Exercicis de Llengua i Literatura Catalana: Veritable o Fals, Fonètica i Sintaxi

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Español

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,08 KB

Qüestionari: Veritable o Fals sobre Llengua i Literatura Catalana

Posa a prova els teus coneixements amb aquestes afirmacions sobre literatura, gèneres, teatre, tòpics i mètrica.

Literatura Catalana i Moviments

  • El Noucentisme és posterior a les Avantguardes. Fals.
  • Els termes Renaixença i renaixement són sinònims. Fals.
  • El moviment cultural de la Renaixença es va iniciar a la segona meitat del segle XVIII. Fals.
  • Joan Maragall va ser un autor avantguardista. Fals.
  • Terra baixa, d’Àngel Guimerà, és un drama realista. Cert.

Gèneres Literaris i Narrativa

  • Els textos lírics solen expressar emocions, sentiments i pensaments de manera objectiva. Fals.
  • Un narrador en primera persona sovint ofereix una perspectiva subjectiva i personal de la història. Cert.
  • Un assaig és un gènere literari que es caracteritza per ser sempre una obra de ficció. Fals.
  • L'autobiografia és un gènere literari que es basa en fets i esdeveniments històrics reals. Cert.
  • El narrador omniscient és un narrador intern, normalment un personatge secundari. Fals.
  • Una faula és una narració protagonitzada per éssers humans. Fals.
  • Un mite és una història protagonitzada per déus. Cert.
  • El mite és una narració protagonitzada per animals. Fals.
  • La retrospecció evoca el passat. Cert.
  • Els mites són relats tradicionals protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris. Cert.
  • La crítica literària és un gènere literari en què els autors narren històries fictícies per entretenir el lector. Fals.
  • El conte és un exemple de text expositiu. Fals.

Teatre

  • El mim és una representació muda. Cert.
  • El monòleg és un diàleg entre dos personatges en una obra teatral. Fals.
  • El drama té components de la comèdia i de la tragèdia. Cert.
  • Un monòleg és un text interpretat per un sol actor amb una finalitat còmica. Fals.
  • Tradicionalment, les obres de teatre acostumen a tenir quatre actes. Fals.

Tòpics Literaris

  • El tòpic literari «locus amoenus» vol dir «lloc amè, agradable». Cert.
  • «Carpe diem» és un gènere literari. Fals.
  • L’«amor post mortem» és un tòpic que significa ‘amor més enllà de la mort’. Cert.
  • El tòpic literari «homo viator» vol dir «home viatger». Cert.
  • L’expressió «ubi sunt» és un tòpic literari. Cert.

Mètrica i Retòrica

  • Un vers de quatre síl·labes s'anomena tetrasíl·lab. Fals.
  • El cal·ligrama és un poema que uneix forma i contingut. Cert.
  • Un vers de set síl·labes s’anomena hexasíl·lab. Fals.
  • La cesura divideix un vers en hemistiquis. Cert.
  • Els versos de set síl·labes s’anomenen heptasíl·labs. Cert.
  • Els termes “hipèrbole” i “hipèrbaton” es refereixen a recursos retòrics. Cert.
  • Una hipèrbole és una exageració. Cert.
  • La hipèrbole és un tòpic literari. Fals.
  • La interrogació retòrica consisteix en una pregunta que no espera cap resposta de ningú. Cert.
  • L’epítet és un adjectiu que aporta una informació significativa essencial. Fals.

Exercici de Fonètica: Identificació de Sons

Identifica els sons representats per les lletres en negreta en les següents paraules.

  1. L’Agència, impost, transaccions
  2. costanera, rescatar, seva, s’enfonsava, Medes
  3. insistir, decidir, passar, insuportable
  4. trànsit, és, aquestes, les, onze
  5. mesura, paisatge, esdevenia, unes, tonalitats
  6. carrers, plens, les, danses, poesies
  7. Es, endinsar, enfonsar-se, fins, als
  8. turistes, l’ascensor, plaça, s’havia espatllat
  9. passeig, txec, butxaca, roig, esquitx
  10. persona, compassiva, condescendent, s’adreçava
  11. l’ascensor, milicians, uns, senyors
  12. refusaré, d’empresa, És, esdeveniment, pesat
  13. passo, insistir-hi, insuportable, insofrible

Funcions Sintàctiques: Anàlisi de Sintagmes i Subordinades

Tria la resposta correcta per a la funció sintàctica dels sintagmes o oracions subordinades destacades.

  1. Vaig notar que si l’escoltava se’m tornava a nuar la gorja → complement directe.
  2. Vaig notar que si l’escoltava se’m tornava a nuar la gorja → oració subordinada substantiva de complement directe.
  3. L’animal quasi esbufegava de notar una presència estranya → complement circumstancial de causa.
  4. No volia que se m’escapés cap sospir → oració subordinada substantiva de complement directe.
  5. Tenia ganes d’abraçar la tia, que no havia vingut a Montsent al mercat → oració subordinada adjectiva o de relatiu, explicativa.
  6. L’acumulació de records fa que sigui extremament senzill mirar-ne amb afecte els carrers → oració subordinada substantiva de subjecte.
  7. L’acumulació de records i de vivències fa que sigui extremament senzill mirar-ne amb afecte els carrers → subjecte.
  8. Costa una mica imaginar com un indret aparentment petit s’ha acabat convertint en un lloc tan fascinant → complement directe.
  9. Barcelona forma part simplement de l’al·luvió que ha estat deixat per dos rius → complement de règim.
  10. Costa una mica imaginar com un indret aparentment petit s’ha acabat convertint en un lloc tan fascinant → complement directe.
  11. Suposo que aquestes paraules esbandiran un seguit de cabòries lògiques que l’hauran amoïnat aquests anys → complement del nom.
  12. I l’àguila també va ser l’animal que va donar nom al mòdul lunar, Eagle → oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom.
  13. Van muntar un panell reflector per mesurar la distància exacta entre la Terra i la Lluna → complement directe.
  14. La cosa constava d’una mena de canó que funcionava amb aire comprimit → complement del nom.
  15. Va ser a qui menys atenció van prestar els mitjans de comunicació → complement indirecte.