Adquisició d'Hàbits en Educació Infantil: Guia Completa

NF 5: Adquisició d'Hàbits en Educació Infantil

De la Necessitat a l'Hàbit

3 de febrer de 2015 (20.15-21.15 h)

A mesura que els infants creixen, mostren una sèrie de capacitats; poden i volen fer coses per si mateixos. Els adults hem de permetre i potenciar que vagin satisfent aquestes necessitats, millorant així la seva autonomia.

Aquest és un aspecte clau de la intervenció educativa en la primera infància.

Les Habilitats

És la destresa d'execució.

És un concepte que es refereix a les capacitats o possibilitats físiques, motrius i cognitives per dur a terme una certa acció, amb tant d'èxit com sigui possible, i d'acord amb les normes i els valors culturals.

Podem agrupar aquestes habilitats en dos grans grups:

• Habilitats d'execució: Conductes que depenen de la capacitat motriu. Impliquen força i aprensió a les extremitats, desenvolupament de les coordinacions manual i oculomanual.
• Habilitats de planificació: Habilitats de tipus més cognitiu, capacitat de comprensió, reconeixement i planificació d'accions.

Totes dues seran necessàries en l'aprenentatge d'hàbits d'autonomia personal.

Els Hàbits

L'establiment d'una rutina facilitarà l'adquisició de l'hàbit.

Un hàbit és l'automatització d'una habilitat que l'infant executa autònomament en el moment adient.

L'infant ha d'executar una conducta apresa prèviament en el moment que correspongui, de manera adequada i sense necessitat d'un control extern.

En comparació amb les rutines, els hàbits són:

• Constants: elaboren un marc d'actuació consolidat.
• Flexibles: s'adapten a les característiques de l'entorn.

Un hàbit està adquirit i ha deixat de ser una rutina quan l'infant l'aplica autònomament i sap adaptar-se a les circumstàncies de l'entorn.

Que un infant pugui realitzar una activitat, però, no pressuposa que n'hagi aconseguit l'hàbit. Sense aquesta condició no es pot parlar d'hàbit.

Les Rutines

Són aquelles activitats que, atesa la seva repetició continuada, s'han après a realitzar diàriament de manera regular.

La rutina s'adquireix després d'un procés repetitiu i rutinari de cada acció. S'executa sempre de la mateixa manera i davant de situacions similars; al cap d'un temps, l'infant pot dur-la a terme automàticament.

Són molt importants en l'educació infantil, ja que se succeeixen diàriament de manera estable. Permeten als infants orientar-se, anticipar-se als possibles canvis i ser més permeables a l'adopció de pautes.

L'Autonomia

És la capacitat que té l'infant de prendre decisions i resoldre situacions quotidianes sense necessitat d'ajuda.

Requereix:

• Capacitat motriu (habilitats d'execució).
• Capacitat cognitiva (habilitats de planificació).

Com més autonomia tingui un infant, menys dependrà de la persona adulta.

Inclou:

• El vessant individual (capacitat de pensar i fer coses).
• El vessant social (capacitat per interactuar i per relacionar-se).

Un infant amb hàbits ben adquirits i consolidats en forma de rutines disposarà d'un alt nivell d'autonomia personal i social. Precisament, aconseguir aquest màxim nivell serà un dels objectius prioritaris en l'etapa de l'educació infantil.

Condicions per a l'Adquisició d'Hàbits

6 de febrer de 2015 (17-18 h)

És important saber les capacitats que es requereixen per començar el procés d'aprenentatge d'un hàbit.

Aspectes externs que poden condicionar l'aprenentatge, els materials i l'entorn que es necessiten per dur-lo a terme.

Cal donar resposta a les preguntes: quan, amb què i com intervindrem.

Quan intervindrem?

Per a l'adquisició d'un hàbit, l'infant ha de disposar de les habilitats d'execució i de planificació, que estan condicionades pel grau de desenvolupament i maduració de l'infant.

Sense aquestes capacitats, l'esforç serà estèril. Si es disposa d'aquestes capacitats però no s'intervé, es produirà un retard en l'adquisició o un procés inadequat en el desenvolupament.

Cal trobar el moment idoni on l'aprenentatge de l'hàbit serà més efectiu, la Zona de Desenvolupament Pròxim.

Amb què intervindrem?

L'adquisició d'hàbits també depèn de les característiques de l'entorn; cal que faciliti situacions que afavoreixin l'aprenentatge.

Els espais i els materials són recursos necessaris per a la intervenció.

• Espais acollidors, que els infants els reconeguin com a propis, suficientment amplis perquè puguin fer activitats lliurement i per facilitar la tasca educativa dels educadors.
• Mobiliari adient per a l'activitat educativa i mobiliari auxiliar per desar-hi la bata, la muda, la bossa, els bolquers o altres objectes.
• Instal·lacions condicionades a les necessitats de la canalla, com ara l'alçada dels sanitaris o el lavabo, i comandaments fàcils d'accionar.
• Objectes que l'infant utilitzi han de ser útils per a l'adquisició de l'hàbit i de fàcil ús.

Cada activitat requerirà uns espais i uns materials específics, segons l'edat de l'infant. Els detallarem quan elaborem la programació.

Com intervindrem? Metodologia

La relació afectiva

Interacció que l'infant estableix amb la persona que li ensenya o li exigeix l'hàbit.

És una relació íntima i molt comunicativa: diàleg, encara que només sigui a través de mirades i gestos. La persona adulta entén les intencions de l'infant i aquest mostra més disponibilitat per cooperar, un avenç inestimable en la conquesta de la seva autonomia.

La persona adulta exerceix l'autoritat necessària per afavorir una millor predisposició.

L'afecte

La persona adulta ha de garantir que l'afecte estigui per sobre de qualsevol conflicte o dificultat que pugui sorgir durant l'aprenentatge. L'afectivitat facilitarà la comunicació; l'infant entendrà amb més facilitat què es vol i què s'espera d'ell.

Mai no s'ha de posar en dubte, sigui quina sigui la conducta de l'infant, la relació afectiva que s'hi manté, ja que això debilitaria la confiança que l'infant té en la persona i, per tant, les possibilitats d'aprendre.

L'autoritat

Relació que planteja unes normes i exigències raonables, conegudes i acceptables per les dues parts.

Aporta seguretat i estabilitat a la relació. Les persones adultes han de mostrar-se constants en la seva conducta i exigència, explicar clarament què demanen i assegurar-se que són enteses.

La interrelació família-escola

La majoria dels hàbits que l'infant ha d'adquirir impliquen una intervenció conjunta escola-família. Cal establir pautes comunes en els entorns més habituals de desenvolupament.

Això dona seguretat respecte a la manera d'interaccionar amb l'entorn.

Els dos agents han de coordinar-se i seguir la mateixa metodologia.

S'han de posar d'acord respecte al moment en què comença l'aprenentatge i als procediments i les estratègies que cal aplicar.

En els primers mesos de vida, els encarregats de satisfer les necessitats dels infants són les persones adultes; tant la família com l'escola han d'estar d'acord amb les hores dels àpats, de la migdiada i de qualsevol altra particularitat de la vida quotidiana de l'infant. Això facilitarà la continuïtat entre la vida escolar i la familiar.

Els hàbits es consoliden en el dia a dia de manera conjunta en tots dos ambients. Un hàbit consolidat es generalitza a les diferents situacions i entorns en què s'ha d'executar.

La Quotidianitat

9 de febrer de 2015 (19.15-20.15 h)

L'adquisició d'un hàbit s'emmarca dins de l'entorn quotidià.

Els moments de referència, on es repeteixen ritus i activitats (rutines), creen seguretat en les relacions amb els altres i amb l'entorn.

Aquests moments són un gran recurs per al procés d'aprenentatge. Les activitats i vivències quotidianes s'han d'entendre com a activitats educatives.

Adquisició d'Hàbits i Interculturalitat

Qualsevol hàbit porta implícites exigències de correcció, normes i valors concrets de cada cultura. Hi ha diferents maneres d'executar un mateix hàbit, totes elles perfectament correctes.

Els hàbits poden facilitar la convivència si es comparteixen o es respecten les maneres d'executar-los, si es pacta amb anterioritat l'execució que es considerarà correcta tant en la família com a l'escola.

Aquestes diferències també s'han d'aprendre com un recurs educatiu, per tal que els infants coneguin altres cultures i costums, i que aprenguin a respectar formes de vida diferents de la seva.

Fases en l'Aplicació dels Hàbits

L'assoliment de l'hàbit és un procés que es produeix progressivament. En aquest procés es poden identificar quatre fases: preparació, aprenentatge, automatització i consolidació.

És imprescindible identificar en quina fase es troba cada infant. Cal assolir una fase abans d'iniciar-se en la següent.

Fase de Preparació

Cal analitzar els aspectes que tenen a veure amb l'aprenentatge i el fan possible:

• Assegurar-se que l'infant disposa de les habilitats de planificació i d'execució necessàries.
• Que el moment sigui adequat, les condicions les idònies, els recursos necessaris, i que la predisposició i la motivació de l'infant siguin màximes.

Fase d'Aprenentatge

S'ensenya l'habilitat. Cal mostrar la conducta i plantejar el seu aprenentatge com un joc, per tal de fomentar la reacció d'imitació. S'ha d'ajudar l'infant a vèncer la por i la inseguretat que li suposa enfrontar-se a nous reptes i reforçar els avenços que vagi aconseguint.

Cal observar les dificultats que els infants troben en l'execució i oferir una guia, un suport i recursos, permetre'ls noves execucions i donar-los temps perquè aprenguin a analitzar els seus errors i corregir-los. És important motivar-los perquè continuïn posant en pràctica el que han après.

Les activitats han de ser curtes, repetitives al llarg del dia i de la setmana, treballades com a rutines. La col·laboració i l'ajuda de la persona adulta són essencials.

Fase d'Automatització

10 de febrer de 2015 (19.15-20.15 h)

Quan l'infant té l'habilitat, cal que la practiqui repetidament fins que pugui reproduir-la quan es presenta la situació indicada. Primer automatitzarà l'aplicació en forma de rutines quan l'acció es presenti en el mateix context i sempre realitzada de la mateixa manera.

Cal treballar el perfeccionament de l'execució, analitzar les dificultats, motivar la continuació de l'adquisició, reforçar els progressos, i mostrar indiferència o retirada de reforços davant les accions inadequades.

Mentre l'hàbit no estigui plenament adquirit, és important la presència de la persona adulta, tant per guiar el procés com per mantenir un clima afectiu, positiu i distès.

Fase de Consolidació

Aplicació autònoma de l'hàbit quan la situació ho requereixi.

Es produeix quan l'infant ha interioritzat l'execució de l'activitat amb precisió, i l'aplica en el moment oportú, sigui quin sigui el context (generalització).

Quan això ho pugui fer de manera automàtica, l'hàbit estarà consolidat. La consolidació pot ser molt llarga i excedir un curs escolar.

L'educador/a ha de mostrar-se coherent i estable i ha d'evitar els reforços materials i la sobreprotecció. Tot i així, caldrà cert nivell de supervisió, reforç emocional i de seguiment.

La pràctica d'un hàbit fa que s'enforteixin i millorin les habilitats d'execució que requereix, la qual cosa permet més precisió i menys esforç.

L'Entorn d'Aprenentatge d'Hàbits

Qualsevol centre o servei d'atenció a la infància té com a objectiu bàsic assegurar que els infants adquireixin hàbits d'autonomia en les activitats quotidianes.

Aquesta premissa és vàlida tant per a centres educatius formals (escola infantil) com no formals (esplais familiars, centres oberts, centres d'acolliment, ludoteques, etc.).

L'Adquisició d'Hàbits a l'Escola Infantil

Les rutines o activitats de la vida quotidiana formen l'eix central de la programació educativa a l'escola infantil. Tenen una funció de rellotge que permet als infants orientar-se en el temps.

Això és vàlid tant per al primer cicle com per al segon, però no tindrà el mateix tractament, ja que les necessitats són diferents en cada un dels cicles.

El Primer Cicle

El primer cicle de l'educació infantil contribueix a desenvolupar en l'infant, en relació amb l'adquisició d'hàbits: alimentació, repòs i higiene personal.

Són continguts que cal treballar tant des del vessant d'execució com des del de planificació.

• Descobriment i domini del propi cos, control dinàmic del cos, control i coordinació oculomanual (habilitats de manipulació).
• Descobriment i identificació de les pròpies necessitats fisiològiques, control progressiu i inici de l'adquisició dels hàbits relacionats.

La cura dels infants i l'afectivitat són molt importants en el primer cicle.

Les intencions educatives aniran canviant paral·lelament a com ho facin les necessitats de l'infant. En els primers mesos, és la persona adulta qui supleix la falta d'autonomia; al final del cicle, quan l'infant ja és més autònom, cal ensenyar-li l'hàbit i donar-li temps per adquirir-lo.

L'educador/a estableix el moment i el temps que dedicarà a satisfer les necessitats de l'infant.

El Segon Cicle

Els infants tenen més autonomia i poden actuar amb més seguretat i eficàcia. Segueix sent important que els aprenentatges es facin correctament i que els hàbits apresos es perfeccionin i es consolidin.

L'adquisició d'hàbits es comparteix amb l'aprenentatge de continguts escolars; per tant, l'horari s'ha de distribuir entre els dos tipus d'aprenentatge.

Un hàbit no es pot considerar adquirit en un sol any ni en tota l'etapa educativa. La majoria d'hàbits no s'assoleixen plenament fins a l'adolescència.

L'Adquisició d'Hàbits als Serveis No Formals

S'aconsella diversificar i flexibilitzar l'oferta de serveis socials i educatius. Cal oferir a la família ajut, orientació i suport en la criança dels fills.

• Espais familiars: Atenció a les famílies amb infants de 0 a 3 anys, suport a la criança i educació dels fills i orientació a les famílies, vincles i el procés d'autonomia dels infants.
• Centres oberts: Serveis diürns a infants i adolescents en situació de risc social, tasques preventives i de suport, fora de l'horari escolar, programes d'educació per a la salut.
• Centres d'acolliment: Serveis residencials per a la guarda i educació dels infants, mentre no poden retornar amb la seva família o se'ls troba una família d'acollida. Poden especialitzar-se en diferents edats:
  1. Nadons i primera infància (0-3 anys): les rutines són el principal objectiu.
  2. Infants i preadolescents (4-12 anys): els continguts es diversifiquen.
• Ludoteques: Faciliten el desenvolupament dels infants a través del joc i les joguines. Afavoreixen l'aprenentatge d'hàbits. Són clau en l'adquisició d'autonomia social.
• Esplais, casals d'estiu, cases de colònies i altres recursos socioeducatius: Els hàbits tenen un tractament prioritari i les rutines també actuen com a eix organitzatiu.

El tractament dels hàbits i la seva importància han de quedar recollits en els documents organitzatius del centre o servei, ja sigui en el projecte institucional o en el projecte d'intervenció.

La Programació de l'Adquisició d'Hàbits

17 de febrer de 2015 (19.15-21.15 h)

El procés d'aprenentatge d'hàbits s'ha de programar i cal fer-ne un seguiment per tal que s'assoleixi satisfactòriament, així com els ajustaments necessaris perquè el procés avanci.

Les programacions solen ser més uniformes, ja que l'activitat de base és la mateixa en tots els casos.

L'adquisició d'hàbits està lligada a la quotidianitat i sovint inclou diversos aspectes que cal treballar conjuntament; per tant, no es programa separadament cadascun dels hàbits, sinó les activitats quotidianes en què s'han d'aplicar.

La planificació d'aprenentatges es fa tant en els serveis formals com en els no formals, però s'elabora amb més detall i el procés és més acurat en els primers.

Definim l'activitat quotidiana i el grup a què fa referència a partir de quatre aspectes bàsics:

1. Els objectius i les capacitats.
2. La metodologia.
3. L'avaluació del progrés i de la tasca educativa.
4. El paper dels educadors i la relació amb la família.

Objectius i Capacitats

Per a cada programació cal plantejar-se objectius i capacitats. Caldrà incloure els curriculars i altres que considerem convenient tenir en compte.

La Metodologia

Caldrà definir i detallar: les activitats, l'espai, els materials, els temps i l'agrupació.

Les Activitats

Els infants segueixen diferents fases en l'adquisició d'hàbits i en la millora de la seva autonomia personal.

Haurem de veure quines fases corresponen a l'activitat quotidiana que estem programant i en quines d'elles es troben els infants del grup per al qual fem la programació.

L'Espai

S'ha de concretar on es farà cada activitat i també si hi ha algun requisit específic.

Cal tenir present que l'entorn ha de ser agradable per als infants i pràctic per al personal, i que cal disposar de tots els elements necessaris per a l'activitat.

Els Materials

Tenint en compte la fase o fases en què es troba el grup, podrem identificar tots els materials que necessitarem.

Això permet planificar les necessitats del centre, organitzar els recursos i fer que la posada en pràctica sigui més senzilla.

Els Temps

Fixar uns horaris ajuda els infants a anar-se adaptant als ritmes de les persones adultes i fa que l'entorn resulti més previsible, cosa que els fa sentir més segurs.

Caldrà establir horaris, la freqüència i la durada d'aquestes activitats quotidianes, deixant suficient marge perquè els infants puguin mantenir el seu ritme. Aquests marges han de ser més amplis com més petits siguin els infants.

L'Agrupació

Cal establir si l'activitat és individual o en parelles, si es parteix el grup en dos o en més grups i més petits. Això condiciona la forma de treballar amb els infants, l'organització del personal del centre i dels espais.

Quan es preveu una atenció personal o en petits grups, cal planificar què faran els infants que esperen o que ja han estat atesos i qui se n'ocuparà.

El Seguiment i l'Avaluació

16 de març de 2015 (19.15-20.15 h)

La programació ha de preveure els mecanismes per fer un seguiment i els mecanismes d'avaluació de la tasca educativa.

Seguiment dels Infants

Ens permetrà:

• Determinar els processos de cada infant i saber si es corresponen als esperats, tenint en compte la seva edat i possibilitats.
• Fer els ajustaments necessaris i adequar el suport.

Es basa en l'observació a partir de registres de seguiment.

• Per fer una valoració individual molt estructurada, podem utilitzar una escala d'estimació, amb criteris que indiquin la freqüència o el grau.
• Per concretar la presència o absència d'una conducta, podem utilitzar una llista de control, on es registra SÍ, si es dóna la resposta, o NO, si aquesta no apareix.
• Per valorar comportaments grupals, podem utilitzar una escala d'orientació. A les files es posa el nom dels infants i a les columnes la conducta que es valora.
• Per registrar comportaments concrets, podem utilitzar l'anecdotari.

També podem utilitzar el diari de classe per recollir experiències i valoracions d'una manera menys sistemàtica, anotant fets o situacions que es consideren importants.

Avaluació de la Tasca Educativa

Cal prendre nota de les incidències, dificultats, propostes, etc., per tal d'anar millorant la forma de dur a terme cada activitat quotidiana.

És important mantenir una actitud crítica amb la pròpia feina i avaluar-la, per tal que els anys d'exercici siguin també d'aprenentatge i que siguem millors professionals.

El Paper dels Educadors i la Relació amb la Família

Quan fem la programació d'activitats quotidianes, cal que concretem quines funcions i objectius concrets tenen els educadors i quin intercanvi d'informació hi ha d'haver amb les famílies.

Els Educadors

Cada programació exigirà uns objectius concrets. Hi ha, però, algunes recomanacions generals en els processos d'adquisició d'hàbits:

• Ser pacients i perseverants en totes les activitats.
• Ensenyar l'infant a reconèixer les seves necessitats, a acceptar la importància de l'adquisició dels hàbits i a fer que experimenti el benestar que suposa la seva satisfacció.
• Estimular l'interès de l'infant perquè col·labori en l'activitat.
• Convidar l'infant a participar, d'acord amb les seves possibilitats i iniciativa.
• Ensenyar a l'infant estratègies que l'ajudin a perfeccionar l'execució i a recordar quins són els moments oportuns per aplicar l'hàbit.
• No han de suplir la satisfacció de l'activitat quan s'està en ple procés d'adquisició.

És important que coneguin les dificultats o els problemes més freqüents, que sàpiguen identificar els signes d'alerta i que sàpiguen com actuar en cada cas.

La Família

L'infant ha de rebre sempre les mateixes indicacions sobre el què, el com i el quan ha de fer. No ha de percebre diferències entre el que se li demana a casa i al centre infantil. Per tant, cal una relació continuada amb les famílies i una complicitat que eviti l'aplicació de diferents criteris durant l'aprenentatge.

Les programacions han de preveure com serà la relació amb la família pel que fa a l'hàbit que s'està treballant, així com la freqüència i la forma amb què es farà.