Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Prosa Medieval Catalana

Poesia Trobadoresca (Segles XII-XV)

La poesia trobadoresca en llengua catalana va comptar amb figures destacades al llarg de diversos segles:

• Segle XII: Guillem de Berguedà i Berenguer de Palol.
• Segle XIII: Cerverí de Girona i Guillem de Cabestany.
• Segle XIV: Jordi de Sant Jordi i Gilabert de Pròxita.
• Segle XV: Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

Inicis de la Prosa en Català

Els primers textos en prosa escrits en català són fonamentals per entendre el naixement de la llengua literària. Entre aquests destaquen el Forum Iudicum, un text de caràcter jurídic, i les Homilies d'Organyà, un text religiós considerat un dels documents literaris més antics en català.

Ramon Llull: Creador del Català Literari

Ramon Llull... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Edat Mitjana, Humanisme i Modernisme" »

Literatura: Guerra, Exili i Postguerra (1936-1959)

Els tres anys que va durar la Guerra Civil (1936-1939) van deixar Catalunya pràcticament desfeta en tots els aspectes. El règim franquista es proposà castellanitzar Catalunya en tots els àmbits. La prohibició del català en qualsevol ús, fora de l'àmbit estrictament familiar, va ser especialment enèrgica durant la postguerra (1939-1959). Tanmateix, la societat catalana es va mantenir fidel a la llengua i a la cultura catalanes, que eren transmeses de manera clandestina o familiar.

Els exiliats a Europa o Amèrica van reflectir la seva vivència en unes obres en què domina el sentiment de derrota, l'enyor d'un món destruït, el testimoni i la denúncia de la barbàrie dels camps de concentració... Continuar leyendo "La Literatura Catalana Sota el Franquisme (1936-1960s)" »

2.Gaia

pag47

Samuel Richardson(1689-1761):

Pamela(edo bertute saritua)

-gutun nobela

-Pamela,neskamea, bertutea babestuz nagusiarekin ezkonduko da

-ustez moralizatzailea,gizarte burgesen emakumeak duen rol bakarra(ezkondu) Richardsonen Pamelak senimenduak landu zituen eta eragin zuen erromantizismoaren hasieran(Diderot,Rousseau, Gothe),baina laster eduki zituen erantzun azkarrak parodia bidez.

-Clarissa:

-gutun nobela

-bortxatua den emakumea,ezkondu nahi ez eta baztertuta hiltzen dena.

-bertute saritu gabe

-Sir Charles Grandison 

-gizoneskoen eredua 

-pertsonaia lauak

-ezkontzaren apologia

-gutun nobela 

Henry Fielding(1707-1754):

-Shamela Andrews andereñaoren bizipen apologia:

-Pamela lainaren parodia anonimoa(neska engain,gizona einganatua)

-gutun nobela

Joseph... Continuar leyendo "Zientzia esperimentala" »

FOLKLORE

El folklore fa referència a festes tradicionals, música, literatura, dansa, artesania, etc. És el saber del poble front a la classe dominant, etimològicament. El folklore són pràctiques del temps passat en societats preindustrials, segons Thoms Té funció educativa perquè quan els xiquets no anaven a la escola el folklore ajudava a aprendre i funció crítica perquè li feia front al poder.

Quines en serien les matèries?

• literatura oral
• cultura material
• costums populars
• art popular

Dundes: les tradicions de qualsevol grup humà amb un factor en comú. La ruralia és només una part. Ben Amos: “una forma de comunicació artística que es produeix en el si d’un grup”. Dir les coses d’una manera artística diferent a com les... Continuar leyendo "El folklore: tradicions i literatura popular" »

Publicación e Estrutura de Follas Novas

Follas Novas é o segundo volume de Rosalía de Castro. Estaba listo para publicar en 1872, pero non viu a luz ata 1880. Comeza cunha dedicatoria de Rosalía agradecendo o apoio económico e segue cun prólogo de Emilio Castelar e "Dúas palabras da autora".

Rosalía volve afirmar a súa plena solidariedade coas xentes do pobo, en especial coas mulleres. É consciente de que o seu canto non é aquel que se agarda no seu tempo dunha muller escritora. O libro é a revelación do espírito dominado polo pesadume. Chega a interiorizar sufrimentos alleos.

O poemario propiamente dito contén 5 libros e 136 poemas (breves) onde presenta a existencia humana na súa problemática. A estrutura da obra segue un proceso... Continuar leyendo "Análise de Follas Novas de Rosalía de Castro: Temas e Estilo" »

El Modernisme Català: Un Moviment Cultural Transformador

El Modernisme fou un ampli moviment cultural que es produí a Catalunya en el tombant dels segles XIX-XX, relacionat amb altres modernismes europeus com el Modern Style o l'Art Nouveau. Aquest moviment tractà d'inserir l'art en la totalitat de la vida social. El Modernisme fou un fenomen complex i contradictori, producte d'influències molt diverses, que pretén transformar la societat a través de la cultura.

El Modernisme i la Societat Catalana

En el context del Modernisme, Catalunya i Barcelona es trobaven en ple procés d'industrialització. Això comportà una profunda transformació en l'estructura social, i Barcelona començà a modernitzar-se. Un grup d'intel·lectuals, sorgit... Continuar leyendo "El Modernisme Català: Art, Societat i Cultura (Segles XIX-XX)" »

Participación Familiar en la Educación

Importancia de la Implicación Activa

Estudios sobre la participación de padres y madres en la vida escolar señalan que una implicación activa se materializa en:

• Mayor autoestima de los niños.
• Mejor rendimiento escolar.
• Mejores relaciones progenitores-hijos.
• Actitud más positiva de los padres hacia la escuela.

Los efectos repercuten, incluso, en los mismos maestros, porque padres y madres consideran que los maestros más competentes son los que trabajan con la familia. Por eso es tan necesaria la comunicación entre ambos. Ayuda a tener información de:

• Objetivos que se pretenden conseguir.
• Métodos que se utilizan.
• Desarrollo de los procesos formativos y educativos.

En la medida en que los centros escolares... Continuar leyendo "Participación Familiar y Aprendizaje Escolar: Claves para el Éxito Educativo" »

El Esquema G y el Rol del Alumno

El Esquema G postula la importancia de la acción educativa e instruccional del profesor para explicar los resultados de aprendizaje de los alumnos. Sin embargo, también considera que el alumno no es un mero receptor pasivo, sino que sus procesos psicológicos (cognitivos, afectivos, emocionales y motivacionales) son elementos mediadores cruciales entre la acción del profesor y los resultados del aprendizaje. Este esquema refleja los enfoques cognitivos, especialmente el constructivismo, que predominaron en la investigación psicológica durante el último tercio del siglo XX.

Contenidos: Los Esquemas H e I

Los Esquemas H e I representan un cambio cualitativo. Ambos sitúan la clave de los procesos escolares... Continuar leyendo "El triángulo interactivo: Clave en la enseñanza y el aprendizaje" »