Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Euskarazko esamoldeak

• Esne mamitan bizi: primeran bizi.
• Mutur zuria izan: moko fina izan.
• Pipertu: sumindu.
• Hitza jan: hitza bete ez.
• Lepo egon: betekada izan.

Begiarekin lotutako esamoldeak

• Begiz jo: aukeratu.
• Begikoa izan: kuttuna izan.
• Begitan eduki: gorrotatu.
• Begietan eman: arreta piztu.

Bidearekin lotutako esamoldeak

• Biderik bitarte ibili: hara hona ibili.
• Bidea urratu: bideari ekin.
• Bidea hautsi: bidetik saihestu.
• Bidea balkoitik neurtu: iritsia eman.

Aditz taulak

NOR-NORI

Indikatiboa

NA TZA I T(da) / HA TZA I K/N / ZA I O / GA TZA I ZKI GU / ZA TZA I ZKI ZU / ZA TZA I ZKI ZUE/TE / ZA I ZKI E

Baldintza

BA NIN TZA I T EN / BA HIN TZA I K/N EN / BA LI TZA I O EN / BA GIN TZA I ZKI GU EN / BA ZIN TZA I ZKI ZU EN / BA ZIN TZA I ZKI ZUE TE EN / BA LI TZA I ZKI... Continuar leyendo "Euskarazko Esamoldeak eta Aditz Taulak" »

1. Quin fet crucial s'esdevé en la biografia de Llull i que Marçà la seva vida posterior?

El fet crucial que esdevé en la biografia de Ramón Llull és quan té el mateix somni cinc nits seguides, en el qual veu a Jesús crucificat i li diu que estengui el cristianisme. Això és la il·luminació del puig d’Arranda.

Quan Jesús se li va aparèixer Llull estava escrivint poesia trobadoresca per una dama que no era la seva dona.

2. Què implicà per a Llull la crida de Déu?

Això implica un canvi molt important. Es desfà de la seva bona vida per poder viatjar arreu del món tot sol, això fa que abandoni a la seva dona i als seus dos fills, que vengui els seus objectes de valor i renunciar a escriure diversos llibres, sobretot els de filosofia.

• A Historiografia → text que estudia la història i les seves fonts

Forma més simple → crònica

Contenen prosificacions de les cançons de gesta.
Una de les fonts per redactar els textos historiogràfics.

Cançons de gesta → manifestacions populars que explicaven les gestes més importants d’herois i reis cantades pels joglars que anaven als pobles a difondre-les.

No s’han conservat cançons de gesta catalanes, úniques dades que coneixem és a través de les prosificacions, conservades a les cròniques.

• Característiques generals de les cròniques:

Segle XIII i XIV (13 i 14)

Tenen valor històric i literari

Parteixen de prosificacions de cançons de gesta complementades amb documents, textos i records personals.

Autors van viure directament

Noms

Els noms es classifiquen segons diferents criteris:

Segons el significat

• Comú: Designen éssers de la mateixa espècie. Exemples: home, ocell.
• Propi: Distingeixen un ésser concret d'altres de la mateixa espècie. Exemples: Mercè, Joan.
• Concret: Designen persones, coses o animals que es poden percebre pels sentits. Exemples: pare, meló.
• Abstracte: Designen qualitats, sentiments o idees que no es poden percebre pels sentits. Exemples: llibertat, amor.

Segons la forma

• Individual: Nomenen un sol ésser. Exemples: arbre, cabell.
• Col·lectiu: Nomenen un conjunt d'éssers o coses de la mateixa classe. Exemples: arbreda.
• Primitiu: No deriven de cap altra paraula. Exemples: drap, fusta.
• Derivat: Es formen afegint morfemes a una paraula primitiva. Exemples:

10 Segles de Món Medieval: Un Repàs Literari

La Llengua de Cultura: El Llatí

La cultura grecollatina no desapareix del tot gràcies a l’esforç de dues institucions clau: l'Església i la Universitat. El llatí s'adapta com a llengua usual per a la litúrgia i s'utilitza en les obres dels escriptors cristians. Esdevé la llengua universitària i el vehicle principal per transmetre la religió i la cultura.

Les Literatures Nacionals

Les primeres creacions literàries es manifesten en dues formes principals:

• Manifestacions orals: Inclouen les cançons de gesta i la lírica tradicional, sovint d'autor anònim i amb recreació col·lectiva.
• Literatura culta: Caracteritzada per la transmissió escrita i un autor conegut.

L'Èpica Medieval

Els cants... Continuar leyendo "Literatura Medieval: Gèneres, Autors i Evolució Històrica" »

Inici del conflicte lingüístic: la substitució del català

Amb la dissolució de la Corona d'Aragó dins dels Àustries, s'inicia un període de distanciament polític. Aragó, Catalunya, València i Mallorca perdien la sobirania, el pes econòmic i el relleu cultural en benefici de la llengua i cultura castellana sobre les capes més cultes. La irrupció d'una llengua forana (el castellà) comença a desplaçar la llengua pròpia (català-valencià).

Causes

• A) El monolingüisme castellà de les màximes autoritats polítiques
  • Els Àustries enviaven a cada país un virrei (representant de l'autoritat reial) amb militars i funcionaris castellans que formaven la nova cort virregnal.
  • Aquesta cort, amb la noblesa castellana beneficiada amb senyorius

Novel·la de la Terra: Civilització i Barbàrie

El tema és la lluita entre la civilització i la barbàrie, associades al simbolisme. La descripció realista del paisatge és un element fonamental. Destaquen: Eustasio Rivera (*La vorágine*), Horacio Quiroga (*Cuentos de la selva*) i Rómulo Gallegos (*Doña Bárbara*).

La Novel·la Social: Cicles Temàtics Clau

Influïda pel realisme socialista i allunyada del simbolisme modernista anterior, presenta tres cicles temàtics:

1. Novel·la Indigenista: L'Opressió de l'Indi

   Jorge Icaza (*Huasipungo*) aplica els principis del realisme socialista al tema indígena, mostrant l'indi oprimit pels terratinents blancs, situació que porta a l'enfrontament armat.

2. Novel·la de la Revolució Mexicana

   Martín Luis

As Irmandades da Fala

Aos autores desta época chamóuselles epígonos porque seguiron as liñas marcadas polo Rexurdimento (Lamas Carvajal e Leiras Pulpeiro). Cabe mencionar dúas figuras importantes, cuxa poesía coñécese como de transición ou intersecular.

Antón Noriega Varela

Continuador da liña do Rexurdimento nos seus inicios, a súa poesía é social, posteriormente vai ser paisaxística.

Estilo:

• Visión poética e impresionista da natureza (neovirxilianismo).
• Humanización da paisaxe.
• Manifestación da súa relixiosidade (franciscanismo); na natureza ve corolarios de símbolos cristiáns.
• Sonetos cultos e con imaxes novas.

Obras: Do ermo.

Na súa obra distínguense dúas etapas:

1. Carácter costumista e ruralista, dominio da lingua e métrica