquisme, consolidant l'aliança franquisme-catolicisme.

Intel·lectuals i Moviments Obrers Cristians

A la dècada dels 50, alguns intel·lectuals com Aranguren i Laín Entralgo van manifestar idees més contràries al règim i més properes a la democratització.

Van sorgir capellans que es preocupaven per les condicions de vida de la classe obrera. Es van introduir a Espanya les JOC (Joventut Obrera Cristiana) i les HOAC (Hermandades Obreras de Acción Católica).

El 1955 es va fundar el grup de Cristians de Catalunya (liderat per Jordi Pujol), que defensaven, des de posicions cristianes, el nacionalisme català, lligat al sistema liberal democràtic.