Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Ordenar por
Materia
Nivel

➢ com definiries el concepte de llengua majoritària, llengua oficial, llengua pròpia. Són la mateixa llengua?

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,73 KB

Dels 40 als 80 anys: treball incansable


L’infant Jaume li proporciona els mitjans necessaris per fundar (1276) el monestir de Miramar, una escola de llengües orientals per anar a predicar a terres islàmiques.


Comença a escriure sense parar. 


Viatja sovint per Europa per entrevistar-se amb papes i reis perquè l’ajudin en els seus projectes. 


Explica a les principals universitats d’Europa la seva 

Art. 


Predica a terres d’infidels, on és perseguit, 

empresonat...


Passats els 80 anys sembla que mor en el vaixell que el retorna a Palma. Està enterrat a l’església de Sant Francesc, de Palma. 


Pensament lul·lià 


Però el que sí ho és respecte dels altres teòlegs cristians és el seu plantejament: formula un tipus de filosofia

... Continuar leyendo "➢ com definiries el concepte de llengua majoritària, llengua oficial, llengua pròpia. Són la mateixa llengua?" »

Evolución del Teatro Gallego: Desde la Posguerra hasta la Actualidad

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,85 KB

El Teatro Gallego: De la Posguerra a la Actualidad

La Posguerra y la Reconstrucción del Teatro Gallego

La Guerra Civil tuvo como consecuencia una gran paralización de las actividades culturales de signo galleguista. De este modo, los escritores de los primeros años de la recuperación de la literatura gallega escribirán aisladamente, sin fundamentos comunes, a no ser la tendencia a reproducir las líneas vanguardistas de preguerra.

Destacó en esta época Ricardo Carballo Calero con A farsa das zocas (publicada en 1963), aplicando las técnicas que ya habían utilizado Otero y Castelao a propósito de la vida rural y la tradición. Otero continuará escribiendo y en 1952 publica O desengano do prioiro, con presentes trazas del simbolismo ya... Continuar leyendo "Evolución del Teatro Gallego: Desde la Posguerra hasta la Actualidad" »

Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu: Poesia Catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,33 KB

Vicent Andrés Estellés: Un Poeta Compromès

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993), de la mateixa generació que Josep Maria Llompart, Blai Bonet o Gabriel Ferrater, va iniciar la seva producció poètica a la postguerra. Des de la perifèria literària que era la València d'aleshores, es va reunir amb Xavier Casp, Joan Fuster i altres membres de l'incipient valencianisme. Jove periodista amb vocació de poeta, escrivia versos infatigablement. Ciutat a cau d'orella, editat a València el 1953, fou el primer dels quatre poemaris publicats durant les dècades dels cinquanta i seixanta. No obstant això, no va ser fins a l'inici dels anys setanta que la seva obra va esdevenir un símbol del País Valencià que despertava,... Continuar leyendo "Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu: Poesia Catalana" »

Literatura Catalana: Trobadorisme, Ausiàs March i Ramon Llull

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,21 KB

Trobadorisme i Literatura Catalana Medieval

Trobadorisme: Segles XII-XIII

  • Guillem de Berguedà
  • Ramon Vidal
  • Guillem de Cabestany
  • Cerverí de Girona

Trobadorisme: Segle XIV

  • Jordi de Sant Jordi
  • Andreu Febrer
  • Gilabert de Pròixida
  • Pere March
  • Jaume March

Literatura Catalana: Segle XIX (Apunt)

  • Jacint Verdaguer
  • Narcís Oller
  • Àngel Guimerà

Ausiàs March: Vida, Obra i Cants

Característiques de l'Obra de March

  • Representació de la vida real
  • Canvi en el tracte de la dona
  • Es passa de parlar de la bellesa a saber com és per dins

Biografia d'Ausiàs March

  • Fill de Pere March
  • Família rica
  • Vassall d'Alfons el Magnànim
  • Va concedir l'ordre de cavalleria
  • Es va casar dues vegades (Isabel Martorell i Joana Escorna)

L'Obra Poètica d'Ausiàs March

Temes principals: amor, mort, pecat,... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Trobadorisme, Ausiàs March i Ramon Llull" »

Expansió de la Poesia Trobadoresca i Vida i Obra de Ramon Llull

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,7 KB

Expansió de la Poesia Trobadoresca

Raons de l'expansió i popularització: Occitània va ser pionera en codificar una llengua oral, escrivint els primers textos en occità. L'expansió es deu a la facilitat de codificació, permetent a qualsevol compondre i atorgant notorietat i prestigi als autors. La melodia i lletres enganxoses van popularitzar la poesia a les corts, fins i tot amb concursos. Els joglars interpretaven els textos en diversos llocs i per a diferents públics, contribuint a la seva difusió.

Vida i Obra de Ramon Llull

Relació entre la vida i l'obra: Llull va relatar la seva vida al llibre Vida Coetània, on narra la seva conversió. De família noble, va ser preceptor del fill de Jaume I. Casat amb Blanca Picany, va tenir almenys

... Continuar leyendo "Expansió de la Poesia Trobadoresca i Vida i Obra de Ramon Llull" »

Context històric i cultural de l'obra Diccionari per a ociosos de J. Fuster

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,58 KB

En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?

J. Fuster va publicar Diccionari per a ociosos l’any 1964, època en què el règim franquista començà una progressiva obertura internacional i es van extingir la censura prèvia (1966) i la prohibició de publicar en català, vigents des del final de la guerra civil.

Al llarg de la dècada dels 40, la tràgica situació de la postguerra a Espanya s’havia accentuat per les conseqüències de la II GM tant des del punt de vista econòmic i polític com des del cultural i filosòfic. L’existencialisme, amb la figura de Sartre com a emblema, serà una conseqüència d’aquesta crisi moral i creativa. Els escriptors explicitaran el seu compromís amb una visió... Continuar leyendo "Context històric i cultural de l'obra Diccionari per a ociosos de J. Fuster" »

Psicologia en l'obra de Mercè Rodoreda i narrativa dels 70

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,94 KB

Psicologia dels personatges en l'obra de Mercè Rodoreda

La producció literària de Mercè Rodoreda incideix profundament en la psicologia dels personatges i està íntimament vinculada a la seva biografia. Quan va començar a escriure novel·la psicològica, havia patit les conseqüències de l'exili, una vida amorosa agitada i la guerra. Sobretot, destaca l'acurada descripció psicològica de personatges femenins, sotmesos al destructor pas del temps. Els personatges evolucionen al mateix temps que la realitat que els envolta.

És notable el paral·lelisme entre els pensaments dels personatges i la descripció dels llocs, persones i situacions. Els diàlegs es confonen amb els pensaments, amb constants canvis en els estils del discurs. Així,... Continuar leyendo "Psicologia en l'obra de Mercè Rodoreda i narrativa dels 70" »

Verdaguer i l'elegia dels campanars: Cuixà i Canigó

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,73 KB

Anàlisi d'"Els dos campanars" de Jacint Verdaguer

Context històric i literari

El poema "Els dos campanars" és una obra de Mossèn Jacint Verdaguer, nascut a Folgueroles (Osona) el 17 de maig de 1845 i mort a Vil·la Joana (Vallvidrera, Barcelona) el 10 de juny de 1902. Verdaguer, poeta romàntic, va viure els primers anys del Modernisme i, en el marc de la Renaixença, és un dels recuperadors de la llengua catalana, tornant a situar el català en la categoria de llengua literària. És considerat l'autor del poble, ja que va tenir una gran repercussió popular, i el seu enterrament va ser un esdeveniment multitudinari.

A partir de l'any 1880, des que Verdaguer és a casa del Marquès de Comillas treballant com a almoiner, fa diverses excursions,... Continuar leyendo "Verdaguer i l'elegia dels campanars: Cuixà i Canigó" »

Ontsa hiltzeko bidia testua

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en vasco con un tamaño de 5,45 KB

XVII.Mendea


  1. . Zergatik izan zuen Ipar Euskal Herriko literaturak aurrekada nabarmena? 

Arrazoi ekonomikoak  eta erlijiosoen ondorioz. Ternuako arrantzak ematen zituen irabaziak Lapurdiko kostaldean bizimodua asko hobetu omen zen katoliko eta protestanten artean izandako erlijio gerrak baretuak izan zirelako.


  1. . Zeintzuk dira Sarako taldearen ezaugarriak? 

-Ziburu, Donibane eta Sarako elizgizonak dira gehienak.

-Badirudi denek hartzen dutela Axular buruzagitzat,

-Egileak elizgizonak izanik,liburuetan darabiltzaten gaiak ereerlijiosoak dira gehienbat.

-Lapurtera bihurtzen dute Ipar Euskal Herriko euskalki literario nagusia e

3. Nortzuk izan ziren Sarako taldearen partaideak?

Joanes Etxeberri Ziburukoa eta Pedro Axular.


4. Zein liburu idatzi zuen Joanes

... Continuar leyendo "Ontsa hiltzeko bidia testua" »

Ejercicios en valenciano de indicatiu subjuntiu e imperatiu

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,44 KB

SUBJUNTIU

PRESENT: 1 Pugui/2 Puguis/3 Pugui/1 Puguem/2 Pugueu/3 Puguin             

PERFET: 1 Hagi/2 Hagis/3 Hagi/1 Hàgim/2 hàgiu/3 Hagin =pogut/volgut

IMPERFET: 1 Pogués/ 2 Poguessis/3 Pogués/1 Poguéssim/ 2 Poguéssiu/3 Poguessin           

PLUSQUAMPERFET:  hagués/ haguessis/hagués./haguéssim/haguéssiu/haguessin pogut/volgut

IMPERATIU: -------/pugues/pugui/puguem/pugueu/puguin


INDICATIU

IMPERFET: podia/podies/podia/podíem/podíeu/podien

PLUSQUAMPERFET: havia/ havies/havia/havíem/havíeu/havien =pogut/volgut

PASSAT SIMPLE: poguí/pogueres/pogué/poguérem/poguéreu/pogueren

PASSAT ANTERIOR: haguí/hagueres/hagué/haguérem/haguéreu/hagueren  ==pogut/volgut

FUTUR: podré/podràs/podrà/podrem/podreu/podran

FUTUR PERFET:

... Continuar leyendo "Ejercicios en valenciano de indicatiu subjuntiu e imperatiu" »