Actes delegats i actes d'execució a la UE: article 290 i 291 TFUE

Control de la UE sobre actes o omissions: dret terciari, actes delegats i actes d'execució

1. Introducció

El dret terciari és un concepte que no té límits definits. Inclou normes jurídiques no legislatives que s'incorporen a l'ordenament, com els actes delegats i d'execució, les normes adoptades per institucions de la UE previstes en els Tractats i altres instruments. Dins del dret terciari també hi ha les directrius, que són normes no vinculants adoptades per la Comissió o per agències de la UE. En conclusió, el dret terciari comprèn actes de diferent abast i matèria.

2. Actes delegats (article 290 TFUE)

Són actes no legislatius d'abast general, com ara reglaments delegats o decisions i directives delegades.

Característiques

Són normes vinculants però no legislatives. Han d'indicar expressament que són actes delegats en la seva denominació: si apareix la paraula "delegat", sabem que no s'adopta mitjançant el procediment legislatiu.

La Comissió té autoritat per desenvolupar actes delegats regulats reglamentàriament, però la seva competència no és originària, sinó que requereix una delegació expressa. Això es valora cas per cas per evitar una potestat reglamentària il·limitada.

Quan la Comissió ha d'adoptar aquestes normes, ho fa perquè el legislador europeu ha decidit que és necessària la seva participació. La Comissió pot modificar elements no essencials de l'acte legislatiu, ja que el seu objecte és complementar o modificar elements no essencials de l'acte legislatiu, sota autorització del legislador, i la seva aplicació s'adapta a la complexitat de la matèria o a la necessitat d'actualització ràpida.

Models

1. Acte delegat que complementa: permet un desenvolupament detallat de la regulació, amb definicions concretes i la regulació de procediments administratius. Complementa aspectes no essencials de la regulació, ja que els elements bàsics han d'estar en l'acte legislatiu. Són adoptats per la Comissió i, un cop aprovats, no poden ser modificats sense una delegació específica, perquè formen part de la regulació derivada de l'acte legislatiu.
2. Acte delegat que modifica: consisteix en l'actualització o supressió d'elements específics. A diferència dels actes complementaris, no s'incorporen a l'acte legislatiu i poden ser modificats per la Comissió sense necessitat d'autorització expressa.

Marge de llibertat: segons el Tribunal de Justícia, la decisió de permetre el desenvolupament mitjançant un acte delegat que complementa o modifica correspon exclusivament al legislador europeu. El legislador ha d'establir de manera expressa l'objectiu, el contingut, l'abast i la durada de la delegació per a cada cas específic. El termini establert per adoptar l'acte delegat és essencial: si se supera, l'acte delegat ja no és vàlid. La Comissió adopta aquests actes mitjançant el procediment de reglamentació amb control, amb assistència de comitès nacionals, i es requereix majoria de vots que representi una majoria de població per a la seva aprovació.

Elements de control del legislador europeu

1. Revocació de la delegació: pot revocar l'autorització concedida a la Comissió en qualsevol moment, eliminant la seva competència de futur sense afectar els actes ja adoptats.
2. Objeccions a l'acte delegat: els actes delegats adoptats per la Comissió no entren en vigor immediatament, sinó sota una "condició suspensiva". El Parlament i el Consell disposen de 2 mesos per formular objeccions. Si no n'hi ha, l'acte entra en vigor; en cas contrari, decau.
3. Decisió del Consell o del Parlament: la revocació o les objeccions es plasmen en una decisió emesa pel Consell o pel Parlament, que no sempre té caràcter legislatiu i que pot variar en la seva naturalesa normativa.

3. Actes normatius d'execució (article 291 TFUE)

S'adopten quan cal garantir condicions uniformes d'execució a tota la UE. L'execució del dret de la UE correspon als Estats membres. Es poden trobar en forma de reglaments d'execució, directives d'execució o decisions d'execució, i es consideren tipus normatius diferents dels actes delegats.

Objectiu: aclarir el contingut dels actes legislatius sense modificar cap aspecte, ni tan sols els no essencials. L'acte normatiu precisa l'abast d'una definició. El Tribunal de Justícia exigeix que siguin necessaris o útils per als objectius de l'acte legislatiu. Són adoptats per la Comissió, però el seu poder reglamentari està sotmès a cautel·les, a causa de la seva falta d'origen originari. Els Estats membres exerceixen un control previ a través del Comitè assessor de la Comissió, i la seva decisió és vinculant.

4. Normes no vinculants

Aquestes normes no disposen de mecanismes de reacció davant del seu incompliment i presenten una varietat de denominacions heterogènies. No atorguen drets exigibles davant dels tribunals als ciutadans. A part de la manca de vinculació directa, tenen influència indirecta en establir criteris interpretatius adoptats pels òrgans jurisdiccionals a l'hora d'aplicar les disposicions legals. També poden anticipar futures regulacions normatives vinculants. Principalment són adoptades per la Comissió o per agències de la UE; per exemple, les agències de la UE inclouen guies que proporcionen pautes per autoritzar o rebutjar la normativa corresponent.