Literatura Catalana: Modernisme a Postguerra

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,29 KB

El Modernisme

Moviment literari i artístic que es desenvolupa a la darrera dècada del segle XIX i a la primera del XX. Pretén superar la cultura heretada de la Renaixença, transformar-la en una cultura nacional i moderna, i obrir el país cap a una Europa que serveixi de model. És un moviment complex amb molts matisos. Hi podem distingir dos corrents:

  • L'esteticisme: engloba les obres dels autors partidaris de la sublimitat de l'art i de l'expressió de símbols decadents.
  • El regeneracionisme: reflecteix la preocupació del paper de l'individu, i sobretot de l'artista, en una societat burgesa que és vista com a frívola i superficial, i que cal canviar.

D'aquest corrent podem destacar Joan Maragall, que compta amb una producció literària extensa que inclou articles periodístics, assaigs, traduccions i poesia. Algunes obres són El comte Arnau, Els tres cants de la guerra o Visions i cants. També podem destacar Santiago Rusiñol, un autor polifacètic que al llarg de la seva obra fa un recorregut pels diferents corrents del Modernisme. La seva producció dramàtica se situa en l'òrbita esteticista. Algunes obres són Cigales i formigues, L'alegria que passa i Els Jocs Florals de Canprosa.

Noucentisme

És un moviment cultural d'abast polític que es desenvolupa entre 1906 i 1923. El seu objectiu fonamental és dotar la societat catalana d'institucions de tot ordre: polítiques, culturals, educatives i tècniques. El principal responsable de l'elaboració i la difusió del programa teòric del Noucentisme va ser Eugeni d'Ors. Les línies d'actuació noucentistes van ser: modernitzar la cultura i la societat, prendre el món clàssic com a model per a la vida social i política, exalçar el món urbà i industrial enfront del rural, i abandonar la inspiració per supeditar-se a unes normes estrictes i aconseguir l'obra ben feta.

L'obra més destacada d'Eugeni d'Ors és el Glosari, on recull les glosses publicades entre 1906 i 1920. Un altre autor destacat d'aquest corrent és Josep Carner, que té una obra poètica que expressa amb delicadesa i un llenguatge elegant i ric els tòpics del Noucentisme. La seva temàtica és variada. Empra la ironia i la tendresa. Les obres més destacades són Els fruits saborosos i Auques i ventalls.

Poesia d'Avantguarda

És un moviment que porta a un capgirament del panorama artístic i literari. Es caracteritza per la voluntat de ruptura amb l'ordre establert i per l'experimentació. Podem destacar dos corrents:

  • El Futurisme: propugna l'abandó del sentimentalisme en l'art i proposa un llenguatge directe, fins i tot agressiu, i gust per l'audàcia i la violència, l'exaltació de les màquines, la velocitat, el moviment i la llibertat. Els cal·ligrames i collages són formes d'aquest moviment. Joan Salvat-Papasseit pertany a aquest estil.
  • El Surrealisme: prefereix textos plens d'imatges originals, irracionals, però sempre suggerents. Ús de l'escriptura automàtica, que consisteix a transcriure fidelment el pensament. J.V. Foix pertany a aquest estil.

De Joan Salvat-Papasseit podem destacar la seva humilitat i la seva simpatització amb els moviments obrers i populars. Les seves obres destacades són Contra els poetes en minúscula, Les conspiracions i El poema de la rosa als llavis. De Josep Vicenç Foix podem destacar les obres Sol, i de dol, Les irreals omegues i Onze Nadals i un Cap d'Any.

Literatura de Postguerra

Salvador Espriu i Castelló fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de fórmules noucentistes. La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra poètica, Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés. Primera història d'Esther és la seva primera obra dramàtica, qualificada per l'autor com una "improvisació per a titelles", pel seu caràcter grotesc. Més tard va escriure Una altra Fedra, si us plau, a petició de l'actriu Núria Espert.

Pere Calders i Rossinyol fou un escriptor i dibuixant català. És un dels escriptors catalans del segle XX més populars. Destaca sobretot com a contista. La narrativa de Calders arrenca d'una motivació "transcendent": d'una arrel d'ironia, més afable que càustica, però obedient a reserves morals ben concretes. Les referències a Poe, Pirandello i Kafka, que els crítics hi han insinuat, no són rebutjables. Les narracions de Calders no hi tenen res a veure, en la superfície ni en la contextura; però probablement hi tenen molt a veure quant a la intenció, quant a les intencions més íntimes.

Entradas relacionadas: