Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

L'edat Mitjana

L'edat Mitjana abasta des de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident (s. V) fins a l'ocupació de Constantinoble per part dels turcs (s. XV). Se sol dividir en alta edat mitjana (s. V-X) i baixa edat mitjana (s. XI-XV).

Característiques de la societat i del pensament medieval

• La societat està estructurada en tres estaments: noblesa, eclesiàstics i pagesos, que treballaven per a un senyor feudal. Posteriorment apareix un quart grup, el dels burgesos, dedicats a l'artesania i al comerç.
• La cultura es forja al voltant de les corts reials i dels monestirs. A partir del segle XIV, però, el saber s'anirà estenent cap a la classe social urbana.
• L'Església és fonamental durant tot el període; molts autors fan servir la literatura

La poesia de Miquel Martí i Pol: un fenomen social

La poesia de Miquel Martí i Pol (1929-2003) ha aconseguit un gran ressò social, especialment entre els joves lectors, gràcies a una obra senzilla, tendra i fresca. Fou poeta, traductor i va realitzar nombroses col·laboracions musicals, ja que els seus poemes han estat musicats per artistes com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Paco Muñoz. Cal recordar que ha estat un dels poetes més guardonats de la nostra literatura.

Reconeixements i trajectòria

Entre els premis que ha obtingut destaquen el Premi Nacional de Literatura i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. A més, ha estat proposat com a candidat al Premi Nobel de Literatura en diverses ocasions. La seua obra poètica s'ha traduït... Continuar leyendo "Anàlisi de la Poesia de Miquel Martí i Pol" »

Elements i Funcions del Llenguatge

Elements de la Comunicació

• Llenguatge: Capacitat que tenim per comunicar-nos; de transmetre coneixements, ordres o desigs.
• Emissor: Qui envia el missatge.
• Receptor: Qui rep el missatge.
• Missatge: La informació transmesa.
• Referent: Les persones o realitats a què remet el missatge.
• Canal: Via de transport (oral, paper, TV, etc.).
• Codi: Conjunt de signes i regles que es fan servir per construir el missatge.

Funcions del Llenguatge

• Emotiva: Expressa sentiments o estats d'ànim (Ex: Ai!, Visca!, Uix!).
• Conativa (o Apel·lativa): Busca modificar la conducta del receptor (Ex: cridar, alertar d’un perill).
• Fàtica: Comprova l’eficàcia i el manteniment del canal comunicatiu.
• Estètica (o Poètica): Se centra en la forma

El teatre català de la postguerra a la renovació

Després de la Guerra Civil, el teatre va ser prohibit i, per tant, no hi havia producció. A partir de la Segona Guerra Mundial, cessa la repressió i, a partir del 1947, començaren les representacions d'obres teatrals en català, tot conreant els models i les formes més tradicionals del repertori de la postguerra.

Josep Maria de Sagarra i el nou cicle social

Apareix de nou Josep Maria de Sagarra, que ja havia representat abans. Proposa noves innovacions en el teatre català que no són ben rebudes per la gent conservadora; també innova en la temàtica. En el 1954 escriu una obra en la qual té un gran èxit, en canvia la forma i comença un nou cicle de caire social: crítica al catolicisme,... Continuar leyendo "Història i evolució del teatre català i valencià" »

Significació de la Literatura Popular (S. XVI-XVIII)

Aquesta literatura es dona en els primers temps de la llengua catalana, en el període que va del s. XVI al XVIII. Té una dimensió popular i tradicional, perquè es transmet de generació en generació. Un factor que hi ajuda és el fet d'estar, sovint, musicada. Durant el s. XIX, en plena *Renaixença*, se sent la urgència de recuperar tota aquesta literatura. Ho fa **Manuel Milà i Fontanals**, que recull i publica el *Romancer* i el *Cançoner*.

Els Gèneres de la Literatura Popular

El Romanç: Composició i Temàtica

El romanç és una composició poètica d'un nombre determinat de versos (generalment heptasíl·labs). Sol tenir rima assonant als parells i no té rima als senars. Del... Continuar leyendo "Literatura Popular Catalana (S. XVI-XVIII): Gèneres i Renaixença" »

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 - Ciutat de Mallorca, 1922) fou fill d'una família benestant de propietaris rurals. Cursà estudis de Dret a Barcelona, on contactà amb Marià Aguiló i amb Joaquim Rubió i Lluch. Viatjà a París i conreà, en aquesta primera etapa, poesia romàntica, que quedarà concretada en el volum Poesies (1885) i en el poema més emblemàtic, Lo pi de Formentor (1875). Paral·lelament, es formà en la lectura dels clàssics, especialment Horaci i Virgili, i publicà el 1885 Oda a Horaci. Mentrestant, estudià a la Universitat Gregoriana de Roma (1885-1890), on s'ordenà sacerdot i es doctorà en Teologia. Durant l'estada a Roma, escriví poemes en castellà per complaure el seu pare, que... Continuar leyendo "Biografies d'Escriptors Catalans: Costa i Llobera, Junoy i Carner" »

El Teatre: Representació i Elements

El teatre consisteix en la representació d'uns esdeveniments que protagonitzen uns personatges en un lloc i un temps concret, davant d'un públic. El punt de partida de l'espectacle pot ser una obra teatral o un guió obert a la improvisació dels actors. Està adreçat a un conjunt ampli de receptors i s'utilitzen signes lingüístics i no lingüístics.

Nivells Textuals en el Teatre

El text teatral presenta dos nivells textuals: els que enuncien els personatges i les acotacions. Es diferencien perquè les acotacions estan escrites entre parèntesis i amb una lletra diferent.

• El text enunciat es presenta en forma de diàleg. Hi ha diverses varietats: el col·loqui, entre diversos interlocutors que presenten

Durant la postguerra, època marcada per la dictadura franquista, la poesia, que representà l’essència del nacionalisme, seguí bàsicament les següents tendències:

1. La poesia simbolista (finals dels 40 – dècada dels 50): és una poesia existencialista marcada pel malestar i l’angoixa. Els símbols no remeten al sentit concret dels mots, sinó a les seues connotacions. El simbolisme evolucionà cap a la “poesia pura”, en un procés cap a l’expressió nua dels conceptes, que donaren lloc a una poesia molt difícil d’entendre pel seu grau d’abstracció. Des de l’exili es publicaren dues obres clau Nabí i Elegies de Bierville. Riba representava els valors de rigor moral, d’exigència literària i de fe en la cultura,... Continuar leyendo "Tendències de la Poesia Catalana durant la Postguerra" »

Naixement de la Ficció Literària: Segle XV

El naixement de la ficció literària al segle XV es caracteritza per diversos factors:

• Ramon Llull: Obres com Evast e Blanquerna ja contenen elements de ficció.
• Segles XIII i XIV: Les Quatre Grans Cròniques ja inclouen elements de ficció.
• Invenció de la impremta: Va impulsar la difusió de la literatura.
• Finals del segle XV: Demanda immensa de novel·les.

El tret principal de la ficció novel·lesca és la forta influència que hi van tenir els humanistes, que van aportar el gust per la prosa llatina, l'ús d'elements mitològics i la revisió de l'amor cortès.

Llegendes Religioses i Narrativa Moral

Aquests són gèneres de procedència popular que conviuen amb la literatura culta dels segles XIV i... Continuar leyendo "Ficció Literària Catalana al Segle XV: Gèneres i Obres Clau" »

Bernat Metge i "Lo somni": Una Obra Clau de l'Humanisme Català

Bernat Metge, funcionari de la Cancelleria Reial, va gaudir de diners i privilegis fins que la mort del rei Joan I al bosc de Foixà va portar a l'empresonament dels exconsellers, incloent-hi Metge. Es creu que durant aquest període de captiveri va escriure la seva obra mestra, "Lo somni".

Metge és també autor d'altres obres destacades com la narració en vers Llibre de Fortuna e Prudència, el poema Sermó i Valter e Griselda, una traducció d'una epístola llatina de Petrarca.

L'autor es caracteritza per un estil refinat i culte, amb tocs de sarcasme i fins i tot de cinisme. Un dels consells més famosos que dona en el Sermó és: «Siats de natura d'anguila / en quant farets»,... Continuar leyendo "Bernat Metge i la Novel·la Cavalleresca: Anàlisi Literària" »