Guia completa de fonètica i ortografia catalana

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Español

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,98 KB

1. Vocals i accentuació

Sistema vocàlic i triangles

  • Obertes: [a] (pala), [ɛ] (cafè), [ɔ] (sòl). Truc: Porten accent greu (`).
  • Tancades / Mitjanes: [i] (camí), [u] (lluna), [e] (també), [o] (món). Truc: Porten accent agut (´).
  • Balear: Té 8 vocals tòniques perquè afegeix la neutra tònica [ə] en paraules com cera o peix.
  • Àtones (sense força): A/E es tornen [ə] (pauet) i O/U es tornen [u] (pontet).

Diftongs, triptongs i hiats

  • Diftong decreixent (vocal + i/u): S'uneixen. Exemples: aire, peix, caure, treu.
  • Diftong creixent (i/u + vocal): Només 3 casos: 1. Grups qua/gua/qüe/güe... (quatre, aigua). 2. Inici de mot (iogurt). 3. Entre dues vocals (feia).
  • Triptong: Tres vocals juntes en una síl·laba. Exemples: cambieu, guaita.
  • Hiat: Dues vocals juntes que se separen en síl·labes diferents. Exemples: dia, teatre, piano.

Dièresi (¨)

  • Quan es posa: Per trencar un diftong (veïna, lluït) o per fer sonar la u (aigües, qüestió).
  • Prohibit posar-la: En infinitius/gerundis (agrair), sufixos -isme/-ista (egoisme) i prefixos (reunir).

Sintaxi ràpida (Cal, Can, Sigles)

  • Cal / Can: Signifiquen "casa de". Exemples: Cal Metge, Can Joan, Ca Maria.
  • Apostrofar sigles: Si es llegeix com un mot, normal (la UNESCO, l'UEFA). Si es deletreja, mana el so de la primera lletra (l'NBA ➔ comença per "e": ena).
  • Excepció "La": No s'apostrofa davant i/u àtones (la universitat) ni amb l'hora (la una).
  • Sinalefa / Elisió: Unions en parlar (hi ha temps, una illa).

2. Consonants: Fortes vs. Suaus

Truc d'examen:

  • Fortes (Oclusives): Sonen amb força al principi de tot o darrere d'una consonant nasal (m, n).
  • Suaus (Aproximants / Fricatives): El so es relaxa quan va entre dues vocals o al costat de les lletres L o R.

Llista de sons

  • P / T / K: Sempre sonen fortes. Exemples: papa [pápə], terra [tɛ́rə], casa [kázə].
  • B / D / G (Fortes): [b], [d], [g] al principi o darrere nasal. Exemples: diamant [diəmán], unble [úmblə].
  • B / D / G (Suaus): [β], [ð], [ɣ] entre vocals o amb L/R. Exemples: cabra [káβɾə], roda [rɔ́ðə], agafar [əɣəfá].
  • F / V: Fricatives labiodentals. [f] sorda, [v] sonora. Exemples: foc [fɔ́k], vi [ví].
  • S / Z (Sorda): [s] a principi de paraula o -ss- entre vocals. Exemples: sol [sɔ́l], classa [klásə].
  • S / Z (Sonora): [z] quan hi ha una sola S entre vocals. Exemple: rosa [rɔ́zə].
  • TS / DZ: Africades alveolars. Exemples: potser [pɔttsé], dotze [dɔ́dzə].
  • X / TX: Palatals sordes [ʃ] i [tʃ]. Exemples: xoc [ʃɔ́k], caixa [kájʃə], cotxe [kɔ́tʃə], despatx [dəspátʃ].
  • J / G / TG: Palatals sonores [ʒ] i [dʒ]. Exemples: joc [ʒɔ́k], gel [ʒɛ́l], platja [pládʒə], metge [médʒə], bruixa [bɾújʃə].
  • L / LL / L·L: Laterals [l] i [ʎ]. La l·l (ela geminada) és més llarga. Exemples: llum [ʎúm], lluna [ʎúnə], col·legi [kul·léʒi].
  • R (Forta): Vibrante múltiple [r]. Inici de paraula, doble o darrere N/L/S. Exemples: rosa [rɔ́zə], carro [káru], Enric [ənrík].
  • R (Suau): Vibrant simple [ɾ] entre vocals. Exemple: para [páɾə].
  • M / N / NY: Nasals [m], [n], [ɲ]. Exemples: mà [má], nou [nɔ́u], canya [káɲə], camp [kám], himne [ímnə], annex [ənnɛ́ks].
  • Lletra H: Muda. Exemple: home [ɔ́mə].

Canvis al final de paraula

  • Sordeig: Les sonores al final es tornen fortes/sordes ➔ mag [mák], fred [fɾɛ́t], tub [túp].
  • Emmudiment: La consonant final no es pronuncia darrere de nasal o lateral ➔ cant [kán], camp [kám].
  • Assimilacions: La N canvia segons la lletra següent ➔ canvi [kámbi], banc [báŋk].