epistografía: es imposible dar una definición de carta que englobe todos los tipos que hay. ciceron dice q "hay muxos tipos de cartas" y q "la + autentica es la que se escribe para informar a los ausentes de algo q interesa, a nosotros o a ellos". distingue 2: familiar y divertido, serio de asuntos de peso. había formulas de introduccion y de despedida. introduccion: nombre del remitente en nominativo y el destinatario en dativo, depues salutem o salutem dicit. tras el encabezamiento se pone: si vale, bene, ego valero. despedida: vale. Historia: los romanos la utilizaban para hacer polítca, ya fuera para justificar su supremancia, para destacar las familias dominantes o para criticar la nobleza romana o un régimen político. 1) julio cesar
Prozesu geologikoak oso astiro gertatzen dira eta denbora-unitate luzeen bidez neurtzen dira:
Milioi urteka
Baditugu planetari buruzko datuak ematen dizkiguten aztarnak: arrokak eta fosilak.
Anitzak izan dira honetan aritu diren zientzilariak:
Buffon-ek, XVIII. Mendean, Lurraren adina zientifikoki aztertu zuen lehen aldiz, Lurra hozten ari den fusio-masa bat dela suposatuz eta hozte-abiadura egokia zehaztuz, 75000 urte kalkulatuz.
John Philips-ek, XIX. Mendean, geruza bakoitzaren lodiera neurtzea denbora geologikoa neurtzeko biderik aproposena zela adierazi zuen, Lurraren adina 90 eta 99 milioi urte bitartekoa zela adieraziz.
Lord Kelvin-ek,XIX.Mendean Lurraren adina gure planetaren barne-tenperatura aztertuz zehatz...
1-A poesía das irmandades da fala. Caracteristicas, autores e obras representativas- O s.XX supon o nacemento en Galicia do agrrismo e nacionalismo, e a aparicion dun movemento agrario do cal o grupo máis importante era Accion Gallega, que tenia como lider a Basilio Álvarez. As Irmandades da fala- Se crea en 1916, para redescubrir os sinais de identidade de Galicia. O seu obxetivo máis inmediato e defender o idioma Galego. Declaranse nacionalistas, pero crean dous liñas, unha política e unha cultural (da que surxe a revista "Nós"). Coa entrada no s. XX, continúan as liñas, con autores como Leiras Pulpeiro, o Lugrís Freire. O Primeiro en marcar o comezo disto foi Antonio Noriega Varela, e o autor máis destacado da transicion destes...
ADITZA: ASPEKTUA: -Burutua: etorri da (ekintza amaituta, marka partizipioa). -Burutugabe: etortzen da (ez da ekin. amaitu, -ten,-tzen). -Geroa: etorriko da (etorkizunean, -ko -go -en). -Φ: etor gaitezke ( aspekturik gabea, aditz oina etor). -Puntukari: etortzen ari da, dator ( puntuan gertatzen da, -ari, trinkoak puntukariak). MODUA: +Ahal: ke dauka, edo ko + (arituko ziren, hautatuko nukeen) -Ahal: ez dauka ke. ALDIA: Iragana: -n, nin, -en, 3.pertsona bada-z: (nintzen zitzaizun, nuen, nion, zituztela, zizkidan, zineten,zezakeen, ninduzun, zintzaizkien, hintzaigun, zedin,zezan, zatekeen(salbuespena)... Oraina: -d, -a : ( naiz, zaizu, dut, diot, zaitzaket, natzaizu, badantzut, dizut, nauzu, hatzaigu, zakizkidakete, diezazuke)... Hipotetikoa:...
Exaltació de l’ordre i la felicitat de la quotidianitat domèstica més ordinària.
Poema en que el fruit no té una analogia clara amb el personatge, sinó que hi manté una relació de tipus metonímic.
La llimona es comparada per la seva qualitat(aspra i àcida) amb l’actitud aparentment rígida de Metimns amb els seus fills.
Els noms dels personatges fa referència a la Grècia antiga: classicisme.
El poema en parla sobre Metimna, la qual es troba a la cuina fent dinar quan de cop apareix el seu marit a la cantonada, la segona estrofa explica com els seus dos fills després d’haver fet de les seves, la seva mare torna a restablir la Pau. Després, com veu aigua amb un raig de llimona, el poema acaba amb la imatge
BILINGÚISME:1Bilinguisme individual és la possibilitat que pot posseir un individu d'emprar dues (o més) llengües amb un nivell de competència significatiu. Una plena igualtat de competència, i encara hi ha autors que ho posen en dubte, la trobaríem en els casos de bilingüisme natural, és a dir,quan un individu, ja des del naixement, entra en contacte amb dues llengües diferents, l'una del pare i l'altra de la mare. En la resta de casos, aquest ús individual alternat de les dues (o més) llengües pot ser motivat per factors de tipus extralingüístic.La situació de contacte de llengües en la nostra societat no és una suma de casos individuals (és a dir, no és la
casual uníó de multitud de bilingüismes individuals) sinó
Una notícia és la coneixença d’un fet que ha passat recentment, que hem presenciat o bé que l’hem conegut per algun altre mitjà. La notícia és un gènere periodístic informatiu que relata un fet d’actualitat que es considera d’interès per al públic. Tenen dues característiques:
Enfocament objectiu, neutral.
Han de respondre unes preguntes bàsiques: Què ha passat?, A qui?, Quan?, On?, Com?, Per què?
Estructura de la notícia
Per captar l’atenció del receptor, la informació es posa en ordre d’importància descendent. Les notícies, contenen:
El titular, encapçala la notícia i expressa el més important. Pot anar acompanyat de subtítols.
L’entrada amplia el titular i aspectes essencials de la notícia.
Podemos considerar linguas minoritarias aquelas que no territorio de seu teñen un número realmente reducido de falantes e consideramos linguas minorizadas aquelas variedades lingüísticas de pequena extensión pero claramente maioritarias no seu territorio propio. A lingua galega é minorizada.
O adxectivo minorizada implica unha serie de factores extralinguísticos que condicionan a idea que os falantes teñen do seu idioma e poden pexar a futura normalización da lingua dominada. Acontece que os usuarios da lingua minorizada, ao vela limitada funcionalmente e apartada dos usos prestixiados chegan a considerala unha lingua menor fronte ao estándar da lingua hexemónica.
