Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

La Literatura Catalana dels Segles XVI-XVIII: Renaixement, Barroc i Neoclassicisme

La literatura catalana dels segles XVI al XVIII es caracteritza per tres etapes ben definides:

• Segle XVI: Renaixement
• Segle XVII: Barroc
• Segle XVIII: Neoclassicisme i Il·lustració

De l'Humanisme al Renaixement: Transició Cultural

Després del segle XV, tant a nivell lingüístic com literari, es produeix una transició de l'Humanisme al Renaixement. Aquest canvi va posicionar la llengua i la literatura catalanes en un lloc destacat dins la cultura de l'Edat Moderna naixent.

L'Humanisme, originari d'Itàlia, ja havia arribat a Catalunya al segle XIV amb la Cancelleria Reial. Trobem figures rellevants com Bernat Metge, qui va impulsar un canvi en la mentalitat medieval... Continuar leyendo "Literatura Catalana Segles XVI-XVIII: Renaixement, Barroc i Neoclassicisme" »

Romanticisme: Concepte i Definició

El Romanticisme és el moviment cultural que predominà a Europa des de finals del segle XVIII i durant el segle XIX. Significà una renovació profunda en molts aspectes, sobretot en la literatura, i aparegué com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el Neoclassicisme. Un dels seus principals teòrics fou Jean-Jacques Rousseau (1712-1778).

Origen i Expansió del Romanticisme

Aparegué a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i, durant les primeres dècades del XIX, s'estengué per tot Europa.

Introducció i Consolidació del Moviment a Catalunya

El 1823 comencen a entrar a la Península les primeres alenades romàntiques, i entren precisament per Barcelona, a través de la revista El Europeo.... Continuar leyendo "Romanticisme: Concepte, Origen i Impacte a Catalunya" »

Narcís Oller

Nascut a Valls, es trasllada a Barcelona on estudia advocacia. Manté una relació estreta amb el seu cosí Josep, que el va fer interessar pel Naturalisme. Per a Narcís Oller, l'obra d'art era observació, sentiment i imaginació.

Obres principals:

• Papallona: Relacions que té una noia senzilla amb un estudiant que la sedueix, la deixa embarassada i l'abandona.
• Escanyapobres: Quadre negatiu dels éssers humans que només es mouen pels diners; és la seva obra més naturalista.
• Vilaniu: Història d'amor que acaba en tragèdia amb un final inversemblant i precipitat.
• La febre d'or: Ascens de la menestralia a la burgesia mitjançant el joc de borsa. Tracta d'una família de Barcelona que passa del no-res a la riquesa i, de nou, al no-

Els Jocs Florals: Plataforma de la Renaixença

Tant Antoni de Bofarull com Víctor Balaguer van tenir un protagonisme evident en la formació dels Jocs Florals, una plataforma pública essencial per a l'ús literari de la llengua catalana. Es va produir un acostament entre la línia floralesca i la popular, convertint els Jocs en una eina clau per donar prestigi a la literatura catalana.

El foment de figures com Jacint Verdaguer o Àngel Guimerà, que van aconseguir premis l'any 1877, va donar sentit a aquesta festa de la poesia, que també va incloure la presència d'altres gèneres literaris. Els Jocs Florals van tenir un paper bàsic en la Renaixença.

Jacint Verdaguer: Vida i Obra Inicial

Jacint Verdaguer va néixer l'any 1845 a Folgueroles... Continuar leyendo "Jacint Verdaguer i els Jocs Florals: Pilars de la Renaixença Catalana" »

La narrativa en la postguerra. Amb la victòria de l'exèrcit feixista, molts escriptors, i entre ells els narradors, es van veure forçats a exiliar-se. Els qui restaren al país patiren l'anomenat exili interior, perquè la narrativa va ser el gènere que més va acusar la forta censura franquista. Així com els primers anys de postguerra, la poesia en la nostra llengua es pogué seguir conreant clandestinament; no va passar el mateix amb la narrativa, sobretot la novel·la. Des del Modernisme, la novel·la en la nostra llengua no comptava amb cap figura capdavantera ni impulsora. Així, hem d'esperar fins al 1946, any en què es van concedir els primers permisos per a publicar en català de manera restringida. En 1947, es convocaren per... Continuar leyendo "La Narrativa Catalana en la Postguerra: Escriptors i Canvis" »

Primer examen psicoanálisis

“El inconsciente está Estructurado como un lenguaje”. Lacan

·
El inconsciente es un funcionamiento psíquico subjetivo, es un amo que Te comanda y que al mismo tiempo, es una defensa contra lo traumático.

No habla de periodos madurativos

La

Repetición por su parte  se Exprésó como íntimo y al mismo tiempo ajeno a nosotros, no se trata rememorar o Recordar, él tiene un poder que se actualiza, es una reproducción de lo mismo, De intento y vía siempre fallida, evita la angustia, es una respuesta subjetiva Más allá de la consciencia, en esta se ve reflejada un malestar y una satisfacción Al mismo tiempo

Para que esa repetición pueda ser perturbada o movida por El analista es indispensable que se ponga en... Continuar leyendo "Conceptos Fundamentales del Psicoanálisis Lacaniano: Inconsciente, Repetición y Transferencia" »

Panorama General de l'Edat Mitjana

L'Edat Mitjana comprèn el període del segle V fins al XV. La denominació Edat Mitjana prové dels renaixentistes i tenia, en principi, una connotació despectiva, ja que es veia tot el període com una època bàrbara situada entre dues de modèliques: la romana i el Renaixement mateix.

Trets Comuns des del Punt de Vista Social

• Una piràmide social molt estricta, constituïda pel rei al capdamunt de tot, i que es prolonga amb el papa, els bisbes, la noblesa i la cavalleria. En un estament més baix i també més ampli, hi ha la burgesia, i al capdavall de tot, i amb una representació molt més nombrosa, el poble, la pagesia sobretot.
• La implantació del feudalisme, sistema fonamental en el vassallatge dels

Tirant lo Blanc: La Gran Novel·la Catalana

Tirant lo Blanc és la novel·la catalana més important de tots els temps i la més coneguda arreu del món pels especialistes. El seu prestigi s'explica per diferents raons:

• La categoria de novel·la total que té l'obra: és una novel·la cavalleresca, històrica, eròtica, d'aventures...
• La modernitat, deguda al realisme, i que comprèn aspectes encara avui tan sorprenents com, entre d'altres: la desmitificació, la ironia, l'erotisme o l'ús de diferents tipus de llenguatge segons els personatges i les situacions.

Autor, Argument i Estructura de Tirant lo Blanc

Joanot Martorell va ser, com el protagonista de Tirant lo Blanc, un cavaller. Coneixia perfectament el món que retratava. Era d'una família... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa: Anàlisi de les Grans Novel·les Catalanes" »

La cort

El castell feudal és un espai per a la defensa i la protecció; és un centre productor i difusor de la literatura. Té un comportament cortesà que és un codi d’honor i una mena de ritual social per a la noblesa i per als cavallers (cortesia). La creació literària participa d’aquest món de la cort: la literatura es fa cortesana.

Quan la figura del rei es reforça fins a convertir-se en un veritable monarca —aquell que té poders absoluts pel que fa a l’administració, l’exèrcit i les finances— manté i augmenta el paper de protector i mecenes dels artistes, un paper que ja havien exercit els nobles i els reis de l’època feudal. Es referma la idea que l’art i la literatura poden ser instruments molt efectius de... Continuar leyendo "Cort i ciutat medieval: literatura, poder i humanisme" »