Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Ramon Llull (1232-1316)

Un dels primers grans escriptors en llengua catalana, filòsof, missioner i escriptor.

• Objectiu: Convèncer musulmans i jueus del cristianisme mitjançant la raó.
• Importància: Va escriure en català, llatí i àrab. És considerat el pare de la prosa catalana.
• Aportació: Va crear un sistema filosòfic anomenat l'Art lul·liana per arribar a la veritat.

Les Cròniques: Literatura Històrica

Relats en prosa que expliquen fets històrics, sovint escrits per reis o cavallers que van viure aquells esdeveniments.

• Objectiu: Justificar les accions del rei, exaltar el seu regnat i deixar constància dels fets.
• Exemples destacats:
  • Crònica de Jaume I (Llibre dels feits): Autobiogràfica, explica la conquesta de Mallorca i València.

Rosalía de Castro

1. Vida

• Nació en Santiago de Compostela el 24 de febrero de 1837.
• Su madre (Mª Tareixa Castro y Abadía) era una hidalga de escasos recursos y su padre (Xosé Martínez Viojo) un sacerdote, que no pudo reconocerla como hija.
• En su bautismo fue registrada como hija de padres desconocidos y se libró de entrar en el hospicio por hacerse cargo de ella su madrina.
• Se supone que pasó parte de su infancia en Ortoño, aldea próxima a Padrón, con unas tías paternas.
• En el Liceo de la Juventud entró en contacto con la intelectualidad progresista de su tiempo, integrada por personajes como Eduardo Pondal.
• Se trasladó a Madrid.
• Allí publicó sus primeras obras en castellano y se casó con Manuel Murgía (1858).
• Por motivos de trabajo

Les Avantguardes: Context i Moviments Clau

Situació Cronològica

Entre 1909 i 1945

Context Històric

Alguns dels fets més destacats que marquen aquest període són:

• Primera Guerra Mundial (1914-1918)
• Crac del 29 (1929)
• Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
• Segona Guerra Mundial (1939-1945)
• Dictadura franquista (1939-1975)

Què Reflecteixen les Avantguardes?

• Mostren els avenços dels nous temps.
• Reflecteixen la realitat convulsa.
• Revelen la ideologia dels artistes, que busquen trencar amb la tradició per reflectir la veritat social i portar l’art al nivell d’altres arts europeus.

Moviments Culturals del Segle XX

Moviments culturals que conviuen durant les primeres dècades del segle XX:

• Modernisme
• Noucentisme (el moviment dominant a Catalunya)
• Avantguardes

Objectiu

Característiques Clau del Romanticisme

El Romanticisme situa l'individualisme i el subjectivisme com a eixos de la creació artística, que esdevé així l'obra d'un geni. Per això, l'artista romàntic es malfia de la raó i s'endinsa en el somni, la intuïció o la follia.

L'Heroi Romàntic i el Conflicte Social

Aquesta concepció de l'artista es concreta en la figura de l'heroi romàntic: un personatge proscrit, en rebel·lió permanent contra la societat. El conflicte amb la realitat i el desig d'infinit que tenalla l'artista romàntic fan que busqui refugi en la naturalesa i l'evasió.

Escenaris de Refugi Romàntic

L'artista busca escenaris solitaris i elements que reflecteixin el seu estat d'ànim:

• La naturalesa, la boira i les tempestes.
• Els

Contexto Sociolingüístico e Diversidade

1. Aspectos Sociolingüísticos: Prexuízos e Normalización

A situación sociolingüística do galego está marcada por un longo proceso de marxinación e substitución lingüística, que deu lugar a unha serie de prexuízos profundamente enraizados. Estes prexuízos condicionan a percepción social da lingua e dificultan o seu uso pleno. Neste contexto, a normalización lingüística convértese nun proceso imprescindible para recuperar espazos de uso e prestixio para o galego dentro dunha sociedade bilingüe pero desigual.

Tipoloxía dos Prexuízos Lingüísticos

Estéticos

Xulgan a beleza ou sonoridade da lingua. Ex.: “O galego soa mal”, “É unha lingua doce”.

Socioeconómicos

Asocian a lingua

Rosa Leveroni i Valls (1910-1984)

Dades biogràfiques

Naixement: Barcelona (Barcelonès), 1910.
Mort: Cadaqués (Alt Empordà), 1984.

Petita biografia

Poetessa intimista catalana, Rosa Leveroni va destacar per la seva obra de caràcter introspectiu i líric, influenciada per Carles Riba. La seva poesia tracta temes com l'amor, el pas del temps i la reflexió existencial. La seva producció es va recollir principalment a Poesia (1981). És considerada una de les veus més singulars de la literatura catalana contemporània, i el Premi de Poesia Rosa Leveroni es concedeix en el seu honor.

Moviment literari

Poesia intimista de postguerra, marcada per la reflexió i l'expressió de sentiments personals.

Obres destacades

• Poesia (1981), que recull la seva

Ecosistemas e Biodiversidade das Illas Canarias

O Piñeiro Canario: Resistencia e Adaptación

A especie dominante é o piñeiro canario, que, ao quedar fóra do mar de nubes, debe adaptarse á aridez e ao frío. É unha árbore que rebasa con facilidade os 30 metros de altura e caracterízase pola súa enorme capacidade de rexeneración fronte a xeadas e incendios. Dado o seu interese madeireiro, foi unha especie moi difundida. Forma bosques non moi pechados, e incluso abertos, que en ocasións poden acompañarse dun sotobosque bastante desenvolvido; de codesares, escobóns e tomillares nas cotas altas e de xaras nas cotas baixas e intermedias. Tamén é frecuente neste piso o cedro canario nas zonas máis altas.

O Piso Supracanario: Flora de

A Escola Marxinalista

A revolución marxinalista (Menger, Jevons e Walras) supón un refinamento analítico da perspectiva subxectiva do valor, baseada na utilidade e na escaseza. O mercado é o punto de encontro de demanda e oferta, e os salarios, beneficios e rendas son remuneracións dos factores de produción. O individualismo metodolóxico e a análise do equilibrio entre demanda e oferta son centrais. Menger (Escola Austríaca) enfatiza o papel do mercado como transmisor de información a través dos prezos. Böhm-Bawerk introduce o período medio de produción e a teoría do tipo de xuros baseada na produtividade marxinal e na preferencia temporal. Jevons formula a utilidade como unha relación abstracta entre ben e persoa, e o cálculo... Continuar leyendo "Evolución das Teorías Económicas: Desde o Marxinalismo ata o Neoliberalismo" »

Normalització Lingüística: Definició i Objectius

La Normalització Lingüística és un procés que cerca revertir el conflicte lingüístic, augmentant el nombre de parlants i la freqüència d’ús de la llengua dominada, així com ocupant tots els àmbits d’ús. També inclou la normativització i l’estandardització de la llengua.

Objectius de la Normalització Lingüística

El seu objectiu principal és restaurar la “normalitat” de la llengua dominada mitjançant diverses accions:

1. Augmentar el nombre de parlants.
2. Augmentar la freqüència d’ús de la llengua.
3. Ocupar tots els àmbits d’ús: familiar, educatiu, judicial, administratiu, mitjans de comunicació, etc.
4. Elaborar normes d’ús favorables a la llengua dominada.
5. La normalització

1. La poesia trobadoresca (s. XI - XVIII)

Origen i llengua:

Va néixer a Occitània (sud de França) i s’escrivia en provençal, una varietat de l’occità. Va suposar un canvi respecte a la tradició llatina, acostant-se a una poesia més emotiva i oral.

Característiques:

• Llírica i subjectiva: expressa sentiments personals.
• Profana: no és religiosa.
• Tracta temes universals: amor, mort, escarni.
• És culta: gran exigència mètrica, estilística i intel·lectual.
• Els trobadors catalans empraven el provençal perquè era una llengua de prestigi i propera geogràficament i lingüísticament.

Tipus de compositors i intèrprets:

• Trobador: qui compon i canta.
• Trobairitz: dona que escriu poesia trobadoresca.
• Poeta: escriu en llatí.
• Joglar: recita poemes,