Història i Moviments de la Literatura Catalana

Cronologia de la Literatura Catalana

• 1833: Inici de la Renaixença amb l'Oda a la pàtria de Bonaventura Carles Aribau.
• 1841: Publicació de Lo gayter del Llobregat de Joaquim Rubió i Ors. El pròleg es considera el manifest de la Renaixença.
• 1859: Restauració dels Jocs Florals.
• 1877: L'Atlàntida de Jacint Verdaguer.
• 1888: Mar i cel d'Àngel Guimerà.
• 1892: Inici del Modernisme. Jaume Brossa publica Viure del passat, considerat el manifest del moviment.
• 1895: Poesies de Joan Maragall, que inclou el poema Excelsior.
• 1898: La bogeria de Narcís Oller (obra naturalista).
• 1906: Inici del Noucentisme: Eugeni d'Ors publica el Glosari (manifest) i Josep Carner publica Els fruits saborosos.
• 1907: Cubisme.
• 1909: Futurisme.
• 1916: Dadaisme.
• 1920: Poemes i cal·ligrames de Josep Maria Junoy.
• 1924: Surrealisme.

Característiques dels Moviments Literaris

Renaixença

Centrada en Catalunya, la pàtria, la història medieval, les tradicions i la recuperació de la llengua catalana.

Modernisme

L'artista rebel en conflicte amb la societat, l'expressió dels sentiments, la recerca de la bellesa i la llibertat individual.

Noucentisme

Basat en l'ordre, l'equilibri, la raó, la cultura, la perfecció i l'ideal del Mediterrani.

Cubisme

Representació de la realitat fragmentada, imatges barrejades, ús del collage i diferents perspectives.

Futurisme

Exaltació de les màquines, la velocitat, el moviment, la tecnologia, el progrés i les ciutats modernes.

Dadaisme

Aposta per l'absurd, el caos, la provocació, la falta de lògica i el sentit del buit.

Surrealisme

Exploració dels somnis, l'inconscient, la fantasia, la imaginació i les imatges impossibles.

Estructura de l'Anàlisi Poètica

• Estructura externa: Anàlisi de les estrofes, els versos, la mètrica (art major o menor) i la rima.
• Estructura interna: Divisió del poema en dues o tres parts per explicar el contingut de cada una.
• Tema: Definició de la idea principal del poema en una sola frase.
• Recursos literaris: Identificació de figures com la metàfora, personificació, anàfora, antítesi o enumeració, acompanyades d'un exemple.
• Moviment: Relació del contingut del poema amb les característiques del seu moviment literari.
• Conclusió: Resum del tema i justificació final de la seva adscripció al moviment.

Autors Principals i la seva Obra

Jacint Verdaguer (1845-1902)

És el poeta més important de la Renaixença. La seva obra va ser clau per modernitzar el català. La seva producció exalta la història, la natura i la identitat nacional. Utilitza sovint recursos com la personificació, la metàfora, l'antítesi i l'enumeració.

Joan Maragall (1860-1911)

L'autor més important del Modernisme. Va destacar com a poeta, periodista i traductor. Les seves primeres obres són fonamentals i reflecteixen els ideals modernistes. Entre els seus recursos destaquen l'anàfora, la metàfora, la personificació i el paral·lelisme.

Josep Carner (1884-1970)

Principal representant del Noucentisme, conegut com el "príncep dels poetes". Va ser periodista, traductor i diplomàtic. Les seves obres mostren els ideals d'ordre, harmonia i perfecció formal. Empra sovint la metàfora, la personificació i l'hipèrbaton.

Josep Maria Junoy (1887-1955)

Principal representant de l'Avantguardisme a Catalunya. Va introduir noves formes poètiques com els cal·ligrames. En la seva obra hi trobem recursos com la personificació, la metàfora i l'hipèrbaton.