Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Figures Retòriques Essencials

La Crisi de la Baixa Edat Mitjana (Segle XIV)

A mitjan segle XIV coincideixen diferents factors que esquerdaren el pensament medieval i obren un període de crisi de més d’un segle que comporta el pas de l’Edat Mitjana (476-1453) a l’Edat Moderna (1435/1492-1789).

La Pesta Negra

Epidèmia procedent de l’Orient que s’estén en onades successives a partir de 1348 per tot el continent. Va ser la causa de mort d’entre el 50% i el 60% de la població. Aquest ambient de basarda i pànic va tenir les següents conseqüències:

• La mortaldat afectava per igual tots els grups socials, de manera que es va estendre la idea d’una equiparació entre tots els humans independentment de l’origen.

Crisi de les Institucions

L’Església entra en una... Continuar leyendo "Crisi Medieval, Humanisme i el Segle d'Or de la Literatura Catalana" »

La Literatura Catalana de Postguerra: Villalonga i Espriu

La postguerra espanyola va suposar un període de gran dificultat per a la literatura catalana, marcada per la censura i la repressió cultural del règim franquista. Tot i això, a partir de 1947 es va començar a permetre, tímidament, la publicació d'obres en català, i diverses editorials van treballar per acostar la literatura catalana al públic. Aquest procés, lent i complicat, culminaria en una certa estabilitat durant la dècada dels seixanta, gràcies també a la instauració de premis literaris que van estimular la creació en llengua catalana.

Durant la postguerra, a diferència de l’etapa de preguerra, no es van poder formar moviments literaris cohesionats per la manca... Continuar leyendo "Literatura Catalana de Postguerra i Renovació: Villalonga, Espriu i Marçal" »

Gèneres de Ficció

• Poesia: Vers, per recitar o cantar.
• Narrativa: Prosa, per explicar o imaginar.
• Teatre: Diàleg, per representar.

Components de la Narració

• Conflicte: Trenca l’equilibri inicial.
• Història: Ordre cronològic dels fets.
• Trama: Com s’organitzen els fets.
• Espai-temps (cronotop): On i quan passen els fets.
• Analepsi: Salt al passat.
• Prolepsi: Salt al futur.
• Personatges:
  • Principals (clau en el conflicte)
  • Secundaris (ajuden a donar realisme)
  • Rodons (evolucionen)
  • Plans (no canvien)
• Narrador: Intern (dins la història) o extern (fora de la història).
  • Tipus: Omniscient, quasi omniscient, narrador càmera.
• Estil narratiu: Directe (diàleg), indirecte (el narrador explica).

Subgèneres de la Narrativa

• Novel·la: Epistolar, dialogada, autobiogràfica.

Característiques i Evolució dels Personatges

1. El Marquès: De Criat a Figura Central

• Estament social: Aristocràtic, amb títol nobiliari.
• Personatge principal:
  • Evoluciona al llarg de l'obra.
  • Al principi es fa passar per Criat.
  • Canvi en veu i vestuari durant la transició de Criat a Marquès.
• Engany i manipulació:
  • Planeja un engany contra Gabriel de Beaumont.
  • Ja té un llenguatge culte fins i tot quan es fa passar per Criat.
  • Persona astuta, capaç de dominar la situació i enganyar Gabriel.
• Posició social i poder:
  • Té una posició elevada.
  • Utilitza el seu estatus per aconseguir el que vol i obtenir plaer.

2. Gabriel de Beaumont: L'Actor Enganyat

• Professió i aparença:
  • Jove actor de teatre.
  • No hi ha descripció física específica (obra de caràcter realista)

Referents i Context Històric de l'Obra

Microespai Ficcional i Realitat

L’acció de l'obra transcorre en una sala de rebre d’un palau rococó, amb mobles d’acord amb els gustos i l'estil de l’època. El fragment se situa a París, l’any 1784, en un palau rococó que reflecteix l’estil de l’època amb una escenografia detallada: mobles elegants, canelobres, una campaneta de servei, llibres i una ampolla de vi de Xipre.

Aquest context històric es vincula amb el període previ a la Revolució Francesa, caracteritzat pel domini de l’aristocràcia i la difusió del pensament il·lustrat. L’obra inclou referències a figures com Diderot, Rousseau i Racine, així com a l’Enciclopèdia, símbol del racionalisme de l’època. El personatge... Continuar leyendo "Anàlisi Completa d'El Verí del Teatre de Rodolf Sirera" »

Referents i Elements de la Realitat en l'Obra

L’obra es desenvolupa a París el 1784, poc abans de la Revolució Francesa. També es mencionen personatges importants com Diderot i Rousseau, i es fan referències a l'Enciclopèdia, un llibre que reunia el pensament de l’època.

Moments Clau de l'Obra: Estructura Narrativa

La història té quatre moments clau:

• El Marquès es fa passar per criat.

• Gabriel descobreix que el Marquès no vol només una actuació.

• Li fan creure que ha estat enverinat i ha de representar la seva pròpia mort.

• El Marquès revela la seva autèntica intenció.

Anàlisi dels Personatges: Marquès i Gabriel

• El Marquès és un noble ric i intel·ligent, però també cruel i manipulador. Al principi sembla un home interessat en

Mercè Rodoreda i La Plaça del Diamant: Context Històric i Cultural

L'escriptura de La plaça del Diamant se situa en el context de la postguerra espanyola, entre 1939 i 1959, un període marcat per la repressió cultural i la censura. La novel·la abasta cronològicament des de 1928 fins a principis dels anys cinquanta, reflectint esdeveniments clau com la proclamació de la República i l'esclat de la Guerra Civil. Aquest context va provocar l'exili i la clandestinitat de molts escriptors. Mercè Rodoreda va poder tornar a publicar en editorials catalanes a partir de 1958, coincidint amb una incipient recuperació cultural.

Trajectòria de Mercè Rodoreda

La plaça del Diamant pertany a l'etapa de maduresa de l'autora, després d'una etapa... Continuar leyendo "Mercè Rodoreda i La Plaça del Diamant: Context Literari de Postguerra" »

Francesc Eiximenis: Prosa Moral i Influència Medieval

Francesc Eiximenis va ser un frare franciscà i escriptor català de la segona meitat del segle XIV. Va ser un autor molt influent a la seva època, conegut per les seves obres religioses i moralitzadores, escrites amb un llenguatge planer perquè arribessin tant a les classes populars com a les més altes esferes de la societat.

Les seves obres buscaven educar el poble en la fe cristiana i els valors morals. Utilitzava un estil directe, ple d’exemples quotidians i relats amb una clara intenció didàctica. Molts dels seus escrits alertaven sobre els perills dels vicis i la importància de viure segons les normes de l’Església.

La seva influència va ser molt important a la societat medieval,... Continuar leyendo "Francesc Eiximenis i Bernat Metge: Prosa Moral i Humanisme Català" »

Bilingüisme: Convivència Lingüística

El bilingüisme és la convivència de dues llengües en un territori. És habitual que les persones tinguin una llengua materna i després n'aprenguin d'altres per convivència o necessitat.

Tipus de Bilingüisme

• Individual: Quan una persona domina dues llengües per igual.
• Social: Quan en una societat tots els habitants coneixen i usen dues llengües, com a Brussel·les (francès i neerlandès).
• Territorial: Quan diferents regions d'un país tenen llengües oficials diferents, com a Suïssa o el Canadà.

Al País Valencià, la majoria de valencianoparlants són bilingües perquè també saben castellà, però no tots els castellanoparlants saben valencià.

Diglòssia: Desequilibri Lingüístic

La diglòssia... Continuar leyendo "Conceptes Essencials: Lingüística, Tipografia i Narrativa" »