Chuletas y apuntes de Religión de Bachillerato y Selectividad

El banquet sagrat: Simbolisme del pa i el vi

Tot el que es pot menjar i beure pot esdevenir un element del banquet sagrat. La finalitat de l'acte de menjar és:

• 1. Perllongar la pròpia vida.
• 2. Unir-se a la divinitat.

Tot aliment que mengis pot esdevenir sagrat; quan el menges, arribes a la divinitat. L'aliment és sagrat perquè és fruit de processos de transformació que donen la mort i la vida. El pa i el vi pertanyen a dos nivells de la realitat:

• 1. L'experiència: es pot observar el procés des que plantes la llavor fins que creix.
• 2. La revelació: gràcies a una força divina que és Déu, es fa possible l'aliment a través dels processos de transformació.

El vi prové de les seves qualitats embriagadores, del sentiment d'exaltació i de... Continuar leyendo "El Banquet Sagrat i el Pelegrinatge de la Vida" »

Síntesi Renaixentista: Paganisme i Cristianisme

El Renaixement marca un retorn al cristianisme primitiu, menyspreant el domini econòmic i social ostentat per l'Església. El cristianisme humanista és classicista, amb elements pagans, i interpreta el món de la cultura com un de sol.

Erasme de Rotterdam

Erasme de Rotterdam va impulsar la regeneració de l'Església i va defensar els continguts religiosos autèntics del cristianisme. Per a ell, la raó i el coneixement són el fonament de la dignitat humana.

La Reforma Protestant i la Contrareforma

A l'humanisme d'Erasme s'oposa Martí Luter, amb una visió més pessimista. Va ser l'inspirador de la Reforma Protestant, un moviment religiós que volia un canvi profund i complet de l'Església de... Continuar leyendo "Renaixement, Reforma i Ciència: Pensadors i Conceptes Clau" »

Les tres transformacions de l'esperit de Nietzsche

"Tres transformacions de l'esperit us esmento: com l'esperit es converteix en camell, i el camell en lleó, i el lleó, per fi, en nen..."

Tema: L'evolució històrica de la moral

L'evolució històrica de la moral se simbolitza en la triple transformació de l'esperit: en camell, en lleó i en nen.

Explicació de les etapes

I. El camell: La passivitat i la resignació

"Tres transformacions de l'esperit... carregui bé". Després d'anunciar en el primer text la paràbola del camell, el lleó i el nen, comença explicant què representa el camell a través de les seves característiques de la passivitat i la resignació.

• Nihilisme passiu: Alguns personatges semblen camells o rucs que esperen pacientment

El Poder Transformador de la Gracia Santificante

La gracia santificante es una acción pequeña pero real en la misma naturaleza de Dios. De alguna forma, nos hace semejantes a Él.

Analogías para Comprender la Gracia Santificante

Para entender mejor este concepto, podemos utilizar las siguientes analogías:

1. Sangre Divina: Antiguamente, se creía que los nobles poseían sangre azul, lo que justificaba su estatus. Siguiendo esta imagen, estar en gracia santificante es como si nos inyectaran sangre de Dios en nuestras venas, transformándonos desde adentro.
2. Hierro Candente: La gracia santificante nos transforma de un modo parecido al hierro candente que, sin dejar de ser hierro, adquiere las características del fuego. Así, sin dejar de ser humanos,

Introducció: Festa i Teatre

A) El Misteri d'Elx

El Misteri d'Elx és un drama assumpcionista de finals del segle XV, cantat en llengua catalana, que té lloc dins i al voltant de l'església de Santa Maria d'Elx, els dies 14 i 15 d'agost de cada any.

• El 14 es representa la primera jornada (la «Vespra»), en la qual s'escenifica la mort de Maria acompanyada dels apòstols i l'ascens al cel de la seva ànima.
• El 15 es representa la segona jornada (la «Festa»), amb l'assumpció i la coronació de la Mare de Déu.

B) Les Festes d'Agost

Un conjunt d'actes festius giren al voltant d'aquesta representació medieval, i conformen les anomenades Festes d'Agost. Destaquen:

• La Nit de l'Albà: ofrena de focs d'artifici que els il·licitans llancen en honor

Viles carolíngies

Viles carolíngies, estaven dividides en dues grans parts. D'una banda, es trobava la reserva senyorial, una àmplia extensió de territori agrícola que el senyor explotava directament. D'altra banda, es trobava 'les tinences pageses', extensions de camps agrícoles, que el senyor lliurava a una família per la seva explotació a canvi de rendes, que normalment es pagaven en espècies, encara que a vegades es pagava en monedes. A més a més, aquests pagesos tenien dur a terme altres sèries de treballs per al senyor, com prestar servei en la reserva senyorial. Aquests treballs són denominats corveas. La prestació d'aquests serveis anava de dos a quatre dies a la setmana, i depenia, abans de res, de l'estatus dels pagesos... Continuar leyendo "Viles carolíngies i la teoria de les dues espases" »

Innocenci III (1198-1216)

Papa fort, agressiu, ferm defensor de la teoria de la teocràcia pontifícia (per tant, el govern de Déu i dels seus representants, sistema en el qual l’autoritat religiosa pretén tenir també el poder polític)

Actuarà com un emperador polític, més que no pas com un papa. Amb ell s’arriba a la culminació de la teocràcia pontifícia.

Emprèn una profunda reforma de les estructures de l’Església

Quart Concili de Laterà que es celebra el 1215  s’hi tracten els errors doctrinals que s’han de corregir, de nou els costums del clergues, es parla de com s’han de pagar els delmes, d’evitar noves modalitats de la simonia, etc.

Concordat de Worms (1122)

L’ideòleg de la solució és Iu (Ivo) de Chartres.... Continuar leyendo "Innocenci III i els moviments reformadors" »

Les croades

Urbà II canalitzà les diferències entre l’Església i l’Imperi cap a la croada contra els sarraïns de Terra Santa

Concili de Clermont-Ferrand (1095)

-Gregori VII havia imaginat la guerra justa contra infidels excomunicats. Urbà II la popularitza i la canalitza contra els sarraïns.

El Papa crida més als cavallers que als monarques, que es presenta així com a primer senyor de la Cristianitat.

El Concili de Clermont-Ferrand (1095) no fou una assemblea de la guerra. S’hi prengueren decisions importants de caràcter reformador, en la línia de Gregori VII. El Papa exerceix la seva autoritat en disputes episcopals i monàstiques. Prohibeix a bisbes i clergues que prestin fidelitat a laics.

Ofereix a tots aquells que vagin a alliberar... Continuar leyendo "Les croades: història i impacte a Europa i Orient" »

La Bíblia: Llibres i Repercussió Literària

• El mot 'Bíblia' prové del grec i significa '(els) llibres'.
• Fou escrita en arameu (poc), hebreu (molt) i grec.
• És el llibre més venut del món i traduït a quasi 2.500 idiomes.
• És una autèntica biblioteca que sorgí en el decurs de dotze segles d'història (del s. X al II a. de la n. e.). Conté llibres escrits per un sol autor i d'altres per diverses mans al llarg del temps.
• Hi trobem una gran diversitat de gèneres (relats, lleis, proverbis, himnes, pregàries...).
• Per als cristians, la col·lecció bíblica consta de dues parts:
  • Antic Testament: Els jueus fonamenten la seua religió en un reconeixement mutu: l'Aliança. En el poble, es tradueix aquest reconeixement en confiança i obediència

Renaixement: Context Històric i Social

Període que comprèn un lapse de temps variable segons els països. Es considera que s’inicia a Florència a principis del segle XV i que s’estén per tota Itàlia i posteriorment per Europa. Al territori espanyol abasta el segle XVI.

Època de grans canvis en la manera de viure i d’entendre el món per part dels europeus. Aquests canvis s’inicien a les ciutats flamenques i italianes i tenen molt a veure amb:

• El desenvolupament del capitalisme mercantil.
• L’inici de l’auge de la burgesia com a grup social dominant.
• La millora de les comunicacions, el creixement de la indústria i l’àmplia circulació de la moneda, gràcies a l’arribada de l’or i la plata americanes.

El descobriment dels territoris... Continuar leyendo "Context Històric: Renaixement i Barroc a Europa" »