Chuletas y apuntes de Religión de Bachillerato y Selectividad

Sant Agustí: Fe i Raó

«Creu per entendre, no vulguis entendre per creure.» Aquesta fou la divisa agustiniana, expressió del corrent de pensament cristià medieval que mantingué una actitud oberta enfront de la filosofia i la raó. Certament, l'ésser humà té una naturalesa deficient (és pecador) i necessita el do gratuït (la fe) per sadollar totes les seves aspiracions de felicitat i coneixement veritable. En conseqüència, l'actitud de Sant Agustí en aquesta qüestió tan característica del pensament medieval és la de col·laboració entre fe i raó, entre teologia i filosofia. Abans d'obtenir la fe, la raó i la filosofia poden ajudar els humans en la recerca de la veritat; una vegada aconseguida la fe, la raó pot aclarir, il·lustrar... Continuar leyendo "Sant Agustí: Pensament Filosòfic i Teològic" »

Filosofia de l'Edat Mitjana

Filosofia de l'Edat Mitjana: El període més ampli de la història de la filosofia. Sant Agustí establí les bases del pensament filosòfic medieval. L'Edat Mitjana va des de la caiguda de l'imperi romà fins a l'irrupció del Renaixement i es divideix en dues etapes: l'Alta Edat Mitjana i la Baixa Edat Mitjana.

La situació es caracteritzava per guerres, fam i misèria i va ser el marc on el cristianisme es va estendre. La filosofia estava subordinada a la religió; teocentrisme.

Cristianisme

Cristianisme: El líder era Jesús de Natzaret. El cristianisme va entrar en contacte amb el pensament grecoromà. La tasca dels primers pensadors cristians era conciliar els dos corrents de pensament.

2. Neoplatonisme

Neoplatonisme:

Què és l'art?

L'art, segons principis estètics, és l'aplicació de l'habilitat i del gust a la producció d'una obra. El concepte d'art va associat al concepte d'obra d'art.

Des d'una altra perspectiva, l'art és l'acte o la facultat mitjançant la qual l'ésser humà imita o expressa i crea, copiant o fantasiejant, allò que és material o immaterial, fent servir la matèria, la imatge, el so, l'expressió corporal o, simplement, incitant la imaginació d'altri.

Les Belles Arts i la seva evolució

En un sentit més general, l'art és el conjunt de les belles arts o cadascuna d'elles. Tradicionalment, se'n consideren sis:

• Arquitectura
• Escultura
• Pintura
• Música
• Dansa
• Poesia

Dins d'aquest conjunt, l'arquitectura, l'escultura i la pintura constitueixen... Continuar leyendo "Què és l'Art? Definicions i Moviments Històrics Clau" »

1. Importancia de la cuestión sobre el sentido de la vida

Las respuestas globales que se pueden dar a la pregunta sobre el sentido de la existencia humana se clasifican principalmente en tres vertientes:

• Humanismo: Aquellos tipos de respuesta al problema del sentido de la vida que prescinden de la existencia de Dios o de cualquier fuerza superior al hombre.
• Ciencias Ocultas: Aquellos otros tipos que sí aceptan una fuerza o ser superior, pero en ese algo que existe “más allá” no ven un ser personal.
• Religión: Son aquellas respuestas que cuentan con un Dios personal que se relaciona con el hombre.

2. Los humanismos como respuesta a la vida humana

El Humanismo se define como el conjunto de teorías sociales, filosóficas, tendencias culturales... Continuar leyendo "El Sentido de la Vida: Perspectivas desde el Humanismo y las Grandes Religiones" »

La Naturaleza Humana y la Fe

¿Por qué decimos que el hombre es un ser religioso?

Decimos que el hombre es un ser religioso porque viene de Dios y va hacia Dios. El hombre no vive su vida plenamente si no se vincula a Dios, quien es el sumo bien y la suma verdad.

¿Cómo puede el hombre conocer la existencia de Dios?

El hombre puede conocer la existencia de Dios escuchando el mensaje de las cosas creadas y la voz de su conciencia, tal como lo enseña la Iglesia.

El Buen Cristiano y su Señal

¿Quién es un buen cristiano?

Un buen cristiano es aquel que está bautizado, cree en Cristo Jesús, vive su doctrina y le sigue, aceptando todo cuanto Él instituyó.

¿Por qué la Santa Cruz es la señal del cristiano?

Porque en ella murió Jesucristo para redimir... Continuar leyendo "Fundamentos Esenciales de la Doctrina Cristiana: Respuestas sobre Dios, la Fe y la Iglesia" »

Reforma Religiosa

Reforma Protestant

Martí Luter, alemany d'origen camperol, va viure amb indignació i sorpresa la campanya de les indulgències, que consistia a vendre perdons als fidels. Luter va representar un nou cisma dins l'Església i va formar l'Església Protestant.

La Contrareforma

En el Concili de Trento es van fixar uns objectius:

• Reforma moral de l'Església.
• Fixar el dogma catòlic enfront de les tesis protestants.

Renovació Científica

Francis Bacon

Filòsof de la ciència, estava segur que l'home pot dominar la natura, però primer l'ha de conèixer. Per això, va veure necessari un nou mètode (Novum Organum).

Mètode Inductiu

Partint de l'experiència i l'observació de la natura, permet establir els veritables principis i lleis que... Continuar leyendo "Història de la Filosofia: Reforma, Ciència i Pensament" »

Context Històric: El món de Galileu

Galileu Galilei (1564-1642), va viure en una època de forts canvis, marcats sobretot per la ruptura de l'església catòlica entre catòlics i protestants, des del concili de Trento (1545-1563) que intent sense èxit evitar la divisió de l'església. Aquest fracàs va suposar la reforma protestant i la resposta catòlica, la Contrareforma (formulada en el ja citat concili de Trento) el que va suposar nombrosos canvis per al catolicisme, que defensava major religiositat interior, major preparació dels sacerdots, i una volta als seus orígens espirituals de les ordres religiosos; però sobretot és doto a la Inquisició de major poder de tortura contra tot el que anés en contra de l'Església Catòlica,

T3. Pensament hel·lènistic i grecoromà

3.1. L'hel·lenisme

L'hel·lenisme: és el llarg període que comença amb la desfeta de l'imperi persa, quan Alexandre el Gran, que ja dominava tot el món grec, es proclama sobirà de l'imperi persa. El període hel·lenístic, que inclou una fase grecoromana, es perllonga fins al final de l'antiguitat, fins a la caiguda de l'imperi romà.

Context històric, social i polític

L'inici del període hel·lenístic està determinat per un canvi radical en les condicions polítiques a Grècia. Per als grecs era evident que la ciutat era una de les coses naturals, però aquesta evidència s'ensorra. L'imperi d'Alexandre suposarà la desaparició de les ciutats-estat autosuficients en el món hel·lènic. Això... Continuar leyendo "Pensament hel·lènistic i grecoromà: síntesi essencial" »

La filosofia àrab

La religió islàmica, fundada per Mahoma a inicis del segle VIII, va propiciar que els àrabs coneguessin el pensament grec a través de Síria. Utilitzaren aquesta filosofia per interpretar o comentar el seu llibre sagrat, l'Alcorà. Alguns elements de la fe islàmica són difícilment compatibles, com la defensa de la llibertat i la predestinació divines. Això va afavorir la discussió teològica i filosòfica en el món musulmà.

Va aparèixer l'escola del mutazilisme, partidària d'interpretar al·legòricament l'Alcorà. Aquesta postura, qualificada d'heterodoxa (incorrecta), defensava la llibertat de l'individu. Aquesta escola va procurar reformar l'islam proposant que l'ús de la raó serveix per confirmar alguns... Continuar leyendo "Filosofia Àrab: Influència en el Pensament Medieval" »

L’Augustinisme Polític

Sant Agustí, en el seu llibre La ciutat de Déu, va definir les relacions entre la societat divina i la societat terrenal. Aquesta obra esdevindrà el fonament de la doctrina política que predica la inclusió del dret de l’Estat dins el de l’Església, i originarà en l’Edat Mitjana l’anomenat augustinisme polític.

Agustí d’Hipona distingeix dues ciutats. Aquestes han existit sempre, una al costat de l’altra, des del començament del temps. Una ciutat fou fundada per Caín (dolent), l’altra per Abel (bo). La segona, la ciutat celeste, és la comunitat dels cristians, és l'única ciutat que subsistirà. Les dues ciutats estan barrejades en la terra. Solament Déu pot reconèixer a quina ciutat pertany... Continuar leyendo "Augustinisme i Naturalisme Polític: Influència a l'Edat Mitjana" »