Quins grups polítics van fer costat al franquisme?

RELLOTGE :

///Activitat 2: Quins recursos fa servir l’autor i amb quina funció? ///Fuster empra exemples del passat (literatura gnomica) i una argumentació sòlida que dona suport a la seua tesi, (els rellotges de polsera resulten controladors del temps) com ara la intromissió que els rellotges han tingut a la nostra vida. A més, posa al descobert les maniobres dels fabricants d’aquests mecanismes, que, de manera subtil, ens recorden la nostra temporalitat. El text comparteix mecanismes dels textos argumentatius (comparacions, ordenació lògica, estructuració clara, oracions causals i de contrast, connectors temporals…), a més, la modalització hi és present al llarg del text, tant en primera persona (“penso”, “sospito”), com la que fa partícip el lector en 2a del plural (“tenim”, “consultem”, “portem”). 

///Activitat 3: Quina reflexió suscita el text, en aquest cas sobre un objecte quotidià com el rellotge? Explica quines idees vol transmetre l’autor? ///La reflexió de l’autor és clara: els rellotges antigament no tenien a penes connotacions de temporalitat, ni marcaven els temps com ho fan actualment. El fet d’haver ocupat un lloc en les nostres monyiques constitueixen un avís constant però subtil de la nostra temporalitat i contribueixen a estressar-nos. Fuster reflexiona sobre la importància d’un xicotet objecte i com aquest pot alterar de manera substancial la vida de les persones. 

///Activitat 4: En quin context vital i històric va escriure Joan Fuster Diccionari per a ociosos? Què suposà l’obra per al moment històric?///Fuster va escriure la seua obra al 1964, moment en el qual la dictadura franquista experimenta una obertura als temps i la censura es relaxa. És el moment en el qual les traduccions, les editorials, les revistes (Serra d’Or, Edicions 62) comencen a impulsar la cultura catalana i apareixen moviments culturals com La Nova Cançó. Igualment, la creixent producció literària va contribuir a una gran difusió de la cultura catalana. La poesia de Salvador Espriu, les novel·les d’autors com Mercè Rodoreda, Josep María Espínàs, Terenci Moix, Montserrat Roig, Manuel de Pedrolo o Quim Monzó, i el teatre de Josep María de Sagarra, Salvador Espriu i Joan Oliver, són un exemple de la producció literària en català durant el franquisme. 

Diccionari per a ociosos suposà un nou impuls per a les lletres catalanes, un aire fresc per al panorama cultural del franquisme. És un intent per part de Fuster d’ajustar la nostra llengua a les noves tendències de l’assaig europeu. Suposa un intent de modernització de la cultura catalana en el franquisme.  

CADIRA:

///Activitat 1: Fes un breu comentari d’aquests aforismes amb el que has vist sobre Fuster a la presentació i amb els apunts///En aquests aforismes s’hi pot apreciar el pragmatisme de Fuster, la seua antimetafísica, el seu pensament postmodern,allunyat de qualsevol dogmatisme i lliure de prejudicis. 

Al mateix temps, hi tenim ben representats els nous plantejaments de la societat consumista: crear productes que satisfan necessitats i que ens estalvien patir de més… L’actual societat de consum ens permet tenir una vida més còmoda i complaent, una vida allunyada dels patiments d’èpoques anteriors. Hui en dia, podríem dir, que la comoditat és una exigència a l’abast de gairebé tothom, ben al contrari, en altres èpoques el patiment era inherent a la pròpia existència. Fuster reflexiona de manera profunda sobre qüestions que resulten quotidianes i no massa transcendents, açò és un instrument de modernització del pensament i de la societat. 

///Activitat 5: Com exposa Fuster la seua tesi? Quines altres idees introdueix Fuster en aquesta entrada?///Fuster ens proposa, a través de la seua mirada d’àgil observador racional, una curiosa reflexió: al llarg de la història la comoditat no ha sigut considerada un valor a tenir en compte; prova d’aquest fet són els objectes quotidians com les cadires. Fuster hi realitza un repàs succint a través de la història i constata com, en determinades èpoques, altres valors 

com l’estatus o l’opulència tenien més pes. Altre aspecte que crida l’atenció de l’assagista és que, tot i comptar amb un nivell tècnic suficientment desenvolupat, mai en la història s’han fet dissenys que tingueren en compte el confort del cos. Actualment, segons Fuster, sí comptem amb aquests mitjans i amb treballs especialitzats que tenen en compte la corporeïtat. Amb tot això, la qüestió recurrent que preocupa Fuster al llarg del text és com aquesta circumstància tan senzilla no ha estat vista fins el Segle XX. Així, l’assagista sols explica aquesta manca en la cerca del confort per un motiu: la societat d’èpoques passades no demanava comoditat. Fuster veu en aquesta demanda actual una visió que contrasta amb èpoques anteriors, i és ser conscients de la nostra corporeïtat i del gaudi de la comoditat. Aquesta nova concepció del cos i del benestar és fruit d’una societat diferent.

Podem observar com al text s’introdueixen idees paral·leles com la del desenvolupament del progrés social, la reflexió sobre la història de l’art i la cultura, en definitiva, valors i consideracions antropològiques. 

///Activitat 5 b): En quin context vital de l’autor situes aquesta obra? (Nova, afegida)///

Joan Fuster escriu l’obra Diccionari per a ociosos en la dècada dels seixanta, després d’haver provat sort en el món de la poesia durant la seua joventut. A mitjans dels anys cinquanta, comença la seua producció assagística amb obres com El descrèdit de la realitat (1956) i continuarà progressivament amb la tasca de recuperació i relectura de clàssics valencians com Isabel de Villena o Sant Vicent Ferrer. Fuster anirà, de manera progressiva, indagant en la realitat valenciana amb obres de caire compromés com ara Nosaltres els valencians (1962), on planteja una visió de la història del poble valencíà i fa un repàs pels seus complexos orígens. L’escriptor valencíà en aquesta etapa es planteja, per una banda escriure ell mateix els llibres que haguera volgut trobar per reconstruir la història del seu poble i, per altra, amb l’obra que ens ocupa, aportar al panorama cultural valencíà uns referents de normalitat interromputs per la dictadura franquista. 

COVARDIA:

///Activitat 5 c): Quines característiques de l'estil de Fuster hi observes al text? ///La ironia és un recurs molt emprat per l'autor valencíà. El sarcasme i l'escepticisme són vitals en els escrits de l'escriptor. El to amè i clar constitueix un autèntic senyal d'identitat; per a Fuster fer-se entendre és una condició indispensable i evita en tot moment mostrar-se críptic. El pensament del valencíà ens convida a qüestionar les nostres conviccions i desmuntar-les, fer-nos preguntes i per què no? Riure'ns de nosaltres mateixos. La desmitificació forma part del seu aparell metodològic. Altres recurs és el to dialògic de l’entrada. Fuster hi fa servir un estil humorístic i distés, un estil que s’allunya del rigor acadèmic i que s’acosta a la seua expressió natural. És el que ell mateix anomenà “escriptura en mànigües de camisa”. L’autor ens convida a reflexionar sempre des d’un enfocament lliure de prejudicis i que ens qüestiona des de l’interior. 

///Activitat 6: Explica l’ús de la cursiva i les cometes en aquesta entrada. ///Fuster fa servir la cursiva per donar èmfasi a allò que vol remarcar. En el cas de la paraula "orgull" ho fa per aïllar-la i donar-li el sentit que li resulta més adequat per a la seua explicació. En el cas de l'adverbi "més" Fuster pretén posar de relleu la nostra insistència a considerar-nos superiors als altres; aquest recurs tornar a ser present quan subratlla amb les cometes les frases referides a les paraules "sobrevaloració" i "excés". Aquests mecanismes l’ajuden a posar el focus de nou en la consideració egoista que fem de les nostres qualitats. 

///Activitat 7: Què n’opines de l’actitud de Fuster sobre el tema? Quina és la teua opinió? Què és el relativisme?///En aquesta entrada Fuster ens desafia a exculpar-nos i exculpar els altres de tenir una sensació universal, la por. La tolerància es manifesta en l’autor valencíà d’una manera significativa. L’escriptor ens convida de manera molt subtil a “canviar-nos de sabates” i a fer servir la nostra raó per adonar-nos del vici de la intransigència. Altre aspecte que introdueix l’autor és la idea del relativisme: ningú està en possessió de la veritat absoluta, és a dir, podem estar absolutament convençuts d’un fet, però sempre, necessàriament, hi haurà algú que ens considere inferiors (o superiors), depenent de les seues determinades característiques i patrons morals. 

El fet de ser excessivament dur amb els altres i jutjar-los excessivament denota una distorsió que altera el nostre judici clara. Fer un exercici de tolerància i intentar canviar la perspectiva, sens dubte, ens fa més raonables i aguditza la nostra perspectiva

ESCEPTISME:(CONVICCIÓ)

///Activitat 8: Què recomana Fuster per ser lliures intel·lectualment? ///Fuster ens recomana d’alliberar-nos dels nostres llasts intel·lectuals. Serem, segons l’autor, més independents si ens desproveïm de conviccions fortament ancorades. Fuster ens suggereix deixar la ment oberta per a idees que ens puguen sobrevindre, d’aquesta manera el nostre bagatge s’enriquirà. Al contrari, aquells que es pensen en “possessió de la veritat” i que es qüestionen poques coses, solen radicalitzar les seues postures. Per anar més “lleuger” i estar obert a noves visions calen poques certeses i moltes preguntes. 

///Activitat 9: Per què penses que diu que cal “tenir poques conviccions”? Quin perill entranyen? ///Quan una persona està molt convençuda de que el seu punt de vista és l’únic correcte pot incórrer en el perill de la intransigència. Considerar-nos superiors als altres és ser uns “malalts morals”, és a dir, radicalitzarem els nostres posicionaments i incorrerem, de segur, en un error de distorsió que ens farà uns fanàtics. 

///Activitat 10: Explica els aforismes amb les teues paraules. ///Les idees per a Fuster han de ser “mòbils”, és a dir, han de ser qüestionades amb freqüència, del contrari es poden convertir en un prejudici, en una convicció o, encara pitjor, en un dogma. La idea és provisional i ha de ser revisada, exposada i contrastada, sols així demostra la seua qualitat. 

El dubte és sa. Ens ajuda a donar moviment a la nostra ment, ens permet de replantejar-nos qüestions i ens facilita sortir dels nostres condicionaments mentals. 

Dubtar és de savis, al contrari del que molts en pensen. Les persones que “mouen” les seues opinions estan obertes al debat i al diàleg, per contra, qui s’aferra massa als seus propis judicis no eixamplarà els seus límits racionals. 

Comparar vol dir confrontar i confrontar implica construir noves maneres de pensar i nous plantejaments que enriquiran la nostra visió. 

Els que no pensen com nosaltres ens ajuden a ampliar la nostra visió. Els contradictors ens agilitzen mentalment, ens trauen de la zona de confort, per dir-ho així, ens desafien a pensar diferent. 

ESCEPTISME:

///Activitat 11: Defineix a partir d’aquest fragment quina idea té Fuster sobre el gènere assagístic? ///L’escriptura per a Fuster és un acte en moviment. L’assaig no “és mai sobre un tema”, sinó que “va cap a un tema”. El fragmentarisme del gènere propicia la lectura inacabada i el caràcter obert, la conversa silenciosa amb el lector. Altre aspecte que destaca en els assajos de Fuster és l’escepticisme constitueix un autèntic revulsiu per l’assaig, ja que el decanta cap a la raó i l’allibera de dogmatisme. L’escriptura escèptica aconsegueix fugir dels prejudicis, aporta una mirada objectiva i distanciada que “descontamina” de condicionaments ideològics. El desapassionament, que porta aparellat l’escepticisme, és un antídot contra la intolerància. L’assaig aprofundeix, indaga, remena i analitza la realitat d’una manera àmplia i res no li resulta indiferent. La curiositat nodreix l’esperit de l’assagista en la concepció de Fuster. 

///Activitat 12: Quins són els referents culturals de Joan Fuster? Quins autors conreen l’assaig a la seua època?/// Joan Fuster va tindre diversos referents culturals, Com poden ser Bertam Russell, Un filòleg anglès que portava de la “higiene intel·lectual”, És a dir, de sometre les nostres condicions a altres contraries . També va ser un gran referent Josep Plà, que va ser també un filòsof i assagista però amb posicionés polítiques contraries a Fuster (de dretes) encara que malgrat això congeniaven a la perfecció .En quant a la política trobem referents com Luis Josep , defensor de l’autonomia catalana ; Jaume Vicents Vives , que amb la seua editorial va donar-li importància al català. Altres referents van ser Agustí Calvet , María Aurela Capmany , i altres veus periodístiques reprimides pel franquisme com Quim Manzó, Joan Francesc Mira i Josep Vicent Marqués

GENT:

///13. Comenta el fragment “Aspecte literari” en relació al que saps sobre Joan Fuster i com evolucionà la seua trajectòria com a escriptor.///Fuster va provar sort amb la poesia durant la seua joventut, no obstant, el seu potencial com a assagista ben aviat va sorgir. La seua capacitat analítica i el seu tarannà escèptic el van convertir en un observador crític i càustic amb la realitat, compromés. No és que la poesia, com a gènere, no poguera satisfer algunes de les seues demandes creatives, és, més aviat, que el caràcter dialògic, fragmentari de l’assaig oferia una resposta més concreta a les seues capacitats com a escriptor. 

///Activitat 13 b) Quina tesi defensa el text? Per què penses que ens volem quedar fora de la “gent”, segons Fuster? ///El text defensa la idea de que ens sentim diferents a mesura que anem creixent en la nostra individualitat. L’autoconcepte es deslliga de coses que ens desagraden (de la massa), de les actituds que ens avergonyeixen i que no considerem “humanes”. Ens considerem diferents, per força, sempre ens creiem que som millors del que som. Ens sentim diferents i únics, aquest pensament forma part de la nostra idea de ser individus. 

///Activitat 14: Per què diu Fuster que aquesta idea és un “miratge”? ///No és possible deixar de ser “gent”. La realitat és que som la “gent”. Tenim els mateixos vicis i costums que la resta dels humans. Encara que ens considerem diferents el ben cert que som “gent” per als altres; quan ens desvinculem d’un grup humà no estem fent més que remarcar el nostre individualisme. Ni el fet de trobar-nos físicament en un grup humà ens evita de pensar que no som una massa cega. Tenim consciència de nosaltres mateixos com una realitat diferent, però realment som el mateix que les altres persones que anomenem gent. Quan raonem d’aquesta manera oblidem com és d’important ser crítics i qüestionar-nos seriosament els pensaments prefixats i les nostres creences. 

///14.B) Quina funció fan les cometes al text? ///Quan Fuster fa servir les cometes el que vol és precisament aïllar l’expressió, les utilitza per marcar el sentit paradoxal del terme amb el qual ens referim als altres sense incloure’ns en el grup. “Colla” “equip” “poble”, són paraules que, posteriorment, es troben amb els possessius igualment remarcades per marcar el contrasentit i la flexibilitat amb les que les esmentem. Fuster les fa servir per marcar els seus arguments i contraarguments. 

Els incisos pretenen aclarir de manera específica el que l’autor ens vol comunicar, en aquest cas marca el contrat amb el qual fem servir ambdues expressions. 

LECTURA

///Activitat 14 B): Explica els aforismes i relaciona’ls amb el que ja saps de Fuster. ///Per a Joan Fuster la lectura és un acte necessari; la lectura és una de les escasses maneres que tenim d’accedir al món i a l’autoconeixement. La lectura fou la manera que ell tenia d’enfrontar-se al món, de sentir-se lliure, de ser ell mateix. “Conversar” amb altres persones que visqueren a altres èpoques i trobar uns “contradictors” dignes que l’ajuden en la confrontació de les seues idees. 

LECTURA(INTERÈS)

///Activitat 15: Quins temes hi abordà Fuster al llarg de la seua trajectòria professional?///Fuster és un curiós compulsiu. Vol explicar què l’envolta i explicar-se a ell mateix. Els temes que hi abordarà al llarg de la seua trajectòria són els següents: la cultura, en totes les seues formes (teatre, literatura, pintura…), les circumstàncies del poble valencíà, reflexions humanístiques i filósòfiques suscitades per objectes quotidians de tota mena, en definitiva, qualsevol cosa que li resulte digna de comentari i desperte la seua voraç curiositat. 

///Activitat 16: Quina reflexió personal fas sobre el personatge? ///Fuster era un intel·lectual d’àmplia volada, d’una sòlida cultura, que comptava amb uns sòlids coneixements i lectures que l’abocaren a l’escriptura. El seu tarannà era obert i dialogant, però també profundament reflexiu i políèdric. Fuster no tolerava la ignorància en cap de les seues formes, ni la intransigència; va fer del debat i l’argumentació la seua bandera. S’enfrontà a una societat ancorada en uns valors que no compartia. La badoqueria, la rància intel·lectualitat valenciana de l’època no suportà les seues innovadores visions sobre els valencians i hagué de suportar, massa a sovint, els atacs dels intolerants. 

LECTURA:

///Explica quines característiques de l’estil de Joan Fuster hi trobes en Lectura i la seua finalitat: ///En aquest fragment s’hi pot observar l’estil amé i distés de Fuster en l’ús de la 2a persona del plural en els verbs en 2a persona del plural (“acudim” l.3) i l’ús de possessius (“el nostre temps” l.2) i pronoms (“ens envolta” l.4), que marquen la proximitat amb el seu interlocutor. L’autor fa servir una argumentació clara i precisa, fàcil d’entendre; un exemple d'intel·ligibilitat que defuig l’artifici retòric i que busca “fer-se entendre”. També hi contribueixen a aquest objectiu l’ús de la cursiva que aporta un to dialògic així com el dels guions que contribueixen a clarificar els conceptes. 

///Activitat 17: Quina perspectiva diu Fuster que es té hui en dia sobre la lectura?///Fuster s’adona que per a molts llegir és fugir o bé cap a terrenys que defugen la realitat o bé cap a èpoques passades que eviten el contacte directe amb l'actualitat i la realitat més immediata. Altres, també, hi veuen el els clàssics una mena de “garantia”, una prova que resisteix el temps. És cert que molts clàssics continuen tenint vigència, és per això que són “clàssics” 

///Activitat 18: Quins arguments fan servir els que defugen la lectura dels llibres contemporanis? ///S’excusen en la idea de “l’ars longa, vita brevis”, és a dir, tenim poc de temps i cal no malbaratar-lo amb lectures “no avalades”, és millor llegir el que ha resistit el pas del temps. També diuen que per entendre el futur cal mirar el passat. Tot açò és cert, però, segons Fuster no és tota la veritat. 

///Activitat 19: Quins arguments fa servir Fuster per rebatre aquestes idees? Quines són les conclusions dels text? ///Fuster hi reivindica la figura de l’intel·lectual ( o la persona) inserit en la societat, que li pren el pols a l’actualitat i que es connecta amb els seus problemes i inquietuds. Fuster apunta que molts clàssics són “arqueologia”, és a dir, no ens resulten útils per confrontar-los amb els problemes actuals; no nega la seua qualitat, sinó la seua efectivitat. 

També hi apunta al fet que hi ha persones que no poden viure la lectura com altres, perquè es consideren més “vitals, però Fuster no els excusa, ja que diu d’ells que no estan completant-se com a veritables éssers humans (tots necessitem el que anomena “suplement de vida”), ja que, per natura, tots necessitem “curar-nos l’esperit” mitjançant la lectura o altres remeis (cinema, drogues, alcohol…). 

Fuster conclou dient que cadascú de nosaltres busquem en la literatura allò que ens manca, allò que demana el nostre esperit (evasió/respostes). Fuster n’oposa, finalment, dues natures (home porcuc/home vital) i a cadascun d’ells els atorga un tipus de literatura “ad hoc”. Per concloure, Fuster no veu en la literatura un poder extraordinàriament transformador, sinó una manera de prolongar les nostres pròpies dèries, una mena de correlat vital individual. 

XENOFÒBIA:(SALVATGES)

///Activitat 20: Com diferencia Fuster la literatura de la resta de les “Belles arts”?///Fuster li atribueix a l’art una capacitat lògica i una referència constant als fets humans, en aquest sentit la literatura, per a Fuster, és la més humana de les arts. La literatura és mimètica i empàtica, la resta de les arts tenen un component més “abstracte”. 

///Activitat 21: Què revela realment la fascinació pels salvatges per part dels sofisticats o civilitzats? ///Segons Fuster és una fascinació que no amaga un veritable respecte per la persona que està en condicions de vida “més rurals”, realment aquestes persones són mirades amb menyspreu i sols es desitja de manera superficial i idealitzada la seua manera de vida, és un “postureig”, una pirueta retòrica, però no amaga autèntics sentiments de respecte i filiació. 

///Activitat 22: En quin moment ens molesten, segons Fuster, els “bons sauvages”? Quina problemàtica sorgeix en aquest moment?///En el moment que intenten millorar les seues condicions de vida, en el moment que busquen viure com nosaltres. Aquests bon sauvages ja constitueixen un perill i quan es revolten o cerquen reivindicar la seua identitat o els seus drets esdevenen un problema social. 

És quan entra en joc la reclassificació dels clitxés (“el mal salvatge”) i passen a ser altra cosa, és el moment en el que emergirà la suposada “superioritat de l’home blanc” que imposarà el seu ordre de vida i els seus valors.

XENOFÒBIA :

///Activitat 23: Quin exercici cal fer per tal d’alliberar-nos d’aquesta mirada de superioritat? ///Mirar els nostres propis defectes, veure les nostres ridiculeses (“brodats i passamaneries dels nostres monarques”) i, sobretot, adonar-nos que el seu “salvatgisme” no ha estat posat de manifest per ells mateixos, ells no en són els responsables, hem estat nosaltres els inciadors d’aquests contrastos. 

Adonar-nos, a més, de com estat de maltractats pels mitjans de comunicació. Sembla que les seues massacres són pitjor (més salvatges des del punt de vista occidental) que les nostres, tanmateix, les nostres no per ser més refinades deixen de ser extraordinàriament cruels. Encara, segons apunta, nosaltres som menys inexcusables, perquè hem bastit una cultura escrita de la que ells hi manquen. 

///Activitat 24: Explica per què diu Fuster que certes formes de patriotisme són formes de xenofòbia? ///El problema és la confrontació del patriotrisme, ambdós “patriotes” consideren, al seu torn, “estranger” a l’altre. Amaguem darrere de victòries èpiques el que realment foren neteges ètniques i crueltats contra els estrangers, la història s’ensenya d’aquesta manera. El patriotisme queda embolcallat en una pàtina que el justifica i el torna positiu. 

///Activitat 25: Quines són hui en dia algunes mostres de xenofòbia?///L’aporofòbia n’és un cas clar. Hui en dia no considerem els estrangers com a enemics, sinó com a “clients”; no obstant, els trets xenòfobs hui en dia s’amaguen en els classismes. 

///QUÈ ÉS L’ASSAIG?///L’assaig, a cavall entre la literatura de creació i de la filosofia i el tractat de divulgació. Oscil·la, quant a la longitud, entre l’article i el llibre, i adopta formes molt diverses: l’article, el diari personal, la dissertació sistemàtica, l’epístola, el diàleg o la pura divagació. L’assaig es diferencia de la monografia acadèmica o tractat tècnic (també anomenada en algunes ocasions assaig científic o tècnic d’una especialitat) perquè no pretén efectuar una exposició sistemàtica i completa d’un tema, i perquè s’adreça a una Audíència més aviat general que especialitzada.

Tema : Ens trobem davant d’un text(expositiu argumentatiu):”títol” , que pertany al text... De l’entrada ... De l’obra de diccionari per a ociosos de Fuster . Podem establir el tema de la Següent manera: “...”

Estructura: El contingut del text es troba dividit per l’autora en... Parts 

Poden classificar-los de la següent manera:

L(...,...): introducció / Cos argumentatiu/ conclusió 

Te una estructura inductiva (tesi al final) ,circular(tesi principi i final), deductiva (tesi principi )

Tipologia textual : Es tracta d’un text d’àmbit d’ús(acadèmic , literari, periodístic ) ,específicament una (novel•la ,article d opinió, article científic ); la intencion del autor es informar (exp), convèncer (arg) sobre...., unes de les principals característiques al text és.... (exemple al text) .I a més al text es pot veure un to formal/col·loquial amb l’ús de tecnicismes /ironia (exemple al text) 

Expositiu : Modalitat : divulgadora(feta per a tothom)//especialitzada (públic entès en el tema)

Registre :En aquest text, podem observar com la situació comunicativa és (molt formal,estàndard , col·loquial ) (justifica amb el text ).Perque fa el tema , com que es (molt específic (acadèmic) ,específic (literari) , general) (explicar)