Figures Retòriques i Gèneres Literaris: Guia Completa

Figures Retòriques

Paranomàsia: dues paraules que es diferencien per un so (signa i sagne).

Anagrama: canvia l'ordre de les lletres.

Paradoxa: dues idees contràries.

Prosopopeia: animal o cosa que parla.

Polisíndeton: moltes conjuncions «i».

Quiasme: creuament de mateixos elements o versos.

Metonímia: relació de causa-efecte (ex. la lechera / baca).

Anàfora: repetició al principi del vers.

Equívoc: paraula amb dos sentits.

Asíndeton: absència de conjuncions, substituïdes per comes (,).

Sinèdoque: part pel tot o viceversa (mar / ondas).

Sinestèsia: barreja de sensacions de diferents sentits (mates / blau).

Antèsis: oposició de mots o antonímia.

Oxímoron: unió de dos mots de significat oposat (llàgrimes dolces).

Epítet: adjectiu explicatiu que destaca una qualitat (lluna blanca).

Hipèrbole: exageració evident.

Apòstrofe: invocació o adreça a algú en un discurs.

Comparació: relació de semblança entre dos elements.

Paral·lelisme: repetició de mateixes estructures sintàctiques.

Hipèrbaton: alteració de l'ordre lògic de les paraules.

Al·literació: repetició de sons semblants.

Al·legoria: conjunt de metàfores continuades.

Metàfora: identificació entre dos elements basada en la semblança.

Onomatopeia: imitació acústica de la realitat.

Símbol: element material que suggereix un concepte abstracte.

Els Gèneres Literaris

Els gèneres literaris són classificacions de les obres literàries atenent criteris com el tema, la intenció, el to, l'extensió i les característiques estructurals i formals. Els principals són el narratiu, el poètic i el teatral.

La Narrativa

Són aquelles obres que expliquen fets ficticis o imaginaris protagonitzats per personatges en el marc d'una història. Hi trobem personatges principals i secundaris, protagonistes i antagonistes, plans i rodons, en un espai i temps (real o imaginari, passat, històric, present o contemporani).

• El conte / rondalla: fables i intenció didàctica.
• La narració: relat breu d'esdeveniments.
• La novel·la: extensió més àmplia i major profunditat.

El Teatre o Gènere Dramàtic

Els gèneres dramàtics consisteixen en la representació d'un text, generalment a càrrec d'uns actors i unes actrius davant d'un públic.

• El dramatis personae o llista de personatges que intervindran en l'acció; en cada muntatge de l'obra, es concreta un repartiment.
• L'estructura en actes i en escenes o bé en una col·lecció de quadres o escenes d'un acte únic (generalment tres actes: inici, desenvolupament i desenllaç).

Subgèneres dramàtics

La tragèdia: estil elevat, acció greu, personatges mitològics, desenllaç fatal i intenció purificadora (catarsi).

La comèdia: estil planer, accions quotidianes, personatges esquemàtics, desenllaç feliç i intenció humorística o explicativa.

El drama: estil dúctil, acció introspectiva, personatges realistes, desenllaç trist i intenció reflexiva.

La Poesia

Segons el tema:

• Poesia èpica: versos que canten les gestes d'un heroi.
• Poesia lírica: expressió íntima de pensaments i sentiments.
• Poesia satírica: intenció de burla o crítica.

Segons la forma d'expressió:

• La poesia en vers: organitzada en estrofes, mètrica i rima.
• La poesia en prosa: disposada en línies de prosa però amb ritme poètic.
• La poesia visual: com ara el cal·ligrama.

I segons l'àmbit literari:

• Composicions populars: no es coneix l'autor (anònimes).
• Composicions cultes: es coneix l'autor.