Literatura del S. XVIII, Llengües Romàniques i Sintaxi

Neoclassicisme i Il·lustració (S. XVIII)

Època: El Segle de les Llums. Es prioritza la raó i la llibertat davant els excessos barrocs, tornant a l'austeritat clàssica.

Autors clau

• Joan Ramis: Autor de la tragèdia Lucrècia, que defensa la llibertat contra la tirania.
• Maians i Cavanilles: Intel·lectuals il·lustrats vinculats a la ciència i l'enciclopedisme.

Literatura popular

Destaquen els col·loquis (peces satíriques) d'autors com Lluís Galiana i Carles Ros, que defensaven la llengua.

Famílies lingüístiques i llengües romàniques

La majoria de llengües europees pertanyen a la família indoeuropea (germàniques, eslaves, romàniques, etc.).

Les llengües romàniques deriven del llatí vulgar després del procés de romanització. Es divideixen en:

• Romània occidental: (Català, castellà, francès...). Es caracteritza pels plurals en -s i la sonorització de sordes intervocàliques (p, t, k > b, d, g).
• Romània oriental: (Itàlia, romanès...). Plurals.

Sintaxi: El subjecte i els complements verbals

• Subjecte: Qui fa l'acció (agent).
• Atribut: Qualitat del subjecte en verbs copulatius.
• Complement Directe (CD): Patidor de l'acció. Es pronominalitza amb el, la, els, les, ho, en.
• Complement Indirecte (CI): Destinatari de l'acció (preposició a). Pronominalitza amb li, els.
• Complement de Règim Verbal (CRV): Exigit pel verb amb preposició (a, de, en, amb, per). Pronominalitza amb hi, en.
• Complement Predicatiu (CPred): Descriu el subjecte o objecte amb verbs no copulatius. Pronominalitza amb hi.
• Complement Circumstancial (CC): Indica lloc, temps, manera, etc.
• Complement Agent: Qui fa l'acció en frases passives (preposició per).

Ortografia i fonètica del català

Laterals

La l [l] és velaritzada en valencià. Cal diferenciar la l·l (geminada) en paraules com al·lusions o novel·la, del grup tl/tll (ametla) que es pronuncia com una ll doble.

Distinció B/V

Es distingeixen en el valencià del sud del Xúquer i a les Balears; la resta de zones solen ser betacistes (sonen igual).

Ús de majúscules i minúscules

S'usen en noms propis, divinitats, festes (Nadal), institucions, planetes (en astronomia) i fets històrics (Guerra de Successió). Els mesos, dies i estacions van en minúscula.

El pronom "hi"

S'usa en el verb haver-hi, amb verbs de percepció (veure-s'hi), per a substituir llocs ja mencionats o complements de règim o predicatius.