La Poesia Cortesana, el Dolce Stil Novo i la Narrativa Cavalleresca
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,46 KB
La poesia cortesana
La poesia cortesana segueix la tradició lineal trobadoresca i es desenvolupa principalment a la Corona d’Aragó fins al segle XV. Es tracta d’una poesia basada en l’eloqüència, associada a la bona educació i a l’elegància, que servia per identificar i distingir les classes socials altes, ja que reflectia els valors de prestigi social. Alguns trobadors de família noble van conrear aquesta lírica cortesana dins l’ambient refinat de la cort.
Aquesta poesia rep influències de la literatura francesa i italiana. Dins d’aquest corrent destaquen autors com Jordi de Sant Jordi i Joan Roís de Corella, que utilitzen un llenguatge elaborat i tracten temes amorosos amb un estil refinat.
El dolce stil novo
El dolce stil novo és una escola poètica formada per un grup de poetes italians dels segles XIII i XIV que escrivien seguint un mateix estil. El principal autor destacat és Dante Alighieri. Aquest corrent es caracteritza per:
- Una poesia més refinada.
- Un nivell intel·lectual més alt.
- Una concepció de l’amor i de la dona més noble i exquisida.
El poeta expressa els seus pensaments de manera introspectiva mitjançant l’ús de metàfores, simbolismes i dobles sentits. Aquesta escola va exercir una gran influència en els poetes posteriors. Petrarca, per exemple, va desenvolupar idees relacionades amb l’humanisme. La influència del dolce stil novo es pot observar tant en la poesia cortesana com, indirectament, en el pensament humanista.
La narrativa cavalleresca
Les novel·les de cavalleries són el gènere per excel·lència de l’Edat Mitjana i es basen en les ordres de cavalleria. Presenten germandats de gran prestigi que defensen el bé, protegeixen els febles i promouen valors com la justícia i la generositat. Les novel·les cavalleresques més famoses són les novel·les artúriques, relacionades amb la matèria de Bretanya.
Aquestes obres solen presentar elements meravellosos, com mags, monstres o aparicions (com ara Merlí), i sovint estan escrites en vers. En aquest context, la novel·la catalana és una excepció, ja que rep el nom de novel·la cavalleresca i es caracteritza pel seu realisme i versemblança. Està escrita en prosa i només incorpora elements fantàstics de manera molt esporàdica.