Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes i la seva importància

Què és una crònica?

Una crònica és un relat històric que explica fets reals i importants, escrit per algú que els va viure o en va recollir informació propera. El seu objectiu principal és transmetre els fets destacats d'una època, sovint relacionats amb reis, guerres o conquestes.

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

1. Crònica de Jaume I (el Conqueridor) o Llibre dels Fets
2. Crònica de Bernat Desclot
3. Crònica de Ramon Muntaner
4. Crònica de Pere el Cerimoniós

Importància històrica i cultural

• Són textos escrits en català medieval, una de les primeres llengües romàniques usades per a la història.
• Expliquen la formació i l'expansió de la Corona d'Aragó.
• Reflecteixen valors, pensaments

A Poesía de Vangarda en Galicia

A vangarda foi un movemento artístico europeo (1910-1930) que rompeu coas tradicións e buscou novas formas de expresión na pintura, escultura, música e literatura. En poesía, abandonaron as regras clásicas, crearon imaxes innovadoras e experimentaron con novas formas, como os caligramas.

Características da Poesía Vangardista

• A arte é independente e non ten que representar o mundo real.
• Evita emocións e sentimentos, céntrase nas ideas.
• Usa unha linguaxe innovadora, con imaxes sorprendentes ou sen sentido.

A Vangarda en Galicia: Contexto e Xeración do 25

A vangarda chegou a Galicia grazas ao Grupo Nós, que axudou a renovar a cultura galega e a conectar a nosa literatura coas novas tendencias europeas. Vicente... Continuar leyendo "A Poesía de Vangarda en Galicia: Movementos e Autores Clave" »

Etapas Evolutivas de la Medicina (Nueva Denominación)

A continuación, se presentan las etapas evolutivas de la medicina según la nueva visión o denominación:

1. Etapa de la Medicina Indígena Precolombina (hasta 1498).
2. Etapa de la Medicina Colonial Preuniversitaria o del Predominio Curanderil (1498 hasta 1763, año en que se crea la Cátedra Prima de Medicina).
3. Etapa de la Medicina Colonial Universitaria o de la Diferenciación y Desarrollo Institucional (1763 hasta 1827). En 1827 se establece la Facultad Médica.
4. Etapa de la Medicina Racional Anátomo-Clínica (1827-1891). Marcada por la inauguración del Hospital Vargas de Caracas.
5. Etapa de la Medicina Experimental Pasteuriana o del Desarrollo Docente Asistencial y de Investigación. Incluye

La Dualidad de la Naturaleza Humana

1. El texto de Schopenhauer señala que el mal es parte inherente de nuestra naturaleza, igual que el amor, la violencia o el deseo. El alma humana es lo suficientemente compleja para contener tanto el bien como el mal, reflejando la dualidad esencial de nuestra existencia.

La Complejidad del Ser Humano

2. Chesterton destaca la complejidad del ser humano, sugiriendo que cada persona lleva en su interior la capacidad para el mal, como si albergara "todos los demonios". La frase subraya la idea de que la maldad es parte de nuestra propia naturaleza humana.

Oposiciones en la Existencia

3. Schelling plantea que la existencia no se rige solo por la dulzura y la bondad, sino que está marcada por constantes oposiciones:... Continuar leyendo "La Dualidad de la Naturaleza Humana: Reflexiones sobre el Bien y el Mal" »

Biografies i Context Històric dels Escriptors Catalans

Joan Maragall i Sagarra: Vida i Obra

Obres Destacades

• Cançó de pluja
• Cafè de la Marina
• Vida privada
• Cançons de Rem i vela

Notes Biogràfiques

• Neix a Barcelona.
• Pateix una malaltia de jove que el porta a passar molt de temps llegint.
• Realitza un viatge a Orient amb estudiants i professors: Egipte, Turquia, Grècia, Itàlia, Palestina, etc.
• Durant la Guerra Civil, NO s’exilia, sinó que viu en el que s’ha anomenat l'**Exili Interior**.
• Tot i l'exili interior, pateix un curt exili a França.
• En tornar, manté una vida literària clandestina.
• Tradueix els clàssics.
• Assumeix el guiatge dels intel·lectuals catalans de postguerra.

Pere Quart (Joan Oliver): Compromís i Exili

Obres Destacades

• Assaig de

Euskarazko esamoldeak

• Esne mamitan bizi: primeran bizi.
• Mutur zuria izan: moko fina izan.
• Pipertu: sumindu.
• Hitza jan: hitza bete ez.
• Lepo egon: betekada izan.

Begiarekin lotutako esamoldeak

• Begiz jo: aukeratu.
• Begikoa izan: kuttuna izan.
• Begitan eduki: gorrotatu.
• Begietan eman: arreta piztu.

Bidearekin lotutako esamoldeak

• Biderik bitarte ibili: hara hona ibili.
• Bidea urratu: bideari ekin.
• Bidea hautsi: bidetik saihestu.
• Bidea balkoitik neurtu: iritsia eman.

Aditz taulak

NOR-NORI

Indikatiboa

NA TZA I T(da) / HA TZA I K/N / ZA I O / GA TZA I ZKI GU / ZA TZA I ZKI ZU / ZA TZA I ZKI ZUE/TE / ZA I ZKI E

Baldintza

BA NIN TZA I T EN / BA HIN TZA I K/N EN / BA LI TZA I O EN / BA GIN TZA I ZKI GU EN / BA ZIN TZA I ZKI ZU EN / BA ZIN TZA I ZKI ZUE TE EN / BA LI TZA I ZKI... Continuar leyendo "Euskarazko Esamoldeak eta Aditz Taulak" »

1. Quin fet crucial s'esdevé en la biografia de Llull i que Marçà la seva vida posterior?

El fet crucial que esdevé en la biografia de Ramón Llull és quan té el mateix somni cinc nits seguides, en el qual veu a Jesús crucificat i li diu que estengui el cristianisme. Això és la il·luminació del puig d’Arranda.

Quan Jesús se li va aparèixer Llull estava escrivint poesia trobadoresca per una dama que no era la seva dona.

2. Què implicà per a Llull la crida de Déu?

Això implica un canvi molt important. Es desfà de la seva bona vida per poder viatjar arreu del món tot sol, això fa que abandoni a la seva dona i als seus dos fills, que vengui els seus objectes de valor i renunciar a escriure diversos llibres, sobretot els de filosofia.

• A Historiografia → text que estudia la història i les seves fonts

Forma més simple → crònica

Contenen prosificacions de les cançons de gesta.
Una de les fonts per redactar els textos historiogràfics.

Cançons de gesta → manifestacions populars que explicaven les gestes més importants d’herois i reis cantades pels joglars que anaven als pobles a difondre-les.

No s’han conservat cançons de gesta catalanes, úniques dades que coneixem és a través de les prosificacions, conservades a les cròniques.

• Característiques generals de les cròniques:

Segle XIII i XIV (13 i 14)

Tenen valor històric i literari

Parteixen de prosificacions de cançons de gesta complementades amb documents, textos i records personals.

Autors van viure directament