Civilitzacions, Descobriments i Ciència Moderna: De Maies a Galileu

Grans Civilitzacions Precolombines

Maies (Segle III d.C.)

• Cronologia: Al voltant del segle III d.C.
• Agricultura: No hi havia tipus d’agricultura.
• Coneixements: Coneixien l’escriptura i disposaven d’un calendari molt precís.
• Extensió: S’estenien pels territoris que avui ocupen Guatemala, Hondures i la península del Yucatán (l’actual Mèxic).
• Estructura Social: Al capdamunt hi havia una mena de *rei sacerdot*.
• Religió: Era una religió *politeista*.
• Assentaments: Ciutats autònomes i cases de pedra en camins empedrats.

Asteques (Segle XIV)

• Cronologia: Al segle XIV.
• Agricultura: Cultivaven blat de moro i verdures en *chinampes* (llots de terra flotant que fixaven en estaques).
• Coneixements: Tenien coneixements de l’escriptura.
• Extensió: Ocupaven la part central de Mèxic.
• Estructura Social: El grup dominant era format per l’*emperador*, els sacerdots i els alts caps militars.
• Religió: Era una religió *politeista*.
• Centre: El seu centre era la ciutat de **Tenochtitlan**.

Inques (Segle XIII)

• Cronologia: Va néixer al segle XIII.
• Economia i Societat: La societat inca no coneixia la propietat privada. Tothom cultivava la part de la terra que li assignaven els funcionaris reials.
• Coneixements: No coneixien l’escriptura.
• Extensió: Ocupaven l’altiplà de Bolívia i s’estenien per la regió dels Andes, des de l’Equador fins al nord de Xile.
• Estructura Social: L’emperador era anomenat l’*Inca*.
• Religió: Era una religió *politeista*.
• Assentaments: No hi havia ciutats principals.

L'Era dels Grans Descobriments Geogràfics

Portugal, Capdavanter dels Descobriments

Gràcies a la proximitat del seu país amb Àfrica i l’Atlàntic, els portuguesos van protagonitzar els primers descobriments geogràfics. El príncep **Enric de Portugal** va fundar una *escola naval* des de la qual va impulsar expedicions marítimes per les costes africanes.

Causes dels Descobriments

Causes Econòmiques

El comerç més rendible es feia amb l’Orient (la Xina, el Japó i l’Índia). Els productes amb més benefici eren les **espècies**, que arribaven per terra o mar a Venècia i des d’allà es distribuïen per tot Europa.

Causes Ideològiques

**Marco Polo**, viatger venecià, va arribar fins a la Xina (*Catai*) i el Japó (*Cipangu*), territoris que va descriure en el seu llibre *El Llibre de les Meravelles del Món*. Això va atreure la curiositat dels europeus.

Causes Científiques i Tècniques

Els vaixells es van perfeccionar força. Les naus i les **caravel·les** (més estables, altes i ràpides) van substituir altres vaixells de l’època medieval. També van resultar útils nous instruments de precisió i d’orientació.

Renaixement i el Naixement de la Ciència Moderna

La Impremta: L'Invent de Gutenberg

L’alemany **Johann Gutenberg** (1400-1468) inventà un sistema que permetia fer en poc temps una gran quantitat de còpies d’una mateixa obra. Aquest invent va fer que les idees poguessin circular molt més ràpid que en qualsevol època anterior.

El Naixement de la Ciència Moderna (Galileu)

Amb **Galileu** (1564-1642) va néixer la ciència moderna, una nova manera de veure el món basada en:

• L’observació de la natura.
• El mètode experimental.
• La formulació de teories físiques basades en fets reals.

Models Cosmològics

Teoria Geocèntrica (Ptolemeu)

Formulada pel grec **Ptolemeu** (segle III d.C.), considerava que la Terra estava situada al centre de l’Univers i que tots els astres giraven al seu voltant.

Teoria Heliocèntrica (Copèrnic)

Formulada pel polonès **Nicolau Copèrnic** (1473-1543), afirmava que el Sol era el centre de l’Univers i que la Terra tenia un moviment de rotació diari i de translació anual al voltant seu.

El Sistema Kepler-Galileu

La teoria heliocèntrica va ser perfeccionada per l’astrònom alemany **Johannes Kepler** (1571-1630), que deia que les òrbites dels astres eren el·líptiques, i per **Galileu** (1564-1642), inventor del telescopi, que la va confirmar.

L'Humanisme

Humanistes

Van ser els escriptors, científics i filòsofs que, al començament de l’Edat Moderna, van proposar una nova manera de pensar i d’entendre el món.

Actitud Teocèntrica (Edat Mitjana)

Pròpia de l’Edat Mitjana, calia buscar en Déu l’explicació de qualsevol fenomen.

Actitud Antropocèntrica

Considerava l’ésser humà com a protagonista principal de l’Univers.