El mètode científic: de la inducció a la deducció
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,49 KB
El mètode científic: evolució històrica
Històricament, hi ha hagut dos mètodes principals en el desenvolupament de la ciència.
El mètode inductiu
El primer és el mètode inductiu. Aquest fou formulat per Francis Bacon el 1620 a l’obra “Novum Organum”. Segons aquest corrent, la ciència havia de començar per recollir dades —a través de l’observació i la classificació dels fets mitjançant unes taules de presència, absència i graus— com un primer pas objectiu, neutre i segur, abans de formular la hipòtesi que havia de posar-se a contrastació.
La ciència, d'aquesta manera, complia amb els tòpics de l’objectivitat, de la seguretat i la certesa.
L'exemple de Charles Darwin
Aquest mètode fou el referent fins ben entrat el segle XX. Charles Darwin, per exemple, a l’hora de definir la seva teoria de l’evolució, ens diu:
“Em va semblar, seguint els exemples de Lyell a geologia, i recollint totes les dades que d’alguna manera estiguessin relacionades...”
És a dir, que per validar la seva teoria com a “científica”, Darwin necessita mostrar que ell ha seguit el mètode reglat i acadèmic: el mètode inductiu.
Esquema del mètode inductiu (Bacon)
L’esquema de Bacon, actualitzat, seria el següent:
- Observació
- Classificació
- Hipòtesi (contrastació de la hipòtesi)
- Deduccions i induccions posteriors
Asimetria entre verificació i falsació
Existeix una asimetria fonamental: tots els fets observats no ens poden demostrar una “teoria” o “llei”; en canvi, n’hi ha prou amb un sol fet per negar-la o refutar-la (per exemple, el cas dels ànecs).
És impossible partir exclusivament de l’observació i la classificació dels fets, ja que els fets són infinits i indefinits. No és, per tant, el cas que de l’observació sorgeixi una hipòtesi, sinó al contrari: és de la hipòtesi d'on sorgeixen els fets que cal observar.
El mètode hipotètic-deductiu
Per aquestes raons —principalment— es proposà un altre mètode científic: el mètode hipotètic-deductiu.
Aquest mètode té el seu antecedent en el Renaixement, en el mètode compositiu-resolutiu de Galileu. Consisteix a plantejar hipòtesis i posar-les a contrastació.
Esquema del mètode hipotètic-deductiu
L’esquema lògic actualitzat és:
- Problema
- Hipòtesi
- Deducció de prediccions
- Contrastació (corroboració provisional i falsació)
Corroboració provisional i falsació
Es planteja una hipòtesi i es comprova fent un experiment o contrastació empírica. Si el resultat és positiu, aquesta hipòtesi esdevindrà una Llei de forma provisional; en cas contrari, direm que hi ha una falsació i el científic haurà de començar novament i plantejar una nova hipòtesi.
En el seu cas, Darwin anava posant a prova i desestimant nombroses teories i pistes falses. Com indica Gruber, Darwin mai recollia dades cegament, sinó que constantment proposava i elaborava hipòtesis, sovint abandonades posteriorment.