Narcís Oller i Àngel Guimerà: Figures Clau de la Renaixença

Narcís Oller

Nascut a Valls, es trasllada a Barcelona on estudia advocacia. Manté una relació estreta amb el seu cosí Josep, que el va fer interessar pel Naturalisme. Per a Narcís Oller, l'obra d'art era observació, sentiment i imaginació.

Obres principals:

• Papallona: Relacions que té una noia senzilla amb un estudiant que la sedueix, la deixa embarassada i l'abandona.
• Escanyapobres: Quadre negatiu dels éssers humans que només es mouen pels diners; és la seva obra més naturalista.
• Vilaniu: Història d'amor que acaba en tragèdia amb un final inversemblant i precipitat.
• La febre d'or: Ascens de la menestralia a la burgesia mitjançant el joc de borsa. Tracta d'una família de Barcelona que passa del no-res a la riquesa i, de nou, al no-res; és una lliçó moral.
• Bogeria: Narració en tercera persona omniscient a través de converses entre el narrador i el metge Giberga al voltant del protagonista.
• Pilar Prim: Una dona vídua té dos fills, s'enamora de nou i vol casar-se altra vegada, però una clàusula en el testament del seu marit li impedeix un nou matrimoni.

Àngel Guimerà

Neix a Santa Cruz de Tenerife el 1845, de pare català i mare canària. Quan va morir el seu pare, es trasllada a Catalunya amb el seu oncle i s'instal·la al Vendrell. Estudia a Barcelona i inicia la seva activitat literària amb la redacció de versos en castellà quan era estudiant al col·legi Sant Antoni. Es va donar a conèixer per les seves col·laboracions a La Jove Catalunya i per dirigir el diari La Renaixença.

Després d'obtenir diversos premis als Jocs Florals, el 1879 estrena la seva primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia. El 1888 obté un gran èxit amb l'obra Mar i Cel. El 1889 va presidir els Jocs Florals i el 1911 va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Mor a Barcelona el 1924, amb un enterrament multitudinari al Cementiri de Montjuïc.

Importància literària

Va ser un escriptor, poeta i dramaturg destacat de la Renaixença al segle XIX. Durant la segona meitat del segle XIX, el teatre es va convertir en una peça clau per consolidar la Renaixença, i Àngel Guimerà va aconseguir superar les dues tendències que hi havia (teatre culte i teatre popular) a finals de segle.

Les seves primeres obres estaven escrites en vers i compostes per 5 actes, però més tard van passar a ser escrites en prosa i amb una estructura de 3 actes. Durant la seva vida va rebre diversos premis com a poeta, però no van ser aquests els que li van donar prestigi internacional, sinó les seves obres teatrals com Mar i cel, Terra baixa i La filla del mar.