L'Absis de Sant Climent de Taüll: Art Romànic i Simbolisme

Context de l'Absis de Sant Climent de Taüll

A finals del segle X i després del cessament de les invasions bàrbares, l'Europa cristiana assoleix una etapa d'estabilitat gràcies a tres factors principals: la tranquil·litat política dels diversos regnes europeus, la implantació del feudalisme i la supremacia de l'Església com a institució i focus cultural. Al segle XI, amb el creixement demogràfic i el consegüent dinamisme rural, van augmentar no tan sols els rendiments agraris, sinó també els progressos tècnics. Això va facilitar que la societat europea entrés en una fase d'evolució econòmica, política i cultural que es va veure reflectida principalment a les ciutats. D'aquesta manera, en els centres urbans es va formar una nova classe social, la burgesia, la qual fou vital en l'esdeveniment historicoartístic de l'Europa gòtica més endavant.

Pel que fa a l'absis de Sant Climent de Taüll, es creu que l'anònim Mestre de Taüll i el seu taller en van ser els autors. Aquest espectacular conjunt mural va ser adquirit per la Junta de Museus de Barcelona, que el va arrencar de l'emplaçament original mitjançant un delicat procés d'extracció amb l'objectiu de preservar aquest important patrimoni cultural de Catalunya. L'extracció de la pintura del mur original i el traspàs a un altre suport es va fer amb la tècnica del strappo, que consisteix a arrencar només la pel·lícula del fresc.

Estil Arquitectònic Romànic

En l'arquitectura s'hi poden distingir les característiques següents:

• Herència clàssica en les formes i elements constructius.
• Ús de l'arc de mig punt i la volta de canó i d'arestes com a sistemes de coberta.
• Voluntat de proclamar el Triomf de l'Església Cristiana, fet que motivarà la creació d'un nou tipus de temple, en el qual totes les manifestacions artístiques (arquitectura, pintura i escultura) es posen al servei de la glòria de Déu.
• Predomini de la planta de creu llatina (basilical) amb transsepte, coronat per un cimborri.
• La zona de l'absis, zona de relíquies, s'omple de capelles (absidiols) i sovint incorpora un espai darrere l'altar: el deambulatori o girola.
• Edificis massissos, pesants, amb poques obertures, donades les càrregues que havien de suportar.

Forma i Composició de l'Absis

L'absis de Sant Climent de Taüll es divideix en tres parts o registres superposats: el superior, la volta de l'absis (representa el cel); l'intermedi, la part superior del cilindre (es refereix a l'Església); i la part inferior del cilindre (actualment perduda, simbolitza el món terrenal).

Un altre element important és la simetria compositiva, que s'observa en la figura de Crist i en l'estructura geomètrica dels cossos dels diversos personatges. La simetria només es trenca en la posició de les mans de Crist.

L'esquematització formal aporta al conjunt un clar antinaturalisme, reforçat pel hieratisme i la frontalitat de les figures, que imposen respecte i autoritat, i per l'ús de franges monocromàtiques horitzontals al fons, que donen a l'espectador una visió atemporal de l'escena. L'antinaturalisme es trenca amb l'intent de volumetria que l'artista infon en els personatges amb els cercles vermells a les galtes i els plecs dels vestits.

Un altre aspecte formal important és la utilització de la perspectiva jeràrquica, amb la qual l'artista aconsegueix que la imatge de Crist en Majestat, de grans proporcions respecte dels altres personatges, domini l'escena. La línia negra delimita totes les figures i afavoreix la claredat compositiva. L'artista utilitza colors purs i intensos, aplicats de manera plana, sense clarobscurs. Pel que fa a les tonalitats, destaca la presència del color blau, obtingut d'un mineral valuós i car que es troba als Pirineus. Aquest fet demostra la bona disposició econòmica que hi havia per poder realitzar aquesta obra.

Iconografia de l'Absis

El conjunt iconogràfic d'aquesta obra mostra una representació de la teofania, és a dir, la manifestació de la divinitat de Déu, basada en la segona vinguda de Crist al món. A la part superior de l'absis hi ha la imatge de la Maiestas Domini (el Crist Jutge) de cos sencer i inscrit en una màndorla o marc en forma d'ametlla, assegut sobre l'arc del Cel, amb la Terra als seus peus. Crist amb la mà dreta beneeix i amb l'esquerra aguanta un llibre amb una frase llatina que significa: «Jo sóc la llum del món». En les dues bandes hi ha l'alfa i l'omega, primera i última lletra de l'alfabet grec. Això simbolitza que Crist és l'inici i el final de tot. Envoltant aquesta imatge, hi ha representats els quatre evangelistes amb un àngel. Finalment, als extrems de la composició hi ha un àngel serafí.

A la part superior de la volta hi ha la representació de la Dextera Domini (mà de Déu que beneeix), i la imatge de l'Agnus Dei, l'anyell místic de set ulls, símbol del poder il·limitat de Crist. A l'intradós de l'arc s'hi representa la paràbola del ric Epuló i el pobre Llàtzer, que al·ludeix a la salvació dels justos. A sota d'aquesta imatge hi ha representada la Verge Maria acompanyada pels sants apòstols.

Simbolisme i Visió del Món Romànic

La visió del món que va donar suport a les formes artístiques del romànic ens mostra un art que abandona de manera conscient la imitació de la realitat visible. Aquesta és menyspreada com una mostra de la vida «de trànsit», aquella que només és un parèntesi que ens portarà a la vida eterna, després de la mort, després del judici.

L'Apocalipsi descrit per l'evangelista Sant Joan, es representa en imatges que posen l'espectador en contacte amb la realitat espiritual: un únic pla, geometrització de l'espai i la natura, ordre... Art didàctic, que situa el fidel en el primer pas del recorregut (la portalada), on rebrà el missatge de la salvació, en imatges clares, concises, repetitives. L'absis, últim espai del recorregut dels fidels (que ha començat a la portalada), reflecteix sovint aquest tema, on el Crist Jutge es representa amb tota la seva majestuositat i poder.