Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Narrativa dels anys 70 a l'actualitat

BALTASAR PORCEL (1937-2009)

És autor de novel·les i contes, llibres de viatges, articles d'opinió, entrevistes i teatre. En la seva obra destaca la creació d'una realitat mítica. Entre les seves novel·les destaquen:

• La lluna i el cala llamp
• Els argonautes
• Difunts sota els ametllers en flor
• L'emperador o l'ull del vent

TERENCI MOIX (1942-2003)

Autor de formació autodidacta, es va sentir atret ben d'hora per la cultura popular: els tebeos i els films de Hollywood. La seva obra es caracteritza pel tractament, de manera desinhibida, de temes provocatius com el sexe i l'homosexualitat, amb l'ús d'una estètica allunyada del realisme. Obres com:

• La Torre dels vicis capitals
• El dia que va morir Marilyn

JESÚS MONCADA

Immanuel Kant: La Mente y la Percepción del Mundo

Immanuel Kant, un filósofo alemán del siglo XVIII, presentó su perspectiva en su obra "Crítica de la razón pura". Su enfoque epistemológico y metafísico destaca la importancia de la mente humana en la percepción del mundo.

Según Kant, nuestra percepción del mundo está fuertemente influenciada por las estructuras innatas de la mente, como las categorías y las formas del espacio y el tiempo. Solo podemos conocer los fenómenos, no la realidad en sí misma. Además, reconoce los límites de la razón humana en abordar ciertos aspectos metafísicos. Su enfoque epistemológico y metafísico influyó profundamente en la filosofía posterior y en la comprensión de cómo interactuamos con... Continuar leyendo "Explorando las Ideas Clave de la Filosofía Moderna" »

Autors de la Narrativa Actual

Anàlisi de Poemes Clàssics Catalans

Cançoneta lleu e plana

Guillem de Berguedà

És un sirventès, un atac directe cap a Ponç de Mataplana per part de Guillem de Berguedà.

Tot i que no es menciona directament el nom de Ponç de Mataplana, aquest es pot deduir des del nom «Mon Marquès» que se li dona.

En la cançó, Guillem insulta Ponç de Mataplana, atacant el seu físic, la seva sexualitat i titllant-lo de traïdor. Marco, esto lo has e

Si null temps fui pessius

Cerverí de Girona

L'autor diu que ha aconseguit una dama jove i bonica que l'estima, i durant tot el poema parla de la felicitat d'aquest amor i que no li importa el que la resta pensi.

Més endavant en el poema també parla de ser poeta com a ofici.

Cant de Ramon

Ramon Llull

Es considera... Continuar leyendo "Anàlisi de Poemes Clàssics Catalans: Autors, Temes i Context" »

Descrición das Figuras

• FIGURA 1: MAPA BILBAO
• FIGURA 2: PAISAXE CON PONTE EN FORMA DE MEDIO CORAZÓN
• FIGURA 3: IGUAL QUE A 2 PERO MÁIS NOVA

Análise da Paisaxe e a Súa Transformación

a) Identificación de Provincias

Identifique as cinco provincias numeradas na figura 1:

1. Burgos
2. A Rioxa
3. Álava
4. Guipúzcoa
5. Cantabria

b1) Tipos de Documentos e Elementos na Paisaxe

Analice os tipos de documentos de todas as figuras e sinala os elementos naturais e humanos que aparecen nas figuras 2 e 3:

A Figura 1 representa un mapa do Norte de España onde aparecen diversas provincias das Comunidades Autónomas de Castela e León, A Rioxa, País Vasco e Cantabria e parte de Navarra.

As Figuras 2 e 3 representan unha fotografía aérea dunha mesma zona con varios anos de diferenza,... Continuar leyendo "Evolución da Paisaxe Urbana: O Caso da Ría e a Reestruturación Industrial" »

La lírica petrarquista: Renaixement i Barroc

És un corrent poètic que imita l'estil, les estructures de composició, els tòpics i la imatgeria del poeta líric del Renaixement toscà Francesco Petrarca. Es va difondre per tot Europa amb el Renaixement i es va estendre fins a començament del segle XVIII.

Els poetes es dediquen a cultivar el sonet amorós i creen col·leccions estructurades com a cançoners. L'amor per la dama s'explica en una evolució des de la sensualitat a l'espiritualitat. Temàticament, destaca el culte a la bellesa.

Autors destacats:

• Espanya: Garcilaso de la Vega, Joan Boscà.
• França: Ronsard.
• Nota: Shakespeare també va cultivar el sonet, tot i que la seva obra principal s'emmarca en el teatre isabelí.

Teatre Clàssic

Contexto Europeo en el Siglo XVII

Tras las guerras de religión que afectaron a Europa en el siglo XVI, en el siglo XVII serán las motivaciones políticas, claramente definidas, las que originen los grandes enfrentamientos militares entre estados para hacerse con la supremacía europea.

El absolutismo se convierte en la forma de gobierno de las monarquías europeas. Incluso en Roma, los papas actuarán de forma similar al reforzar el Concilio de Trento su poder temporal. Pese a esta conflictividad política, se observa cierto auge comercial y mercantil, sobre todo en los estados protestantes, donde se mantiene una poderosa burguesía.

Solo las contiendas militares influirán negativamente en el desarrollo económico.

La Contrarreforma y el Surgimiento

Literatura Catalana: Segles XVI, XVII i XVIII

Llengua i Societat a l'Inici de l'Edat Moderna

El segle XVI va representar per als països de parla catalana l’inici d’un llarg període que es va caracteritzar per: la pèrdua de personalitat política, l’estancament econòmic i la disminució en l’ús del català com a llengua literària.

Algunes de les causes que van produir aquesta crisi venien de lluny, com la davallada demogràfica ocasionada per les epidèmies de pesta.

Al final del s. XV, la unió de les corones catalano-aragonesa i castellana en temps dels Reis Catòlics i el descobriment d’Amèrica, van convertir la Corona d’Aragó en una peça secundària.

A València, la guerra de les Germanies va augmentar la submissió i la... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Segles XVI-XVIII - Decadència i Renaixement" »

Conceptes de Sociolingüística

Lingüística interna: estudi del codi de la llengua.

Sociolingüística: estudi de les relacions entre l'estructura lingüística i el medi sociocultural en què funciona.

Codi lingüístic: sistema de signes i regles que constitueixen una llengua.

Comunitat lingüística: conjunt de persones que fan servir la mateixa llengua i context.

Variació lingüística: fenomen pel qual una llengua presenta diferències a causa de diverses variables sociolingüístiques.

Varietats lingüístiques

• Diatòpica: varietat d'un parlant segons la seva procedència geogràfica. La isoglossa és la que determina el límit entre dues àrees dialectals.
• Diafàsica (funcional o de registre): varietat segons la situació comunicativa.
• Diacrònica: