Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

L'Oració Simple i els Sintagmes

El Sintagma Nominal (SN)

Estructura bàsica: (Determinant) + Nucli (Nom/Pronom) + (Complements)

Exemple: He menjat patates (SN=N).

Exemple: Les patates (SN=Det+N).

Exemple: Les patates fregides (SN=Det+N+CN).

SN introduït per Preposició

Estructura: Preposició + SN

Exemple: Les patates de la botiga (Prep+SN).

SN com a Oració Subordinada

Exemple: Les patates que he menjat (Oració Subordinada amb funció de SN).

El Sintagma Adjectival (SAdj)

Estructura: (Quantificador/Adverbi) + Nucli (Adjectiu) + (Complement)

Exemple: Força ràpid (SAdj).

El Sintagma Preposicional (SPrep)

Estructura: Preposició + Sintagma (generalment SN)

Exemple: Els nois (SN) de la classe (SPrep) tenen por de la foscor (SPrep) a la nit (SPrep).

El Sintagma

1. El Romanticisme: Origen i Essència

El Romanticisme neix i s'escampa per Alemanya i Anglaterra, estenent-se posteriorment per França i la resta d'Europa. A mitjans del segle XVIII, aquest moviment considerava la passió per damunt de la raó.

Autors destacats del Romanticisme europeu

• Alemanya: J. W. Goethe (autor de Els sofriments del jove Werther, obra que tracta la inadaptació social, el desengany amorós i el suïcidi).
• Anglaterra: Lord Byron (poeta conegut per la seva poesia lliure).
• França: Victor Hugo (autor de Nôtre Dame de París).

Característiques del Romanticisme

El Romanticisme és una revolta, ja que defensa el jo poètic i la llibertat creadora. És també un estat d'ànim, on els sentiments de la persona són molt importants,... Continuar leyendo "Romanticisme i Renaixença a Catalunya: Verdaguer i Jocs Florals" »

Sistema Límbico

Definición

El sistema límbico es un conjunto de estructuras corticales y subcorticales del cerebro que están interconectadas y que participan en la regulación de las emociones, la memoria y la motivación. Se encuentra en la parte interna del cerebro, rodeando al tálamo y al hipotálamo.

Componentes del Sistema Límbico

Los componentes más importantes del sistema límbico son:

• Circunvolución del cíngulo: Participa en la regulación del estado de ánimo y la atención.
• Hipocampo: Esencial para la formación de nuevos recuerdos y la memoria espacial.
• Amígdala: Juega un papel crucial en el procesamiento de las emociones, especialmente el miedo y la agresión.
• Hipotálamo: Regula funciones vitales como el hambre, la sed, la

Els inicis de la literatura catalana

Els primers escrits conservats en català daten de la segona meitat del segle XII. Destaquen la traducció del Forum Iudicum i les Homilies d'Organyà, considerades el primer text literari original en català.

Ramon Llull: Figura clau del català literari

Nascut a la Ciutat de Mallorca (ca. 1232), Ramon Llull va ser educat en l'alta aristocràcia. L'any 1263 va abandonar la seva família per lliurar-se a la vida religiosa, i entre 1265 i 1274 va viure un període de formació i vida contemplativa.

Característiques i objectius de la seva obra

• És la figura més destacada de la literatura catalana medieval.
• Va ser el primer a emprar una llengua romànica (el català) per a textos filosòfics, teològics i científics.

Sintaxi Catalana: El Sintagma Verbal (SV)

El Sintagma Verbal (SV) és un conjunt de paraules que s'agrupen al voltant d'un verb que fa de nucli. La seva estructura bàsica és: SV = V + CV.

Tipus de Verbs

Segons el Subjecte

• Personals: El subjecte concorda amb el gènere (G) i el nombre (N).
• Impersonals: No tenen subjecte i sempre es conjuguen en 3a persona del singular (3a p.s.).

Segons la Funció Sintàctica

• Copulatius: Ser, estar, semblar.
• Predicatius:
  • Intransitius: Trucar, telefonar, fer àpats.
  • Transitius: Necessiten Complement Directe (CD).
• De Règim Preposicional (CRV): Necessiten un Complement de Règim Verbal perquè el SV tingui sentit complet. S'associen sempre a una preposició.
• Pronominals: Es conjuguen amb un pronom feble que no té funció

La Societat Feudal (Segles XI-XIII)

Durant aquest període, la societat es dividia en dues classes principals:

• Els qui manaven i no treballaven: Nobles, senyors i dames. Vivien en palaus o castells i es dedicaven a l’administració de les seves extenses propietats.
• Els qui treballaven i obeïen: Serfs i serves. Vivien en cabanes fetes de fang i canyes i es dedicaven al conreu de les terres, a la cria d’animals i als serveis als quals els obligaven els seus senyors.

Els senyors feudals formaven un exèrcit de fidels o vassalls, els quals estaven lligats de manera jeràrquica per mitjà d’un jurament de fidelitat i dependència.

El Jurament de Fidelitat i l'Homenatge

Les relacions de jerarquia establertes entre els nobles comportaven la celebració... Continuar leyendo "La Societat Feudal i la Poesia Trobadoresca: Amor Cortès i Vassallatge" »

Causes de la marginació del català com a llengua literària i de cultura

Fets històrics

• L’extinció de la dinastia de la Casa dels Comtes-Reis de Barcelona a la mort de Martí I l’Humà (1410) i l’entronització del Trastàmara Ferran d’Antequera en virtut del Compromís de Casp (1412).
• La unió dels regnes de Catalunya i Aragó amb Castella arran del matrimoni de Ferran II i d’Isabel de Castella (1469).

Factors socioeconòmics

• La crisi econòmica de la Corona Catalanoaragonesa a causa de la guerra civil que tingué lloc en temps de Joan II, de les crisis demogràfiques i del desplaçament del comerç marítim a l’Atlàntic després de descobrir Amèrica.
• La instauració de la Inquisició a la Corona d’Aragó (1497) i l’expulsió

ELEMENT DECORATIU:

Un personatge és un element decoratiu quan no és més que un nom, i no fa cap paper en el desenvolupament de l'acció

AGENT DE L'ACCIÓ:

HEROI/PROTAGONISTA

És qui realitza l'acció. L'heroi sol trobar-se en un conflicte o dificultat que li cal superar amb la seva destresa, el seu valor o la seva astúcia o intel.Ligéncia. Aquest conflicte se sol anomenar aventura o viatge. En una mateixa narració pot haver-hi més d'un heroi i més d'una aventura. Pot ser que vagi acompanyat d'un equip o grup de gent

ANTAGONISTA O ENEMICS

En el transcurs de l'aventura, aquells personatges o aquelles forces que s'oposen als objectius de l'heroi

OBJECTE DESITJAT

Pot ser un objecte o pot ser un altre personatge (p.E. L'aventura amorosa). Pot... Continuar leyendo "Diferencia entre rondalla i llegenda" »

Figures Retòriques

Paranomàsia: dues paraules que es diferencien per un so (signa i sagne).

Anagrama: canvia l'ordre de les lletres.

Paradoxa: dues idees contràries.

Prosopopeia: animal o cosa que parla.

Polisíndeton: moltes conjuncions «i».

Quiasme: creuament de mateixos elements o versos.

Metonímia: relació de causa-efecte (ex. la lechera / baca).

Anàfora: repetició al principi del vers.

Equívoc: paraula amb dos sentits.

Asíndeton: absència de conjuncions, substituïdes per comes (,).

Sinèdoque: part pel tot o viceversa (mar / ondas).

Sinestèsia: barreja de sensacions de diferents sentits (mates / blau).

Antèsis: oposició de mots o antonímia.

Oxímoron: unió de dos mots de significat oposat (llàgrimes dolces).

Epítet: adjectiu explicatiu... Continuar leyendo "Figures Retòriques i Gèneres Literaris: Guia Completa" »