Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

La Decadència Literària (Segle XV)

La Decadència Literària és una expressió característica del segle XV, període en què l’originalitat, la qualitat i la quantitat de la literatura catalana va decréixer, mentre que la castellana augmentava. Les escriptures populars es van mantenir vigoroses, i l’ús de la llengua no es va veure afectat, seguint sent oficial fins al segle XVII.

Fets històrics clau del segle XV:

• L'entronització el 1412 de la dinastia castellana dels Trastàmara, que provocaria la castellanització gradual de l'aristocràcia cortesana.
• La unió amb Castella a partir del casament de Ferran II d'Aragó amb Isabel de Castella (1469).

Característiques de la literatura de la Decadència:

• La imitació dels grans autors castellans:

Factores que Inflúen no Rendemento Escolar

Cada alumno ten uns fins na escola e trata de atopar nos logros dos mesmos un ou outros incentivos. As razóns do alumnado que afectan o traballo escolar inclúen:

• Desexo de dominio e experiencia de competencia;
• Desexo de conseguir recompensas;
• Necesidade de preservar a autoestima;
• Necesidade de aceptación incondicional;
• Desexo de aprender algo útil;
• Desexo de seguridade que dá o aprobado;
• Necesidade de autonomía e control persoal.

Dependendo da idade, necesitaranse máis ou menos estímulos externos. Por exemplo, as valoracións dos pais aos nenos pequenos son espléndidas, proporciónalles todo tipo de festexos, dende que apenas os nenos inician algún contacto visual, auditivo ou sensorial. Progresivamente... Continuar leyendo "Motivación e Estratexias de Aprendizaxe: Claves para o Éxito Escolar" »

O Galego na Transición e a Democracia

En 1975, coa morte de Franco, ponse fin á ditadura e iníciase a democracia. Coa aprobación da Constitución Española no ano 1978, que establecía a cooficialidade das linguas de España diferentes do castelán nos seus respectivos territorios, e coa aprobación do Estatuto de Autonomía de Galicia en 1981, o galego pasa a ser a lingua propia e cooficial, xunto co castelán, en Galicia.

Marco Legal e Promoción

Do mesmo xeito, o Estatuto obriga aos poderes públicos a cumprir coa oficialidade e á promoción do galego, loitando contra a discriminación por cuestións lingüísticas.

Co fin de potenciar o noso idioma, en 1983, o Parlamento de Galicia aproba a Lei de Normalización Lingüística do Galego,... Continuar leyendo "A Normalización da Lingua Galega na Democracia" »

Wikipedia

Wikipedia es una enciclopedia libre,^{nota 2} políglota y editada de manera colaborativa. Es un proyecto de crear una enciclopedia libre en la red. Cada uno puede aportar sus conocimientos sobre cualquier tema para crear una base de datos con toda la sabiduría humana. Es administrada por la Fundación Wikimedia, una organización sin ánimo de lucro cuya financiación está basada en donaciones. Sus más de 56 millones de artículos en 321 idiomas han sido redactados en conjunto por voluntarios de todo el mundo,⁵ lo que suma más de 2000 millones de ediciones, y permite que cualquier persona pueda sumarse al proyecto⁶ para editarlos, a menos que la página se encuentre protegida contra vandalismos para evitar problemas o disputas.

Historia

Fue... Continuar leyendo "Wikipedia: la enciclopedia colaborativa" »

L’assaig en la literatura contemporània

Joan Fuster: Repercussió i context

Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és una figura cimera en la nostra cultura com a assagista, historiador de la literatura, crític literari i historiador social de la llengua. Dins la seua àmplia obra, destaquen tres aspectes:

• Inici de l'assaig: El 1955, amb El descrèdit de la realitat, inicia la publicació de nombrosos assajos sobre temes diversos, abastant l'experiència humana, moral, intel·lectual i social. Fuster és un humanista, observador profund i moralista que guia els lectors cap a la lucidesa i la ironia.
• Erudició i crítica: Fuster va revisar autors, moviments culturals i èpoques de la història literària i cultural valenciana, sovint mal conegudes o

Búsqueda de Éxito o Enfoque de Logro Estratégico

El uso de esta estrategia exige tanto a profesores como a alumnos la planificación del proceso de enseñanza-aprendizaje. Se prefieren contextos instruccionales altamente estructurados, concentrándose en aspectos que llevan al resultado y mostrando preocupación por los requisitos formales de los trabajos. Esta es una estrategia motivacional en la que el alumnado, en primer lugar, debe planificar su aprendizaje antes de realizarlo y alcanzar su consecución. Este tipo de alumnos prefiere contextos instruccionales estructurados, lo cual es motivacional, aunque la motivación quizás esté impulsada por la seguridad que da el orden reglado y las secuencias instruccionales. Exige igualmente... Continuar leyendo "Estrategias de Enseñanza y Aprendizaje: Análisis y Optimización" »

Funció referencial o representativa

Al·ludir al context en què té lloc la comunicació. La mateixa expressió en un context diferent canvia de significat. Per exemple: “deixa-ho aquí, segons de què es parli canvien els referents del “ho” i del “aquí”.

Funció expressiva o emotiva

Comunicar una idea que té l’emissor, fer partícips els altres dels propis pensaments.

Funció conativa o apel·lativa

Aconseguir un efecte determinat per part del receptor (per exemple, els precs, les preguntes, etc).

Funció fàtica

Cridar l’atenció del receptor, començar o restablir la comunicació.

Funció metalingüística

Parlar sobre el mateix llenguatge. Per exemple el verb “haver” s’escriu amb h i amb v.

Funció poètica

Embellir el missatge,... Continuar leyendo "Funcions de la comunicació i competències lingüístiques" »

Modelos Organizativos en las Universidades Medievales

Modelos Universitarios Clave

Modelos organizativos:

• Modelo Boloñés: universitas scholarium. Los estudiantes buscaban a los maestros y los remuneraban por colecta. Finalmente, las universidades pagaban a los profesores a fin de conservarlos. Había un rector elegido por los escolares, y tenían jurisdicción propia.
• Modelo Parisino: universitas magistorum o universidad de profesores. Es una universidad dedicada especialmente a la filosofía y teología, pero posee menor importancia ya que Honorio III prohíbe a los religiosos que acudían el estudio del Derecho civil en 1219.
• Modelo Salamantino: Aseguraba el funcionamiento de las cátedras con rentas reales. También contó con ayuda financiera

Evolució de la poesia i la narrativa catalana

Fins ben entrats els cinquanta, Carles Riba va ser la referència per als escriptors joves i per a la cultura catalana, de manera que hi havia continuïtat amb la poesia de tradició postsimbolista. Paral·lelament a aquesta línia, n’hi ha una altra aplegada entorn de Foix, que reivindica la ruptura formal i lingüística i l’experimentalisme de les avantguardes. Als anys seixanta es va viure un gran debat, que va enfrontar l’estètica de tradició simbolista amb l'anomenat realisme històric, que reivindicava la participació de la literatura en la lluita per l’alliberament individual i social de l’ésser humà. És l’anomenat realisme històric o social, que es basava en els plantejaments... Continuar leyendo "Evolució de la poesia i narrativa catalana: Riba, Foix, Rodoreda" »

AU

Donostiako Egia auzoan ,1947an jaiotako Arantxa Urretabizkaiaren literatura 60 eta 70 hamarkadetako berpizkundearekin batera garatu dela esan daiteke. Hamahiru urte zituela idazkari ofizioa ikasten hasi eta hamaseirekin bulego batean lanean ari zela erizaintza ikasketak egin zituen. Ostean, eta beti ere lanean zebilela ikasten ari zela, Historian lizentziatu zen. 1977an kazetaritzaren munduan murgildu zen, eta huraxe du lanbide ordutik: Egin egunkarian, Deian, Diario Vascon eta ETBn jardun du, besteak beste. 2001ean Rikardo Arregi saria lortu zuen. Euskaltzaindiko kide da .

Urretabizkaia Lur taldearen eskutik barneratu zen euskal letretan. Sorkuntza lanetan poesiaren bidetik hasi zen Urretabizkaia, intimismoaren tonua goratu zitzaiolarik.