Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

a1) - En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra (El verí del teatre)?

Als anys 70, Espanya vivia un període de transició amb el final del franquisme (1975) i l’aprovació de la Constitució (1978), iniciant un procés de recuperació de les llibertats. Al País Valencià, l’augment de la urbanització, la immigració i la tensió política van marcar l’època, amb l’enfrontament entre nacionalistes i sectors conservadors en la Batalla de València. A nivell teatral, es van crear sales públiques com el Teatre Principal de València i el Centre Dramàtic de la Generalitat, però el teatre en català encara tenia dificultats per consolidar-se.

a2) - Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor/

El Segle XV: L'Esplendor de la Cavalleria

• El segle XV representa el màxim esplendor de la cavalleria, amb tornejos, justes, estendards i luxes.
• La cavalleria busca renovar els valors feudals.

La Cavalleria com a Món Renovador

• Lluny de ser decadent, la cavalleria és renovadora i s'inspira en les novel·les artúriques i la cultura de guerra.

Cavallers que Viuen com en els Llibres

• Els cavallers aspiren a viure com en les novel·les cavalleresques, i la literatura reflecteix aquesta realitat.

Precedents de la Novel·la Cavalleresca

• La Cançó de gesta (amb herois reals i èpics) i el Roman Courtois (amb herois fantàstics i escenaris mítics) són els primers gèneres de la cavalleria.

Chrétien de Troyes i la Novel·la Cavalleresca

• Chrétien de Troyes

1. Cantigas de Amor

As cantigas de amor son as máis influenciadas pola tradición da lírica cortesá provenzal. A súa estrutura e temas están impregnados dunha concepción idealizada do amor, onde o suxeito poético, normalmente un home, expresa o seu sufrimento e desexos por unha dama inalcanzable ou que o despreza. Nestas cantigas, o eu lírico asume unha postura de sufrinte e submisión, onde as emocións están profundamente marcadas pola distancia, o silencio ou a frialdade da amada.

A linguaxe das cantigas de amor é moi simbólica e adoita utilizar figuras literarias como a metáfora, a personificación ou a comparación para falar do desexo e da dor. O poeta utiliza un rexistro sofisticado, de corte cortesán, e en xeral non se mostran... Continuar leyendo "Lírica Galego-Portuguesa: Tipos e Características das Cantigas Medievais" »

Preguntes sobre 'Llibre de Meravelles'

A continuació, es presenten les preguntes clau per a l'anàlisi de l'obra:

Bloc A: Anàlisi de l'Obra

Respecte al CONTINGUT o TEMÀTICA:

1. Referents i elements de la realitat: Quins referents (persones, llocs, esdeveniments) trobem en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciocultural de l'obra (època i espais)?

La poesia estellesiana emmarca l'acció en la seua terra: la seua estimada València. Són abundants els topònims com: Paterna, Benifaraig. Remarquem, així mateix, els noms de persones conegudes i estimades pel poeta, que reflecteixen persones reals del seu entorn, mortes a la Guerra Civil Espanyola. Al llarg del poemari, manté una presència constant el poeta Ausiàs March amb citacions... Continuar leyendo "Anàlisi de 'Llibre de Meravelles' de Vicent Andrés Estellés: Temàtica, Forma i Estil" »

Anàlisi Temàtica del Diccionari per a Ociosos de Fuster

Temes Clau en el Pensament de Joan Fuster

Joan Fuster analitza diversos temes en la seva obra:

• Cadira: Confort i Rebuig del Benestar Corporal

  La virtut tradicional rebutjava el benestar corporal, i l'afecte pel cos és recent. Els objectes quotidians no han buscat el confort, fins i tot quan no eren tècnicament complicats.

• Covardia: Reacció Natural a la Por Humana

  La covardia és una reacció natural a la por, i no podem jutjar els altres per reaccions que nosaltres mateixos podríem tenir.

• Escepticisme: Raó, Dubte i Antifanatisme

  L'escepticisme és essencial per a la raó i per evitar el fanatisme, ja que el dubte és una eina per comprendre el món.

• Gent: Precisió Lingüística i Identitat

Ramon Llull: Pensador i Escriptor Català

Ramon Llull va néixer el 1232 a Mallorca i va morir el 1316. Va ser un dels primers i màxims exponents de la literatura catalana, ja que va escriure en català sobre temes que fins llavors només s’havien tractat en llatí, com la medicina i la filosofia. Era un trobador de les corts de Mallorca, però va tenir unes visions de Jesucrist que el van transformar totalment. A partir de llavors, es va convertir en un trobador de Déu i un cavaller de la religió. El seu principal objectiu era convertir els infidels al catolicisme i demostrar amb la raó que el cristianisme era l’única religió vàlida.

Evolució de la Narrativa Cavalleresca

Orígens: Els Romans Courtois

Els romans courtois eren narracions... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Ramon Llull, Tirant lo Blanc i Gramàtica" »

Cantigas de Amigo

Ondas do mar de Vigo

A cantiga que se presenta é unha cantiga de amigo na que a voz poética é dunha muller namorada que busca ao seu amigo, expresando mágoa. Esta diríxese ás ondas do mar. O elemento da natureza que se presenta é o mar; por isto mesmo, clasificámola como unha cantiga mariña pola súa ambientación.

As figuras que se presentan son o refrán («E, ai Deus! se verá cedo!»), o leixaprén, porque o segundo verso da primeira estrofa repítese no primeiro da terceira («se vistes meu amigo»), e tamén aparece paralelismo estrutural («se vistes meu amigo»).

Bailemos nós xa todas tres

A cantiga que se presenta é de amigo, xa que a voz poética é dunha muller que se dirixe ás amigas invitándoas a bailar.... Continuar leyendo "Exploración da Lírica Medieval Galego-Portuguesa: Cantigas de Amigo, Amor e Escarnio" »

Ausiàs March: Vida i Context (1400-1459)

Ausiàs March va néixer a Gandia (València) l'any 1400. Fill de nobles, va ser armat cavaller de ben jove i va exercir com a falconer major. Va morir a València l’any 1459.

L'Obra d'Ausiàs March: Estructura i Temàtica

L’obra ausiasmarquiana consta de 128 poemes (uns 10.000 versos), agrupats segons la temàtica en:

• Cants d'amor
• Cants de mort
• Cants morals i espirituals

Anàlisi dels Cicles Temàtics

Cant Moral i Espiritual

Inclou el cant espiritual i alguns poemes de circumstàncies. Destaca un llarg poema adreçat a Déu de 224 versos.

Cants d'Amor

Són els poemes més coneguts de l'autor. Representen una ruptura tant amb l'amor cortès trobadoresc com amb l'anomenat dolce stil novo. Característiques... Continuar leyendo "Ausiàs March: Vida, Obra, Estil i Cicles Amorosos" »

1. «Un entre tants com esperen i callen»

Poema que obre la primera part («Teoria i pràctica de la flor natural») de les tres que formen el Llibre de meravelles.

• Utilització del significat connotatiu de les paraules com *esperar*, *callar*, *treballar*, *gemegar*, *ofegar*, *pregar*, *barallar* i *tallar*, que a més del seu significat denotatiu al diccionari, s’utilitzen per representar determinades actuacions en la situació social i política del poeta i els seus conciutadans.

Tema

L’assumpció del jo romàntic de la seva pertinença a una col·lectivitat. Escriurà des del poble i no únicament per al poble. Estellés procedeix del carrer, forma part de la gent, n’és «un entre tants», frase que es convertirà en un *leitmotiv*... Continuar leyendo "Anàlisi Literària: Estellés i Fuster, Obres Clau i Estil" »

Ramon Llull (S. XIII): Vida, Obra i Pensament

Qui era Ramon Llull?

• Mallorquí.
• Considerat un dels *creadors del català literari* i un dels primers a utilitzar una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics.
• Va escriure també en llatí, àrab i occità.
• Provinent de família noble i relacionat amb la vida cortesana.
• Tenia com a destí convertir-se en un representant destacat de la cort.
• Casat i amb dos fills.

La Conversió de Llull als 31 Anys

Als 31 anys va patir “la conversió”, que va esdevenir un gran gir en la seva vida, després de veure cinc vegades Crist crucificat. Després d’això, va deixar enrere la família, la posició social i les riqueses per dedicar-se al servei de Déu.

El seu objectiu vital... Continuar leyendo "Ramon Llull i les Cròniques: Pilars de la Literatura Catalana Medieval" »