Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Avantguardes a la Literatura Catalana: Poesia, Narrativa i Teatre

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,04 KB

Característiques de la Poesia d'Avantguarda de Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit va ser un dels grans representants de la poesia d'avantguarda i un defensor del futurisme, com es veu en el seu manifest "Contra els poetes amb minúscula". Les seves obres inicials, com "Poemes en ones hertzianes", mostren la seva fascinació pel futur, les màquines i els invents, amb una visió de l'ésser humà sotmès a la tecnologia. Més tard, en obres com "El Radiador del Port i les Gavines", combina aquesta fascinació amb un realisme més intimista.

Les principals característiques de la seva poesia són:

  • Ús del cal·ligrama: poemes visuals en què la forma gràfica reforça el significat del text.
  • Tipografia variada: combinació de diferents tipus
... Continuar leyendo "Avantguardes a la Literatura Catalana: Poesia, Narrativa i Teatre" »

Joan Oliver (Pere Quart): Biografia i Llegat Literari Català

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,98 KB

Joan Oliver (Pere Quart): Biografia d'un Intel·lectual Català

Joan Oliver i Sallarès, narrador, dramaturg, traductor i periodista, va fer servir el nom de Pere Quart com a poeta. Va néixer el 1899 a Sabadell (Vallès Occidental), en el si d’una família de la burgesia industrial.

Joventut i la Colla de Sabadell

Va passar la infància immers en un ambient de casa benestant. De caràcter inquiet i rebel, i poc còmode amb els codis socials burgesos, va establir una forta amistat amb altres joves benestants sabadellencs com els escriptors Francesc Trabal i Armand Obiols, amb qui va formar l’anomenada Colla de Sabadell, un grup marcat pel rebuig a la burgesia i pel desig de provocar la societat del moment. En aquesta línia, van organitzar... Continuar leyendo "Joan Oliver (Pere Quart): Biografia i Llegat Literari Català" »

Història de la Literatura Catalana: Renaixença a Noucentrisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,16 KB

La Renaixença: Recuperació Cultural (1840-1880)

La Renaixença és un moviment de recuperació de la llengua i la literatura catalana que es dona entre 1840 i 1880, després de tres segles de decadència cultural i literària. Tot i que coincideix temporalment amb el Romanticisme, del qual rep influència, són dos moviments diferenciats.

La Renaixença vol assolir la identificació total entre llengua i pàtria, i té com a objectius:

  • Divulgar les obres d’autors medievals.
  • Promoure l’activitat literària.
  • Fomentar el català als mitjans de comunicació.
  • Crear una normativa del català.
  • Crear institucions culturals per a la llengua.

Durant aquest període es restaura l’antiga festa dels Jocs Florals i sorgeixen escriptors importants com són:... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Renaixença a Noucentrisme" »

Guia del Noucentisme: Autors, Cultura i Gramàtica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,04 KB

El Noucentisme: Ordre i Modernitat (1906-1923)

El Noucentisme (1906-1923) va ser un moviment cultural català que buscava l'ordre, l'harmonia i la perfecció. Va sorgir com una reacció contra el Modernisme i va ser impulsat per la burgesia i els intel·lectuals de l'època.

Context Històric

  • Primera Guerra Mundial (1914-1918).
  • Revolució Russa (1917).
  • Dictadura de Primo de Rivera (1923).

Programa Cultural i Institucions

Els eixos principals del programa van ser l'ordre, la civilitat, el classicisme, la cultura i l'educació. Una institució clau d'aquest període va ser l'Institut d'Estudis Catalans, que va permetre la normalització de la llengua gràcies a la tasca de Pompeu Fabra.

La Literatura Noucentista

En la literatura d'aquest període, el... Continuar leyendo "Guia del Noucentisme: Autors, Cultura i Gramàtica" »

Impacto de la Inteligencia Artificial en la Economía: Oportunidades y Desafíos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 2,81 KB

El Impacto de la Inteligencia Artificial en la Economía Actual

La Inteligencia Artificial (IA) está haciendo olas en la economía, pero no todo son sonrisas y abrazos virtuales. Sí, la IA trae consigo la promesa de hacer nuestras vidas más fáciles y nuestras empresas más eficientes, pero también hay algunos obstáculos serios que debemos superar.

Beneficios de la IA en el Mundo de los Negocios

Echemos un vistazo al lado soleado primero. La IA está cambiando el juego cuando se trata de hacer negocios. Está ayudando a las empresas a:

  • Optimizar sus operaciones.
  • Predecir las tendencias del mercado.
  • Desarrollar productos y servicios más innovadores.

¡Incluso puede que nos esté ayudando a tomar decisiones más inteligentes sin que lo sepamos!... Continuar leyendo "Impacto de la Inteligencia Artificial en la Economía: Oportunidades y Desafíos" »

Vocabulari i Literatura Catalana sota el Franquisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,11 KB

Vocabulari i expressions idiomàtiques

Visat (m.): Autorització condicionada que un país atorga a un ciutadà estranger per entrar-hi i estar-s'hi temporalment.

Iniciàtic, -a (adj.): Que serveix per iniciar un individu en un grup, una comunitat o un coneixement.

Prejudici (m.): Idea o opinió preconcebuda sobre algú o alguna cosa.

Mandarí (m.): Dialecte xinès molt estès, base del xinès estàndard.

Ideograma (m.): Signe gràfic que representa un concepte, i no pas un so del llenguatge.

Patró (m.): Model, tipus.

Iuan (m.): Unitat monetària de la Xina.

Laowai (m. i f.): Persona estrangera, no xinesa (en xinès).

Omnipresent (adj.): Present a tot arreu al mateix temps.

Halitosi (f.): Mala olor de l'alè.

Nicotina (f.): Substància addictiva i tòxica

... Continuar leyendo "Vocabulari i Literatura Catalana sota el Franquisme" »

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc: Una Anàlisi Completa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 21,76 KB

Vida i obra de l'autor Joanot Martorell

Joanot Martorell va néixer a Gandia (València) a començaments del segle XV. Pertanyia a la petita noblesa valenciana, en un ambient aristocràtic, lligat a la cort ducal de Gandia i, sobretot, a la cort reial de Martí l'Humà. Era parent d'Ausiàs March. Fou un cavaller que coneixia perfectament els usos i l'armament militar. Es barallava contínuament, però no se sap si va ser present al camp de batalla. Tenia un comportament bel·licós i era un escrupolós complidor de la llei del cavaller. Se li coneixen dos afers: un d'econòmic i un altre d'amorós.

  • Econòmic: Reclamava el pagament d'unes terres que havia d'heretar.
  • Amorós: La seva germana, Damiata Martorell, es va casar mitjançant bodes sordes
... Continuar leyendo "Joanot Martorell i Tirant lo Blanc: Una Anàlisi Completa" »

La lírica dels segles XIV i XV: March i Corella

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,33 KB

La lírica dels segles XIV i XV

Es distingeix un grup de poetes pròxims a la cort reial que van ser continuadors dels tòpics trobadorescos: Jaume March i Pere March (oncle i pare d’Ausiàs March). La poesia més genuïna del segle XV està representada per:

  • Ausiàs March: síntesi ben original de diverses tradicions literàries.
  • Joan Roís de Corella: combina elements medievals amb aires renaixentistes.

Ausiàs March: La revolució de la lírica

March abandona el provençal com a llengua poètica en favor del català. La seua lírica és profunda, turmentada, de to personal i caràcter intimista. Fou innovador en la temàtica de la seua poesia, tractant temes amb un aprofundiment psicològic no vist fins al moment. Els seus versos aborden un... Continuar leyendo "La lírica dels segles XIV i XV: March i Corella" »

Albert Einstein: Biografía, Teoría de la Relatividad y Legado Científico

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,17 KB

Albert Einstein: El genio que transformó la física

Albert Einstein nació el 14 de marzo de 1879 en Ulm (Alemania) y murió el 18 de abril de 1955 en Princeton (Estados Unidos).

Considerado el científico más famoso del siglo XX, el físico alemán es conocido por desarrollar la Teoría de la relatividad y la que seguramente es la ecuación más popular de la historia: E=mc2, la equivalencia entre masa y energía.

Sus inicios: Infancia y juventud

Hijo primogénito de Hermann Einstein y de Pauline Koch, ambos judíos, Einstein nació en 1879 en la ciudad alemana de Ulm. Un año más tarde, toda la familia se mudó a Múnich, donde nació su hermana Maya, dos años menor que él.

De niño, Einstein era reservado e introvertido y no empezó a hablar... Continuar leyendo "Albert Einstein: Biografía, Teoría de la Relatividad y Legado Científico" »

Tipologies Textuals: Instructius, Acadèmics, Administratius i Assaig

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,75 KB

Tipologies Textuals: Instructius, Acadèmics i Administratius

Els Textos Instructius

Expliquen com fer una acció o un procés pas a pas.

Característiques dels Textos Instructius

  • Claredat i ordre: Llenguatge clar, concís i estructurat.
  • Estructura habitual:
    • Títol de l’acció
    • Llista de materials necessaris
    • Instruccions pas a pas
  • Llenguatge:
    • Oracions curtes i clares
    • Verbs en imperatiu o en tercera persona
    • Connectors d’ordre: primer, a continuació, per acabar
    • Vocabulari precís i entenedor (pot ser tècnic segons el tema)
  • Suport visual: Es poden incloure dibuixos, esquemes, imatges o infografies.

Els Textos Acadèmics

Transmeten informació objectiva i clara en contextos educatius o científics.

Característiques dels Textos Acadèmics

  • Tipologia segons
... Continuar leyendo "Tipologies Textuals: Instructius, Acadèmics, Administratius i Assaig" »