Nietzsche: Les tres transformacions de l'esperit

Les tres transformacions de l'esperit de Nietzsche

"Tres transformacions de l'esperit us esmento: com l'esperit es converteix en camell, i el camell en lleó, i el lleó, per fi, en nen..."

Tema: L'evolució històrica de la moral

L'evolució històrica de la moral se simbolitza en la triple transformació de l'esperit: en camell, en lleó i en nen.

Explicació de les etapes

I. El camell: La passivitat i la resignació

"Tres transformacions de l'esperit... carregui bé". Després d'anunciar en el primer text la paràbola del camell, el lleó i el nen, comença explicant què representa el camell a través de les seves característiques de la passivitat i la resignació.

• Nihilisme passiu: Alguns personatges semblen camells o rucs que esperen pacientment que se'ls posi la càrrega a sobre; fins i tot s'alegren de portar aquestes càrregues.
• Els valors imposats: Les càrregues representen els valors que els tutors (sacerdots, polítics, etc.) els posen a sobre perquè guiïn el seu comportament.
• Exemples: El camell representa el cristià carregat amb els valors d'humilitat, pietat, compassió i misericòrdia, o el socialista carregat amb els valors d'igualtat i solidaritat.

II. El lleó: La lluita per la llibertat

"Però en el més solitari del desert... aconseguir la victòria". Quan l'home es supera a si mateix és com un lleó a la recerca d'una presa, en aquest cas la presa de la llibertat. Igual que el lleó no suporta càrregues a sobre, l'esperit que lluita per la seva llibertat no suporta valors imposats. A mesura que el lluitador es treu els valors imposats, va aconseguint l'alliberament.

És molt interessant la primera observació sobre la solitud del desert: la lluita per la llibertat és de cadascú. Si algú ens ajuda, no és una veritable superació; no hauríem estat nosaltres els qui ens hem superat i seguiríem depenent d'altres. El lluitador per la pròpia llibertat és un solitari.

III. El drac: De l'heteronomia a l'autonomia

"¿Quién es el gran dragón... dice 'yo quiero'?". A través del símbol del drac, Nietzsche aconsegueix dues coses:

1. Caracteritzar el canvi de moral: Identifica el drac amb el "tu has de" i el lleó amb el "jo vull".
2. Fer del lluitador un heroi: El lleó és un lluitador i el símbol clàssic de la lluita suprema és el de l'heroi contra el drac.

La lluita per la llibertat es converteix, d'aquesta manera, en heroisme. El canvi del "tu has de" al "jo vull" és, evidentment, el pas de l'heteronomia a l'autonomia.