Chuletas y apuntes de Religión de Primaria

La Darrera Patrística Llatina i l'Inici Medieval

Després de la caiguda de l'Imperi Romà, acaba l'època antiga i comença l'època medieval; els autors més representatius d’aquesta època són els pares de l’Església (a occident: Boeci, Cassiodor i Isidor de Sevilla; i a orient: Dionisi Areopagita i Joan Damascè). Aquest període és el que anomenem període de la patrística medieval, que acaba amb la mort de Joan Damascè; juntament amb aquest també es desenvolupa el període neoplatònic amb autors com Procle i Simplici. Els primers tres segles del mil·lenni medieval comencen amb la invasió bàrbara i acaben amb la invasió musulmana. Tot i que es manté la tradició cultural i religiosa, cada vegada es fa més evident la ruptura... Continuar leyendo "La Darrera Patrística Llatina: Boeci, Cassiodor i Isidor" »

Primer Cuestionario

1. Ley y Gracia: Definiciones Fundamentales

   Ley: Regla o norma establecida por una autoridad superior para regular, de acuerdo con la justicia, algún aspecto de las relaciones sociales.

2. Gracia: Conjunto de cualidades por las que las personas o las cosas que las poseen resultan atractivas o agradables.

3. La Función de la Ley según Romanos 7:7

   ¿Cuáles son las funciones de la ley según lo dice Pablo en Romanos 7:7? Si la ley no se conociera, no se sabría lo que está mal (pecado).

4. El Propósito de la Ley en Romanos 7:10

   Romanos 7:10: Significa que la ley, en este caso el mandamiento, está para dar vida, ya que dicta no atentar contra otra persona. Pero si no es cumplido como se manda, el castigo será la muerte.

5. La Ley como Dádiva

El Vitalisme de Nietzsche

L’afirmació de la vida per sobre de tot. El seu pensament no constitueix una doctrina acabada, sinó un conjunt de teories que el seu autor va revisar sovint, per la qual cosa ha suggerit diverses interpretacions.

Una Vida Turmentada

El 1872 va publicar un primer llibre revolucionari, el naixement de la tragèdia. L’obra, que mostra la influència de Schopenhauer, defensa que la tragèdia clàssica grega presenta l’afirmació de la vida amb tota la seva cruesa, afirmació que, segons Nietzsche, hauria estat rebutjada per l’intel·lectual Sócrates. El 1873 va publicar Consideracions intempestives, en la qual polemitza contra les suposades grans promeses del segle, com per exemple l’esperit positivista, la... Continuar leyendo "El Vitalisme de Nietzsche: Una Vida Turmentada i la seva Filosofia" »

Silenci: Abba, Pare

Escoltar Déu

Reflecteix la confiança i la intimitat amb la qual un nen petit es relaciona amb el seu pare. Seria una paraula similar al nostre "papa".

Parenostre

Deixebles de Jesús: pregar el Parenostre (contingut).

• Comunicar-se amb Déu com a pare, considerar-se propers a Ell, ja que som fills de Déu.
• Desig que la voluntat de Déu, el seu regnat, sigui entre ells, i que es comprometin a fer-la present.
• Jesús pensa que pregar és una activitat que condueix a un compromís amb qui pateix; el pa té més bon gust si és compartit amb els altres.
• Pregària compromís de perdó i reconciliació per demanar

1. Filosofia Bizantina.

La ciutat de Bizanci passa a ser, amb l’emperador Constantí (Constantinoble), la capital i el veritable centre cultural de l’època. Esdevé el veritable centre del cristianisme a Orient, quan Egipte, Palestina i Síria cauen a mans dels musulmans. Fou el nou Imperi “romà” fins a la caiguda de la ciutat en mans dels turcs el 1453.

Característiques de la filosofia bizantina (A. de Libera):

• La filosofia és un coneixement grec, hel·lènic, entès com estranger, estrany i exterior. La veritable filosofia, la filosofia interior, és la teologia cristiana.
• La “filosofia exterior” és independent i no està subordinada a la teologia cristiana.
• És una filosofia no acadèmica, molt monacal.
• El model de filòsof és enciclopedista,

Fundamentación Eclesiológica: El Misterio de la Iglesia

La aceptación del misterio de la Iglesia como punto de partida de la eclesiología, aunque a primera vista parezca paradójico, abre grandes posibilidades de adquirir conocimientos y experiencias nuevas de la realidad de la Iglesia. De las reflexiones sobre la realidad mistérica de la Iglesia se desprende que el concepto de “misterio” aplicado a la Iglesia, a partir de las verdades de la fe en su sentido teológico auténtico, no es algo que se oponga a la razón humana, aunque solo podamos encontrar su sentido más profundo a la luz de la Revelación.

Partir en la eclesiología de la Iglesia-misterio presupone que la Iglesia es una realidad penetrada por la divina presencia y, por... Continuar leyendo "Fundamentos Eclesiológicos: Misterio, Misión y el Doble Compromiso de la Iglesia" »

Grans Civilitzacions Precolombines

Maies (Segle III d.C.)

• Cronologia: Al voltant del segle III d.C.
• Agricultura: No hi havia tipus d’agricultura.
• Coneixements: Coneixien l’escriptura i disposaven d’un calendari molt precís.
• Extensió: S’estenien pels territoris que avui ocupen Guatemala, Hondures i la península del Yucatán (l’actual Mèxic).
• Estructura Social: Al capdamunt hi havia una mena de *rei sacerdot*.
• Religió: Era una religió *politeista*.
• Assentaments: Ciutats autònomes i cases de pedra en camins empedrats.

Asteques (Segle XIV)

• Cronologia: Al segle XIV.
• Agricultura: Cultivaven blat de moro i verdures en *chinampes* (llots de terra flotant que fixaven en estaques).
• Coneixements: Tenien coneixements de l’escriptura.
• Extensió: Ocupaven

Las Bienaventuranzas y el Mensaje de Jesús

1. Escribe las bienaventuranzas

"Bienaventurados los pobres en el espíritu, porque de ellos es el Reino de los Cielos.⁴"

"Bienaventurados los mansos, porque ellos heredarán la tierra.⁵"

"Bienaventurados los que lloran, porque ellos serán consolados.⁶"

"Bienaventurados los que tienen hambre y sed de la justicia, porque ellos quedarán saciados.⁷"

"Bienaventurados los misericordiosos, porque ellos alcanzarán misericordia."

⁸"Bienaventurados los limpios de corazón, porque ellos verán a Dios.⁹"

"Bienaventurados los que trabajan por la paz, porque ellos serán llamados hijos de Dios.¹⁰"

"Bienaventurados los perseguidos por causa de la justicia, porque de ellos es el Reino de los Cielos.¹¹"

"Bienaventurados

La Naturaleza de la Voluntad Divina

La voluntad divina es la facultad espiritual e inmanente, que sigue al conocer, y con la cual la persona adquiere algo o alguien.

En Dios su obrar se identifica con su esencia, y por eso hay una identidad entre su inteligencia, su voluntad y su mismo ser. De esta identificación de la Voluntad con el Ser de Dios, brotan sus propiedades fundamentales: simple, inmutable y eterna, omnipotente, buena y justa.

Propiedades de la Voluntad de Dios

• Es simple: porque está exenta de todo lazo interno o externo de dependencia, y en ella no hay sucesión de actos: su volición es única, aunque los efectos sean múltiples en la esfera de lo extra-divino: de aquí se sigue que no puede haber contradicción en las consecuencias