Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Ausiàs March

Vida

Ausiàs March (Gandia, 1397 - València, 1459) és descendent d'una família pròxima a la cort, amb possessions a Catalunya i al Regne de València. Tant l'oncle d'Ausiàs March, Jaume March, com el pare, Pere March, eren poetes de gran cultura. Son pare, Pere, es va establir a la Safor i es va casar amb Lionor Ripoll.

Als quaranta anys es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, morta sense descendència poc després. El segon matrimoni és amb Joana Escorna, qui també morirà sense descendència. És molt considerat als cenacles literaris del Cap i Casal. Els seus poemes el van convertir en un dels referents dins la literatura universal.

Obra

Ausiàs March és autor de cent vint-i-vuit poesies amb més de 10.... Continuar leyendo "Literatura Catalana Segle XV: Autors i Obres Clau" »

La Poesia Trobadoresca: Orígens

La poesia és el gènere més antic. Tot era en forma de poema, fàcil de memoritzar. Al sud de França, Occitània, es va desenvolupar la poesia trobadoresca a partir del segle XI amb Guillem d'Aquitània, el primer trobador documentat. Va ser un auge juntament amb la matèria de Bretanya. Quan els càtars van perdre la guerra, van emigrar cap a Itàlia i alguns cap a Catalunya.

El poema més llarg fins ara és Epic of Manas, amb 553.500 versos, i encara s'està escrivint. Va començar als segles XVI-XVII i s'ha enriquit amb nous vocabularis i versos al llarg dels segles. La rima és una invenció europea de l'època medieval.

Tipus de Compositors Medievals

Poetes

Componen poesia en llatí.

Trobador

Compon poesia... Continuar leyendo "Poesia Trobadoresca: Orígens, Estils i Gèneres" »

Renaixença i Modernisme

Consolidació de la Literatura Catalana

Etapes de la Renaixença

Consolació (Romanticisme i Realisme)

• Jocs Florals
• Diversificació dels gèneres literaris

Plenitud (Romanticisme, Realisme i Naturalisme)

Plenitud i Crisi (Realisme i Naturalisme)

Jocs Florals

• Pàtria, fe i amor
• Poesia religiosa: viola
• Poesia patriòtica: englantina
• Poesia amorosa: flors naturals
• Mestre en Gai Saber: al guanyador dels tres premis
• Potenciats per Manuel Milà i Fontanals

Autors Clau de la Renaixença

Bonaventura Carles Aribau

• Inicia la Renaixença

Joaquim Rubió i Ors

• Manifest de la Renaixença
• Restabliment dels Jocs Florals

Teodor Llorente

• Impulsor de la Renaixença Valenciana
• Restauració dels Jocs Florals a València

Marià Aguiló

• Recopilació de la literatura

Rosalía de Castro: Un Legado Poético en Gallego

Rosalía escribió dos libros de poesía en gallego: Cantares gallegos y Follas novas.

Cantares Gallegos (1863)

Está dedicado a la escritora Fernán Caballero (Cecilia Böhl de Faber).

Consta de 36 poemas de estructura circular. Una voz lírica femenina (la meniña gaiteira) abre y cierra el poemario, en los poemas 1 y 36, dando paso a las diferentes voces del pueblo, hombres, mujeres, jóvenes y ancianos, que van tejiendo un retablo de la Galicia de la época, de sus costumbres, valores éticos, creencias, etc. El libro reivindica todo lo que nos define y dignifica a Galicia. Rosalía presenta los poemas como glosa de textos populares, en homenaje a la creatividad del pueblo gallego que la autora... Continuar leyendo "Rosalía de Castro: Un Legado Poético en Gallego - Cantares Gallegos y Follas Novas" »

L’Escola Mallorquina

A finals del segle XIX, a les Illes Balears hi va haver un notable creixement econòmic gràcies a l’obertura d’una nova ruta comercial. Així, va néixer l’Escola Mallorquina, un moviment específicament mallorquí, que agafà d’antecedent la Revista Balear de 1873, i autors com Josep Lluís Pons i Gallarza i Miquel dels Sants Oliver. Aquest moviment literari abraçà dues generacions d’autors que s’inspiraren en l’ideari noucentista: la de 1906, destacant-hi autors com Maria Antònia Salvà; i la de 1917, amb escriptors com Guillem Colom. L’Escola Mallorquina conreà principalment el gènere poètic i va estar marcat sota les directrius de Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera.

Pel que fa a les característiques,... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Escola Mallorquina a la Postguerra" »

El Temple de Súnion i l'Exili de Carles Riba

El temple de Súnion s’erigeix en far i guiatge pels mariners, pels borratxos i pels exiliats. Ell s’identifica més amb la tercera, ja que en el moment en què escriu el poema està a França exiliat i l’únic que l’endreça és el record de Súnion.

La relació que es pot establir entre les ruïnes gregues i la situació del poeta en aquell moment és que els exiliats, els mariners i els borratxos, com hem dit abans, es troben perduts. En el cas del nostre autor (exiliat) ha perdut la seva identitat, la seva pàtria i terra, a causa del fet que ha hagut de marxar forçosament. És per aquest motiu que Carles Riba s’identifica amb el temple de Súnion, aquest està mutilat i destrossat,... Continuar leyendo "Anàlisi de l'obra de Carles Riba i Salvador Espriu: Exili, Guerra i Cultura Catalana" »

Bilingüisme i Conflicte Lingüístic

El Concepte de Bilingüisme

El concepte de bilingüisme (ús de dues llengües) és ampli i ambigu. S'ha utilitzat sovint per amagar un procés de substitució lingüística. Les societats no són bilingües, ho són les persones. Un individu pot ser bilingüe, trilingüe o poliglota, segons el nombre de llengües que domini. Podem parlar de tres tipus generals de bilingüisme:

• Individual
• Territorial
• Social

A. Bilingüisme Individual

Es refereix a una persona que parla dues llengües. N'hi ha de diferents tipus:

• Passiu o actiu: Si el parlant coneix dues llengües, però només n'usa una, és passiu. Si utilitza les dues llengües, és actiu.
• Simètric o asimètric: És simètric si el parlant domina per igual les

Objectius i Característiques de la Renaixença

La Renaixença va ser un moviment cultural clau per a la recuperació de la llengua i la literatura catalanes. Els seus objectius principals eren:

1. Donar prestigi social a la llengua i literatura catalanes.
2. Crear una literatura culta en tots els gèneres.
3. Unificar un model de llengua literària depurada.
4. Restaurar la unitat lingüística en els territoris catalans.
5. Recuperar i difondre l'Edat Mitjana i els clàssics medievals.
6. Revitalitzar la literatura popular oral.
7. Promoure una sola estructura editorial i premsa escrita.
8. Potenciar institucions i esdeveniments catalans de llengua i literatura.

El Romanticisme i la Poesia Jocfloralesca

Característiques del Romanticisme

• Predomini del sentiment per sobre la