Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

RAMÓN CABANILLAS: Biografía e Traxectoria

Nace en Cambados en 1876 nunha familia fidalga. Estuda nun seminario en Santiago e traballa na administración de Cambados. Emigra a Cuba en 1910, onde se pon en contacto co **galeguismo** e co **agrarismo**.

En 1915 regresa a Galicia e participa activamente nas *Irmandades da Fala* (1916) e no sindicalismo agrarista. Forma parte do *Partido Galeguista*. Convértese en membro da RAE. Pasa tempo en Madrid en 1936. Cando a República perde a guerra, volve para Galicia, xa baixo o réxime de Franco. Nos primeiros anos da ditadura non pode escribir en galego; cando a represión diminúe, será dos primeiros autores en retomar a escrita en galego. Morre en 1959.

Obra Poética

A súa obra está moi influenciada... Continuar leyendo "O Rexurdimento e as Vangardas: Cabanillas, Manuel Antonio e Risco na Literatura Galega" »

Àngel Guimerà (1845-1924)

Àngel Guimerà (1845-1924) va néixer a Santa Cruz de Tenerife, fill de pare català i mare canària. Va créixer a les Illes Canàries i no va aprendre català fins als vuit anys, quan es va traslladar al Vendrell. Va ser un destacat escriptor i periodista, fundador i director del setmanari La Renaixença. Va guanyar notorietat als Jocs Florals del 1875 amb el poema Indibil i Mandoni i va ser nomenat mestre en gai saber el 1877. Va publicar dues col·leccions de poesia: Poesies (1887) i Segon Llibre de poesies (1920), amb obres de caràcter narratiu, històric i patriòtic.

L'Obra Dramàtica de Guimerà

Les Tragèdies Romàntiques

Les primeres obres de Guimerà es caracteritzen per situar l'acció en el passat històric... Continuar leyendo "Àngel Guimerà: Biografia, Obra i Llegat del Dramaturg Català" »

La Renaixença Catalana: Definició i Origen

Procés cultural de recuperació de la identitat i els signes propis catalans, motivat per les prohibicions monàrquiques contra el català i la seva pèrdua d’ús literari. Aquest període coincideix amb els moviments romàntic, realista i naturalista europeus. El terme *Renaixença* reverteix l’anterior concepte de «Decadència» (segles XVI, XVII, XVIII).

L’origen de la Renaixença s’emmarca en el Romanticisme europeu, que impulsa l’estudi del passat i afavoreix una revifalla de la nació catalana i la recuperació d’una identitat perduda. Així, la Renaixença, amb els Jocs Florals com a plataforma de projecció, impulsa la recuperació de l’esplendor cultural de la llengua i la... Continuar leyendo "Renaixença Catalana: Història, Autors i Jocs Florals (S. XIX)" »

A lenta agonía da China Manchú dos Qing fronte á ofensiva colonial do XIX

1. A crise do sistema chinés e a inxerencia colonial

1.1. A China Tardoimperial: Do crecemento á crise e o debate

A China de finais do século XVIII mantiña unhas estruturas de goberno e administración que procedían practicamente dos tempos da Dinastía Han, cuxas raíces remontábanse a inicios do I milenio d.C. De forma interesada, Occidente proxectou unha imaxe totalmente simplificadora da realidade chinesa do momento e o seu pasado histórico, é dicir, dun país secularmente inmobilista e arcaico co único obxectivo de xustificar a invasión colonialista. Porén, a realidade da longa historia de China e da súa sociedade era moi complexa.

Durante o mandato da... Continuar leyendo "A Caída do Imperio Qing: Crise Interna e Ofensiva Colonial no Século XIX" »

1. L’esperit romàntic ens fa renéixer

La renovació romàntica comença a Catalunya amb les revistes El Europeo i El Vapor. El poema La pàtria (1833), d’Aribau, presenta el català com a llengua íntima. La restauració dels Jocs Florals medievals a Barcelona fa que el català arribi al gran públic; dignifiquen la llengua i esdevenen una festa literària. El català no es recuperarà plenament fins a finals del segle XIX.

1.1 La Renaixença: des de quan?

La Renaixença és un moviment de ressorgiment cultural nascut a la primera meitat del segle XIX. El seu inici tradicional és La pàtria, però ja al segle XVIII hi havia interès per recuperar el català. El Romanticisme reforça la necessitat de recuperar la llengua i la seva literatura.... Continuar leyendo "La Renaixença: Història i Evolució de la Literatura Catalana" »

Què és un dialecte?

Un dialecte és una varietat geogràfica d'una llengua, és a dir, una modalitat que pren la llengua en un territori determinat.

Llengües i població mundial

Hi ha al voltant de 6.000 llengües al món i uns 7 mil milions de persones.

Principals dialectes del català

• Central
• Balear
• Rossellonès
• Valencià
• Alguerès

Famílies lingüístiques i origen

Les llengües del món s'agrupen en famílies. Algunes llengües romàniques, com el català, l'occità, el gallec, el castellà, el portuguès, el romanès, el francès i l'italià, provenen del llatí. El llatí és una llengua indoeuropea.

Pervivència i risc de les llengües

• 10%: Llengües amb els darrers parlants.
• 40%: Llengües que els pares no transmeten als fills.
• 40%: Llengües minoritzades

Desenvolvemento Cognitivo no Estadio Sensoriomotor (0-24 meses)

Tomamos como referencia a teoría de Piaget e lembramos que a adquisición do coñecemento baséase nas accións que o neno/a realiza sobre si mesmo e sobre o medio.

Subestadio 1 (0-1 mes): Exercicio dos Reflexos Innatos

O bebé irá exercitando os reflexos cos que naceu. Algúns desaparecen e outros consolídanse, construíndo a base da súa adaptación ao medio. A experiencia cos obxectos permítelle recoñecelos e clasificalos.

Subestadio 2 (1-4 meses): Primeiras Adaptacións

Aspectos Sensoriomotores:

• Primeiros esquemas adquiridos a partir dos reflexos: primeiras aprendizaxes sen intencionalidade.
• Reacción circular: repetición dunha acción que o bebé descobre por azar e lle resulta

Xapón no Século XX: Entre o Mandato da Tradición e o Reto da Modernidade

1. O Desenvolvemento Económico do Xapón de Entreguerras

Dende mediados dos anos 20, Xapón fixo un enorme esforzo para incorporarse de pleno ao estadio de desenvolvemento propio da Segunda Revolución Industrial. Seis indicadores corroboran esta afirmación:

1. Novo salto do sector industrial. A produción industrial triplicouse en termos absolutos grazas a un dinamismo baseado na innovación e nas ramas tradicionais máis propias da Primeira Revolución Industrial. O sector téxtil logrou manter a súa primacía erradicando os vestixios máis arcaicos e diversificando a produción ao incorporar os téxtiles sintéticos.
2. Importante mellora do rendemento produtivo pola superior

Xapón no Tránsito do Século XIX: Do Illamento Tokugawa ao Aperturismo Desenvolvista da Era Meiji

1. A Crise do Shogunato e o Fin do Illamento (1854-1868)

O ano 1868 resulta fundamental. Data da restauración do réxime imperial xaponés, esta quedara formalizada pola publicación no mes de abril da Declaración Imperial ou Carta dos Cinco Puntos. Ademais, neste ano tamén se acabou por consagrar o novo bloque de poder, transcendental para promover as estratexias e medidas que ían cambiar o devir do país, logrando escapar ao sometemento colonial cara o que xa avanzara de forma acelerada e converténdose nunha potencia moderna capaz de rivalizar coas occidentais.

En suma, 1868 representa o punto de inflexión por excelencia do Xapón contemporáneo.... Continuar leyendo "A Revolución Meiji en Xapón: Do Illamento Feudal á Emerxencia como Potencia Mundial" »

A India Nacionalista de Entreguerras á Unión India Actual

1. Popularización do Nacionalismo Indio e o Activismo de Gandhi (1914-1922)

Ao igual que foi avanzadilla da colonización europea, a India foino tamén dos procesos de acceso á independencia. Neles, a reactivación da loita nacionalista dende a Primeira Guerra Mundial resultou fundamental:

• Estendida por todo o territorio, chegando aos principados e ao Sur dravidiano, ata entón situados completamente á marxe.
• Incorporación dos sectores sociais que estiveran alleos, como as vellas elites terratenentes e propietarios, máis o campesiñado.
• Conversión en fenómeno a escala de masas coa incorporación dos campesiños froito da súa posición de dependencia e subsidiaridade con respecto