Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Vicent Andrés Estellés: Poeta Contemporani Valencià

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià. El seu caràcter renovador radica en la recerca de la singularitat poètica, que trenca amb els cànons establerts.

Característiques de la Poesia d'Estellés

• Llenguatge poètic: Elaborat i vàlid artísticament, però alhora arrelat en la parla quotidiana del poble. De vegades, aquesta expressió replega un registre col·loquial.
• Comparacions: Empra comparacions amb clar sabor arcaic i d’influència ausiasmarquiana.
• Adjectivació: Peculiar, ja que d’una banda utilitza la qualificació doble, anteposada i postposada al substantiu.
• Repetició: És habitual la

Sexualitat i Emancipació: Solitud i Shape of Water

Les obres literàries i cinematogràfiques analitzades, Solitud de Víctor Català i Shape of Water de Guillermo del Toro, comparteixen un element comú en la seva representació de la sexualitat: el qüestionament de les estructures tradicionals de poder i desig, així com la reivindicació de la llibertat sexual i emocional de les seves protagonistes.

La Descoberta Sexual a Solitud

A Solitud, la sexualitat de la Mila és una qüestió de descoberta personal, però també una forma de resistència davant les expectatives de la societat i el matrimoni imposat. La jove es veu atrapada en un matrimoni que no la satisfà, vivint en un aïllament geogràfic i emocional profund. És en el moment en... Continuar leyendo "Sexualitat i Art: Desafiament de Normes i Censura Històrica" »

Modernisme: Origen i Característiques (1890-1912)

El Modernisme fou un moviment cultural, literari, artístic i ideològic que es va desenvolupar entre el 1890 i el 1912. Va ser promogut per joves pintors, escultors i escriptors, i els seus protagonistes principals foren burgesos catalans. El seu origen es troba a la revista L'Avenç i a l'exposició de la Sala Parés de Santiago Rusiñol i Ramon Casas. Aquest moviment va aportar canvi, progrés i una revolució del pensament de l'Antic Règim, rebutjant els Jocs Florals.

Cap al 1900, es va percebre una certa decadència del Modernisme, ja que la societat començava a buscar un art més de moda. Així, el 1906, va sorgir el Noucentisme com a nova tendència dominant.

Primera Etapa del Modernisme:

Pronominalització en Català

Complements Directes (CD)

• Demostratius/Possessius: el, la, els, les
• Numerals/Indefinits: en
• Allò/Això/Oracions subordinades: ho

Complements Indirectes (CI)

• Singular: li
• Plural: els, les

Complements Predicatius (CPRED)

• Sintagma Adjectival (SN, SPrep): hi
• Verbs "fer"/"dir": en

Complements Atributius (CATR)

• Verbs "ser"/"semblar": hi
• Verb "estar": ho
• Atributs determinats: el, la, els, les

Complements de Règim Verbal (CRV)

• General: hi
• Preposició "de": en

Complements Circumstancials (CC)

• General: hi
• Lloc amb "per"/"de": en

Literatura Catalana: Autors i Períodes Clau

Joanot Martorell (1410-1468)

• Escriptor valencià del segle XV.
• Noble amb formació militar i cultural.
• Autor de Tirant lo Blanc, publicada el 1490 després de la seva mort.

Tirant

Lírica Trobadoresca: Orígens i Característiques

La lírica trobadoresca neix a les corts d'Occitània (S. XII), amb una temàtica amorosa. Els trobadors catalans aprenen l'occità. Distingim entre trobadors i joglars. Les característiques principals són la poesia culta i lírica en occità.

Gèneres de la Lírica Trobadoresca

• Cançó: tema amorós.
• Sirventès: expressa la ira i la polèmica, denuncia contra algun enemic.
• Alba: separació dels enamorats després d’haver passat la nit junts.
• Pastorel·la: trobada entre una pastora i un cavaller.
• Plany: tristesa per la mort d’algú.
• Dansa i balada: tema amorós per a balls.
• La tençó i el partiment: diàleg per debatre un tema amorós, literari o moral.

Tòpics: amor per la mort, domna sense mercè... Continuar leyendo "Lírica Trobadoresca, Ausiàs March i Ramon Llull: Anàlisi i Context" »

T12: Bioética: Perspectivas desde la Doctrina Social de la Iglesia

Introducción: La afirmación central del cristianismo es que "todo es creación de Dios", y el ser humano es lo único "creado a su imagen y semejanza". La defensa de la dignidad no es posible sin la defensa de toda la creación. El derecho a la vida es un pilar de la Doctrina Social de la Iglesia (DSI), pero problemático en el contexto del nacimiento de la bioética.

Hitos en el Surgimiento de la Bioética (Siglo XX)

En el siglo XX, nuevas inquietudes sobre la vida impulsaron el surgimiento de la bioética. A continuación, se presentan algunos hitos clave:

1. Revancha de la Autonomía

   La ética médica tradicional era paternalista, pero surgió una demanda de libertad y subjetividad.

El Modernisme Català (1892-1911)

El Modernisme es va desenvolupar aproximadament entre 1892 (Festa Modernista al Cau Ferrat de Sitges) i 1911 (Mort de Joan Maragall).

Objectiu Principal

L’objectiu principal era modernitzar i europeïtzar la cultura i la llengua catalanes.

Característiques

• Una reacció contra la cultura burgesa.
• El divorci entre l'artista rebel i individualista i la societat, que considera grisa i conservadora.
• La Bohèmia com a nova forma de vida (negra i daurada).
• Elevada consciència de modernitat (ruptura amb el passat, amb les idees burgeses i regionalistes de la Renaixença).

Punts de contacte amb moviments europeus

• Simbolisme: Moviment francès que reacciona contra el realisme, busca veritats en allò vaporós i imaginari.
• Decadentisme:

Comparativa: Català Oriental vs. Occidental

Trets específics

Oriental

Central

• La e (pera, ceba) sona oberta.
• Pateix seria pateixo.

Alguerès

• llong = llarg, ca = gos.
• La d/l sonen r: moneda (munéra).
• Italianismes: assai (molt), bambino (nen).

Rossellonès

• Mosca es pronuncia musca.
• La r sona L: ger/lmana.
• La u es pronuncia francesa.
• Verb ser: sem, seu, sum, sun.
• Llur/llura (el seu, la seva).
• Parlaré pas =

Les Veus Narratives

Externa:

• Omniscient: Sap tot el que passa dins de la narració.
• Observador: Narra el que es veu com si fos una pel·lícula.

Interna:

• Protagonista: Personatge principal de la història.
• Testimoni: No és el protagonista, però narra la història.

Tècnica Narrativa

• Estil directe: Transcriu els diàlegs dels personatges amb l'ús de guionets «».
• Estil indirecte: Reprodueix els diàlegs dels personatges amb verbs de dicció o de pensament.
• Monòleg interior: Expressa la veu d'un personatge a la manera d'un fluid de consciència.

Els Gèneres Narratius

Són les diverses maneres com podem explicar històries. Es classifiquen en funció de la llargària, si són orals o escrits, si la trama és real, fantàstica...

El Conte

És un gènere... Continuar leyendo "Guia Completa de Veus Narratives, Tècniques i Gèneres Literaris" »

Gèneres i temes trobadorescos

La lírica trobadoresca sol ser de temàtica amorosa o sentimental. S'elabora una doctrina basada en la servitud de l'amant respecte a la dama, a qui jura fidelitat i vassallatge. També pot centrar-se en altres temes com els polítics, morals, literaris...

Versificació

Balada: tracta de desenvolupar un ball que va acompanyat d'un text; té un refrany que és la tornada.

Dansa: formada per vuit versos introduïts i culminats per un refrany de quatre versos.

La narrativa medieval

Novel·la cavalleresca: gènere innovador sorgit al segle XV amb fortes influències de la narrativa èpica medieval que narra les aventures d'un cavaller errant des d'una perspectiva realista, en escenaris i espais de temps versemblants.

Novel·la