Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Atopámonos ante un fragmento da República de Platón (427-347 a.C.), no que o filósofo presenta a súa teoría ética e política. O autor pertence ao período clásico da filosofía grega (s. V- IV a.C), época caracterizada polo seu esplendor filosófico, ao que tamén pertencen algúns dos pensadores máis importantes e orixinais do pensamento occidental, como Sócrates, os sofistas ou Aristóteles. Social e politicamente, a vida de Platón estará caracterizada polos vaivéns da inestable democracia da súa cidade, Atenas, ameazada por múltiples conflitos con outras polis gregas. A súa teoría política pódese comprender como unha resposta ao seu contexto filosófico e político. Filosoficamente, vaise opoñer ao relativismo dos sofistas,... Continuar leyendo "A Xustiza na República de Platón: Unha Visión Ética e Política" »

Tipus de poesia

Poesia culta

• Alba: Separació d’amants a l’alba.
• Balada: Poema narratiu amb temàtica romàntica o tràgica.
• Cançó: Poema líric amb estructura musical.
• Ègloga: Poema pastoral sobre la vida rural.
• Elegia: Poema de lamentació o dol.
• Himne: Elogi a una persona, idea o deïtat.
• Oda: Exaltació d'un tema amb entusiasme.
• Pastorel·la: Diàleg amorós entre un cavaller i una pastora.
• Plany: Lamentació personal.
• Sàtira: Crítica amb humor dels defectes humans.
• Sirventès: Poema crític o propagandístic.

Poesia popular

• Albada: Com l'alba, però en context quotidià.
• Cançó: Temes senzills i populars.
• Corranda: Poema curt amb to humorístic o satíric.
• Goig: Poema religiós a un sant.
• Nadala: Poema o cançó de Nadal.

Narrativa

Elements de la

La cançó

És el gènere principal de la poesia trobadoresca i tracta l'amor cortès. L'amant s'adreça a la dama amb el títol de midons (el seu senyor, en un sentit feudal), reflectint el vassallatge amorós. Aquest gènere exalta l'amor com un ideal superior, i els versos expressen desig, respecte i admiració cap a la dama, que sovint és inabastable. A través de la cançó, el trobador parla del seu sofriment, la seva entrega i el seu fervor emocional.

La pastorel·la

Aquest gènere retrata una escena amorosa al camp, on un cavaller intenta seduir una pastora. La pastorel·la sol ser més lleugera i amb tocs d'humor, posant en contrast el món cortesà i el rural. Tot i que el cavaller intenta seduir la pastora, aquesta acostuma a rebutjar-... Continuar leyendo "Poesia Trobadoresca: Gèneres i Amor Cortès" »

Euskal Literatura: Erromantizismotik Pizkundera

Erromantizismoaren ezaugarriak

Euskal literaturan eragina izan zuten joera idealista eta erromantiko nagusiak:

• Idealismoa
• Gizakiaren nagusitasuna
• Emozioaren, intuizioaren eta irudimenaren aldeko joera
• Maitasuna
• Herriaren arima
• Denbora eta espazio urrunetara ihes egiteko joera
• Naturaren nagusitasuna
• Betierekotasunaren bilaketa
• Joera tragikoa

Erromantizismoko idazleak

Garai honetako idazle nabarmenak:

Etxahun, Bilintz, Iparragirre, Elizanburu, Beitia.

Euskal Pizkundea (1876-1936)

Pizkundeak euskal literaturan izan zituen ezaugarri eta helburu nagusiak:

• Literatura herriaren arima gisa ulertzea.
• Erakunde literarioen sorrera.
• Euskarari prestigioa ematea.
• Poesia aberria irudikatzeko bidea izatea.

Pizkundeko idazle nagusiak

Lizardi

Glosario de Conceptos Fundamentais de Xeografía

Terminoloxía Xeolóxica e do Relevo

PAISAXE

Resultado das interrelacións de fenómenos físicos, biolóxicos e humanos que se producen nun lugar ou espazo da Terra. Aspecto que adquire o espazo xeográfico cando se articulan entre si elementos naturais e antrópicos ou, dito noutras palabras, elementos abióticos, bióticos e antrópicos.

ALUVIÓN

Material de diverso tipo arrastrado por unha corrente fluvial e depositado no seu leito, que presenta unha morfoloxía redondeada polo frotamento coa auga e con outras partículas transportadas polo río.

MESETA

Superficie chá ou lixeiramente inclinada nunha determinada dirección, cortada por vales e situada a certa altitude sobre o nivel do mar.

TECTÓNICA

Context històric i cultural de l'obra

La història de l'obra se situa uns pocs anys abans de la proclamació de la República (1931) fins al 1950, quan s'acaba la immediata i més dura Postguerra. El marc és un lloc com Barcelona, on hi va haver molta repressió per les llengües i una gran pobresa. A més, en la novel·la es pot veure com es reflexa el realisme social de l'època i les tensions en la societat dins d'una dictadura, sent la llengua catalana una part important en els protagonistes de l'obra.

Trajectòria de l'autora i característiques de l'etapa

Rodoreda escriu La plaça del Diamant durant el seu exili, i la publica el 1962. L’obra se situa en la seua segona etapa, la de maduresa, caracteritzada per un to pessimista i trist... Continuar leyendo "Anàlisi de "La plaça del Diamant": Context històric, estil i autors" »

L'Estil de Joan Fuster: Funció i Característiques Essencials

Una de les aportacions més importants de Joan Fuster a la literatura catalana és com fa servir el seu estil per convertir la seva prosa en una eina fàcil per pensar, discutir i llegir de manera entretinguda. Un dels seus referents en l'estil va ser l'escriptor empordanès Josep Pla, qui va ser amic i mentor de Fuster.

Encara que la funció de tots els textos és provocar la reflexió i el dubte, animant el lector a qüestionar-se i no a conformar-se amb veritats establertes, en aquest fragment les característiques destacades són:

• Prosa per a la Reflexió i el Debat

  Ser i Lectura: Frases Curtes i Punyents

  Fuster fa servir frases curtes i punyents que no necessiten gaire argumentació,

Etapas de la obra de Ramón Cabanillas

1. Etapa de formación

Comprende los dos primeros libros: No desterro y Vento mareiro.

• Aspecto formal: Influencia de Rosalía de Castro, Curros Enríquez y el modernismo de Rubén Darío.
• Temática: Predominio de lo intimista y social. Denuncia la miseria de los labriegos, el abuso de caciques y fidalgos, y la necesidad de supresión de los foros.

2. Etapa galeguista

Incluye Da terra asoballada y poemas de la segunda edición de Vento mareiro. Muestra el ideario galleguista de las Irmandades da Fala (celtismo, importancia del idioma, etc.).

3. Etapa de mitología

Abarca Na noite estrelecida y O mariscal. Pretende reconstruir el pasado mítico de Galicia con una lengua poética más elaborada. En cuanto a la métrica,... Continuar leyendo "Evolución Literaria y Obra Poética de Ramón Cabanillas" »

Significat de la paraula literatura

El significat de la paraula literatura prové del llatí littera, que vol dir 'lletra'. Antigament, aquest terme es feia servir per a referir-se al fet de saber de lletra, de saber escriure i llegir. A mitjans del segle XVIII, el terme literatura va anar limitant, de manera lenta i progressiva, el seu significat a obres d'imaginació i ficció, com la poesia, la narració i el teatre.

Primers escrits en català

Els primers textos en català són:

• Forum Iudicum, de contingut jurídic (segle XII)
• Homilies d'Organyà, de contingut religiós (segle XIII)

La literatura trobadoresca

La primera manifestació de literatura en llengua catalana la trobem amb la literatura trobadoresca. Neix al sud de França a finals del... Continuar leyendo "Literatura catalana: Orígens, autors i períodes clau" »