Història de la Literatura Catalana: Del Modernisme a l'Actualitat

El Modernisme (1892-1911)

Moviment cultural europeu que cerca modernitzar Catalunya, crear una cultura nacional i superar el Romanticisme.

• Context: Industrialització, creixement urbà, moviment obrer i crisi del 98.
• Plataformes: L’Avenç, La Vanguardia, Festes Modernistes de Sitges i Els Quatre Gats.
• Influències: Simbolisme, Parnassianisme, Prerafaelitisme i Nietzsche.
• Actituds: Regeneracionisme (transformar la societat) i esteticisme (bellesa i evasió).

Joan Maragall (1860-1911)

Defensor de la paraula viva, la poesia ha de néixer de la inspiració, la sinceritat i l'espontaneïtat.

• Obres clau: Poesies (1894), Visions i Cants (1900), "La vaca cega", "Oda a Espanya" i el Cant espiritual.

Víctor Català / Caterina Albert (1869-1966)

Destaca pel seu psicologisme, simbolisme i l'ús d'un llenguatge rural cru (estil mascle).

• Obres clau: La infanticida (escàndol per pseudònim masculí) i Solitud (1905), on la protagonista, la Mila, lluita per la seva llibertat.

Santiago Rusiñol (1861-1931)

Artista polifacètic i impulsor del Modernisme. La seva obra tracta el conflicte entre l'artista idealista i la burgesia materialista (ex: L'auca del senyor Esteve, 1907).

El Noucentisme (1906-1923)

Moviment ideològic i cultural que continua la modernització però rebutja l'excés emocional modernista.

• Bases: Prat de la Riba (nacionalisme), Eugeni d’Ors (teoria cultural) i Pompeu Fabra (normes).
• Característiques: Classicisme, arbitrarisme, civilisme, ordre i intel·lectualisme.

Josep Carner (1884-1970)

Anomenat el "Príncep dels poetes". Destaca per la perfecció formal, la ironia fina i el distanciament emocional (ex: Els fruits saborosos, 1906).

L'Escola Mallorquina

Caracteritzada pel classicisme, la serenor, l'equilibri i la musicalitat. A diferència del Noucentisme (ciutat), se centra en el paisatge rural.

• Autors: Maria Antònia Salvà, Miquel Costa i Llobera (El pi de Formentor) i Joan Alcover (Cap al tard).

Avantguardes (1916-1938)

Ruptura amb la tradició, experimentació i irracionalitat (Futurisme, Cubisme, Dadaisme, Surrealisme).

• Joan Salvat-Papasseit: Vitalisme, amor i ciutat moderna (El poema de la rosa als llavis).
• Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Simbolisme i surrealisme (Imitació del foc).

Postguerra (1939-1975)

Època marcada per la clandestinitat, la censura franquista i l'exili.

• Mercè Rodoreda: Psicologisme i simbolisme (La plaça del Diamant).
• Salvador Espriu: Preocupació existencial i denúncia de la guerra (Cementiri de Sinera, La pell de brau).
• Llorenç Villalonga: Crítica social i nostàlgia aristocràtica (Bearn).

Literatura Actual

Autors destacats com Maria-Mercè Marçal (feminisme i identitat), Irene Solà (natura i memòria col·lectiva) i Jordi Galceran (teatre de ritme àgil).

La Normalització Lingüística

Pompeu Fabra i la normativització

Autor de les Normes ortogràfiques (1913), la Gramàtica catalana (1918) i el Diccionari general (1932), establint les bases del català modern.

Situació actual del català

El català és la 9a llengua de la UE, però s'enfronta a reptes com la diglòssia digital, la manca d'ús entre els joves i la necessitat de reforçar la seva presència en l'àmbit judicial i empresarial.