Chuletas y apuntes de Religión de Bachillerato y Selectividad

Crítica a la Moral en la Filosofia de Nietzsche

La moral tradicional és antinatural, perquè s'oposa a la natura, als instints, a la vida, al plaer... La base d’aquesta moral és el platonisme (amb el «Món de les Idees», repescat pel cristianisme com a «cel» o «més enllà»). Nietzsche distingeix dos tipus de moral:

La Moral dels Senyors: Fortalesa i Vida

És la moral pròpia dels forts, dels nobles, dels sans, dels amos (amos de si mateixos), dels esperits elevats, dels que estimen la vida. És la moral pròpia del superhome.

La Moral dels Esclaus i la Inversió de Valors

És la moral pròpia dels dèbils, dels dòcils, dels miserables, covards, dels dignes de llàstima, dels reprimits. És una moral passiva, vulgar, pròpia del ramat.... Continuar leyendo "La Filosofia de Nietzsche: Moral, Esclaus i Cristianisme" »

L'Imperi Carolingi: Renovació política, cultural i econòmica

Denominem com a “Carolingis” a la dinastia germànica que va governar la major part de l’Europa centro-occidental entre els segles s. VIII i IX i ocupaven, majoritàriament, els territoris de les actuals França, Alemanya i nord d’Itàlia. La figura més rellevant fou la de Carlemany, com a referent d’una nova Europa, llavors ja continentalitzada i allunyada de la Mediterrània.

S. VII

Majordoms de palau

Poder real

Pipí d’Heristal (c. 635-714)

Carles Martell (686-741)

Pipí el Breu (715-768)

Carles Martell (714-741)

Va defensar la cristiandat per sobre de tot, magnificada rere la Batalla de Poitiers (732),

Va tenir molta cura de les relacions amb el clero i el papat, juntament

... Continuar leyendo "L'Imperi Carolingi: Renovació política, cultural i econòmica" »

La Doctrina de la Creación y el Origen del Ser Humano

El Relato de la Creación

• Dios creó el universo de la nada.
• El mundo es bueno, porque salió de las manos de Dios.
• Dios crea libremente y crea seres libres.

La Creación del Hombre y la Mujer

Dios creó al ser humano a su imagen, hombre y mujer.

Adán y Eva estaban desnudos, pero no sentían vergüenza. Esto refleja que, desde el origen, están presentes:

• La igualdad y complementariedad entre el hombre y la mujer.
• El amor, entendido como una relación respetuosa con el otro.

Verdades Fundamentales del Génesis

El Génesis no pretende dar una explicación científica del universo, pero sí expresa verdades fundamentales, tales como:

• La Creación directa del ser humano por parte de Dios.
• El monogenismo.

... Continuar leyendo "Fundamentos Teológicos: Creación, Pecado Original y la Historia de la Salvación" »

Límits de l'autoritat reial

Aquests límits vénen de l'edat mitjana. El primer gran límit són les assemblees representatives, tenien funcions legislatives i fiscals. Les corts, sempre eren convocades pel rei, ho podia presidir un membre de la seva família. Els convocats eren el braç eclesiàstic (bisbes, abats..), el braç militar, el braç reial (ciutats que tenien el privilegi reial). El braç militar tenien xarxes clientelars, per tant la baixa noblesa anaven al notari, aquest els habilitava i després cedien el seu vot al noble del qual depenien. En la convocatòria es comença amb: la preposició reial, comissió legislativa (pacte de lleis), comissió de grauges (donis de la última cort sempre que el rei o els seus oficials havien... Continuar leyendo "Límits i Augment de l'Autoritat Reial a l'Edat Mitjana" »

La Bíblia: Llibres i Repercussió Literària

La Bíblia és una autèntica biblioteca que va sorgir al llarg de dotze segles d'història.

Antic Testament: Formació i Contingut

Procés de Formació de l'Antic Testament

A l'inici, les tradicions es transmetien de manera oral. Al segle X a.C. (època de David i Salomó) es van fer els primers reculls escrits. Quan el regne es va dividir (931 a.C.) en el Regne del Nord (Israel) i el Regne del Sud (Judà), les tradicions es van desenvolupar de manera independent, però es van tornar a unir amb la caiguda del Regne del Nord. Durant l'època del rei Josies (622 a.C.) es va descobrir l'antic Llibre de la Llei i es va completar el Deuteronomi. La deportació a Babilònia (segle VI a.C.) va provocar un... Continuar leyendo "La Bíblia: Llibres, Història i Impacte Cultural" »

Lingüística i Ortografia Catalana

Llengua

Sistema de signes que mantenen unes relacions d'interdependència. Els signes i les regles de combinació que els relacionen formen el codi.

Lingüística

La lingüística és una ciència que estudia el llenguatge i descriu les estructures i el funcionament de les diferents llengües naturals.

Branques de la Lingüística

• Fonètica: estudia els sons del llenguatge.
• Fonologia: estudia el valor funcional dels sons en una llengua.
• Morfologia: estudia les regles que regeixen l'estructura dels mots.
• Sintaxi: estudia les relacions entre els mots i les funcions que compleixen en una oració.
• Pragmàtica: estudia la llengua centrada en l'ús, les relacions entre els interlocutors i les relacions amb el context.
• Sociolingüística:

... Continuar leyendo "Lingüística i Ortografia Catalana: Guia Ràpida" »

Personatges Clau de la Divina Comèdia

Els Protagonistes i Guies

• Dant: Autor i personatge. És l'únic en tota l'obra que és viu; la seva presència té la funció de despertar en les ànimes el desig de comunicar-se. La visió de les ànimes és fonamental per a la salvació de Dant. És una figura exemplar del cristianisme que busca la seva redempció.
• Virgili: El seu paper és recordar la figura dels herois i els mites de la poesia antiga. És el llaç d'unió entre el món antic i el món que està per venir.
• Beatrice: Té una funció activa, baixa a l'Infern per invocar l'auxili de Virgili. La dona provoca el creixement de les facultats humanes de Dant.

Dimonis i Guardians de l'Infern

Caron

És el dimoni barquer que transportava les ànimes... Continuar leyendo "Personatges i Significat de la Divina Comèdia de Dant" »

Os roles de xénero son o primeiro nivel de estratificación social, porque dan lugar a diferente acceso ao prestixio, á propiedade e á riqueza. O ateísmo é a crenza baseada na inexistencia da divindade. O agnosticismo é a postura que considera que é imposible chegar a saber se a divindade existe.

Mitos, Ritos e Relixións

A historia dá conta tamén de que o culto aos deuses está presente dende os comezos da civilización humana, como se demostra nas mitoloxías. A relixión é un sistema de símbolos que permite crear vínculos entre os seres humanos ao formular unha concepción do mundo compartida e un estado emocional común. A relixión inclúe tanto as institucións máis formais como as tradicións, a mitoloxía, as experiencias... Continuar leyendo "Mitos, Ritos e Relixións: Unha Visión Antropolóxica" »

Els romans consideraven que les forces naturals eren la manifestació perceptible de potències sobrenaturals imperceptibles.

Abans d’anomenar-les déus (dii), les van anomenar esperits (numina). Els romans concebien la religió com un lligam entre l'home i la divinitat. La practicaven tot sentint un gran respecte per l’observança dels deures religiosos (pietas).

Els déus eren forces poderoses a les quals ells es manifestaven i de les quals esperaven indicacions per prendre les decisions més assenyades i seguir el camí correcte.

Estat de coses itàlic: la religió romana primitiva es caracteritzava per la coexistència d’un component autòcton mediterrani i d’un component estranger indoeuropeu. Quan els etruscos van dominar Roma, la... Continuar leyendo "La religió romana: història, déus i evolució" »

Dante Alighieri: Vida i Obra

Autor

Dante Alighieri, conegut com el Dante (abreviatura del nom medieval Durante, derivat del llatí tardà DURANS-DURANTIS, del verb DURARE 'durar, perseverar, endurir'), va néixer a Florència el 1265. Fill d'una família güelfa de noblesa menor (els güelfs donaven suport al Papa, enfront dels gibel·lins, partidaris de l'emperador germànic), va estudiar filosofia i teologia. Va lluitar a la batalla de Campaldino contra els gibel·lins. Inscrit al gremi de metges i apotecaris, va tenir diversos càrrecs polítics fins que la facció negra dels güelfs (mercaders i banquers) va conquerir el poder i ell va ser víctima de la repressió. L'exili el va allunyar dels problemes locals florentins. Va viure a Verona,... Continuar leyendo "La Divina Comèdia de Dante: Anàlisi i Context" »