O Teatro Galego como Instrumento Nacionalista e Cultural

O teatro converteuse nun instrumento ideal para espallar o ideario nacionalista. A intención propagandística comporta a busca dunha nova temática acorde con ela.

Temáticas e Obxectivos da Dramaturxia Nacionalista

• A recreación de episodios singulares da nosa historia.
• A reivindicación social (coa emigración como centro dos males do país).
• A recuperación cultural (a dignificación da lingua e da cultura popular).

Nun intento de normalizar e universalizar a nosa dramaturxia, aparecen diversos xéneros:

• O drama simbolista.
• O teatro cómico e infantil.
• A comedia burguesa.
• Mesmo a ópera.

Algúns dos principais dramaturgos do momento foron Manuel Lugrís Freire, Ramón Cabanillas e Antón Vilar... Continuar leyendo "Panorama da Dramaturxia Galega: Correntes, Autores e Obras Esenciais" »

1 - ¿Qué piensa Pablo estaba loco por los pubs británicos?

Porque cerrar a las 11.00 2 - ¿Por qué la gente va a Trafalgar Square en la víspera de Año Nuevo y qué es exactamente lo que quieren oír?
Porque es la tradición 3 - ¿Por qué el famoso teatro Globe?
El Teatro Globe original era donde la mayoría de las obras de Shakespeare se realizaron por primera vez.

4 - ¿Por qué se juega sólo se realiza en el Teatro Globe durante los meses de verano?

Porque no hay un techo sobre el centro del edificio.5-En la época de Shakespeare, que interpretó los papeles femeninos en sus obras y por qué? Los papeles femeninos fueron interpretados por jóvenes adolescentes, las mujeres no podían ser actrices de cine en la época de Shakespeare.... Continuar leyendo "Un extranjero en gran bretaña" »

La poesia cortesana

La poesia cortesana segueix la tradició lineal trobadoresca i es desenvolupa principalment a la Corona d’Aragó fins al segle XV. Es tracta d’una poesia basada en l’eloqüència, associada a la bona educació i a l’elegància, que servia per identificar i distingir les classes socials altes, ja que reflectia els valors de prestigi social. Alguns trobadors de família noble van conrear aquesta lírica cortesana dins l’ambient refinat de la cort.

Aquesta poesia rep influències de la literatura francesa i italiana. Dins d’aquest corrent destaquen autors com Jordi de Sant Jordi i Joan Roís de Corella, que utilitzen un llenguatge elaborat i tracten temes amorosos amb un estil refinat.

El dolce stil novo

El dolce stil

Comunicación rápida

Representación de Objetos en la Corteza Premotora Ventral (Área F5) del Mono

1. Akira Murata²,
2. Luciano Fadiga¹,
3. Leonardo Fogassi¹,
4. Vittorio Gallese¹,
5. Vassilis Raos¹, y
6. Giacomo Rizzolatti¹

+ Afiliaciones de los autores

1. ¹ Istituto di Fisiologia Umana, Università di Parma, 43100 Parma, Italia, y
2. ² Primer Departamento de Fisiología de la Nihon University School of Medicine, Tokyo 173, Japón

• Enviado 23 de mayo 1997.
• Aceptado en su forma final 02 de julio 1997.

Iparraldeko narratiba

• Joan Batista Azkonagerre: Atheka gaitzeko oihartzunak liburua Ganix kontrabandista lapurtarraren pasadizo famatu bat kontatzen duen lana da; liburu hau askoren artean moldatutako itzulpena besterik ez da.
• Joan Piarres Duvoisin: Ipuin labur batzuk idatzi zituen, hala nola, Baigorriko zazpi liliak.
• Joan Batista Elizanburu: Prosaz idatzitako lan bat dauka: Piarres Adame. Liburu honek Piarres Adame pertsonaia saratarraren ibilaldia kontatzen digu (balacona); Elizanburuk prosa bizia, aberatsa eta atsegina dauka.

Bertsogintza Iparraldean

Produkzio azpimarragarrienak honako hauek dira:

• Etxahun: Barkoxeko koblakaria dugu eta zuberotarrez egin zituen bere bertsoak. Bizimodu zaila eta aldrebesa izan zuen; horregatik, gehienetan tristura,

PROSA EZ ERLIJIOSOA

Elizgizonek egindakoak izan arren, erlijioarekin zerikusirik ez zuten idazlanak era sortu ziren XIX. Mendean. Juan Antonio Mogel apaizaren “
Peru Abarka” dugu. Nobela izatera iritsi gabe, baserritar baten eta kaletar baten arteko pasadizoak Kontatzen dizkigu elkarrizketa luze baten bitartez. Gehien hitz egiten duena Peru baserritarra da, Maisu Juan barbero-sendagille kaletarrak baino askoz gehiago dakiena. Liburuak helburu didaktiko nabarmena dauka, hizkeradotore eta biziarekin. Gainera, garai hartako gauza askori buruzko imformazio iturri paegabea da.

Peru Abarkaren egileak bi iloba dira:  Joan Jose Mogel eta Bizente Mogel, azkena euskal letretan azaltzen den lehenengo emakume garrantzitsua. “Ipuin onak” izeneko liburua... Continuar leyendo "XIX. mendeko euskal literatura: Prosa, bertsolaritza eta antzerkia" »

Nova Narrativa Galega (NNG)

NNG

O fragmento pertence á obra de [nome do autor], un dos principais representantes da Nova Narrativa Galega, xunto a Xosé Luís Méndez Ferrín, Mª Xosé Queizán e Carlos Casares. Esta corrente xurdiu no marco histórico da posguerra, tomando como punto de partida obras como Nasce un árbore (1954), de Gonzalo R. Mourullo. Caracterízase pola utilización de novas técnicas narrativas, influenciadas pola psicanálise e a literatura europea, que permitiron aos autores explorar novas formas de narración para reflexionar sobre a realidade da época. O fragmento pódese analizar tanto atendendo aos seus rasgos formais como aos seus eixos temáticos. Atendendo aos primeiros, destacan principalmente: [rasgos formais]... Continuar leyendo "Xeracións da literatura galega de posguerra: rasgos e temas principais" »

Tipologia textual

1. Introducció:

• Descriptiu
• Narratiu
• Argumentatiu
• Expositiu
• Instructiu
• Conversacional

Text descriptiu

Quasi sempre apareix dins d'altres textos. L'autor pot ser objectiu o subjectiu. Característiques del llenguatge:

• Adjectius
• Comparacions
• Metàfores
• Temps verbals: present i passat
• Enumeracions

Text narratiu

• Tipus:
  • Heterodiegètic (3a persona)
  • Homodiegètic (1a persona)
• Punt de vista:
  • Intern (protagonista, testimoni)
  • Extern (narrador objectiu)
• Elements:
  • Acció
  • Temps
  • Espai
  • Personatges

Text argumentatiu

• Estructura:
  • Introducció
  • Desenvolupament
  • Conclusió
• Tipologies:
  • Exemple i cas
  • Autoritat
  • Experiència personal
  • Analogies
  • Raonaments:
    • Causa/efecte
    • Deducció/inducció

Text expositiu

Presentació clara i organitzada.

Text instructiu

Ordres, prohibicions, autoritzacions.... Continuar leyendo "Tipologies textuals i gèneres literaris" »

Les Avantguardes: Característiques Generals

Les Avantguardes són un conjunt de moviments artístics i literaris que aparegueren a Europa entre 1916 i 1954. Aquests moviments es caracteritzaren pel trencament amb les formes tradicionals d’expressió i per una actitud de protesta i rebel·lió contra la societat burgesa i capitalista. A més, eren moviments reduïts i efímers, dirigits sobretot a cercles minoritaris i intel·lectuals.

En l’àmbit literari, els artistes expressaven les seues idees i principis estètics mitjançant:

• Manifestos
• Revistes
• Diaris

D’altra banda, el cinema es convertí en un símbol de modernitat amb pel·lícules com Metropolis de Fritz Lang o Un Chien Andalou de Salvador Dalí.

El Futurisme

El Futurisme naix arran... Continuar leyendo "Guia de les Avantguardes: Del Futurisme al Surrealisme" »

Context històric de l'Escola Mallorquina

L’Escola Mallorquina és un corrent poètic que abasta des de l’any 1883 fins al 1950 i que recull, sobretot, l’aportació de dues generacions d’escriptors. Aquests presenten uns trets estilístics i temàtics comuns.

A les illes no es donaren les mateixes circumstàncies polítiques i socials que a Catalunya. Mentre que a Catalunya existia la Mancomunitat (una institució que donava suport als intel·lectuals), a Mallorca aquesta no existia, ja que hi mancà una burgesia sorgida de la revolució industrial que impulsàs el moviment de recuperació politicocultural. Per la mateixa raó, tampoc triomfà el Modernisme a les Illes.

Característiques principals

Rigor formal i classicisme

• Gran preocupació