Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Noucentisme: Moviment Cultural i Polític (1906-1923)

Definició i Objectius Fonamentals

És un moviment cultural d'abast polític que es desenvolupa aproximadament entre 1906 i 1923. El seu objectiu fonamental és dotar la societat d'institucions de tot ordre que garanteixin un bon funcionament.

Característiques del Noucentisme

• Modernitzar la cultura i la societat.
• Agafar el món clàssic com a model per a la vida social i política.
• Enaltir el món urbà i industrial, enfront del món rural.
• Abandonar la inspiració per supeditar-se a unes normes estrictes i aconseguir l'obra ben feta.

Autors Representatius del Noucentisme

• Josep Carner
• Guerau de Liost
• L'Escola Mallorquina

L'Escola Mallorquina i els seus Autors

L'escola agrupava aquests autors:

• Miquel

Noucentisme (1906-1923)

El Noucentisme va ser un moviment cultural i polític que va sorgir a Catalunya a principis del segle XX. Es caracteritza per la seva reacció classicitzant al Modernisme i per la seva voluntat de modernitzar i europeïtzar la cultura catalana.

Esdeveniments Clau:

• 1906: Se celebra el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, amb la participació de lingüistes europeus.
• 1906: Publicació d'Els fruits saborosos de Josep Carner.
• 1906: Eugeni d'Ors comença a publicar les seves glosses a La Veu de Catalunya, que després recopilarà en un glossari.
• 1906: Enric Prat de la Riba publica La Nacionalitat Catalana.
• 1906: Miquel Costa i Llobera publica Horacianes.
• 1923: Cop d'estat de Primo de Rivera.

Característiques del

Poesia Catalana del Segle XX: Moviments i Autors Clau

L'Avantguardisme i Joan Salvat-Papasseit

L'avantguardisme, sorgit a principis del segle XX, va ser un moviment artístic i literari que va aparèixer en una Europa en crisi, marcada per un fort creixement industrial, una població empobrida i una profunda crisi de valors. En aquest context, va sorgir una nova teoria de l'art anomenada antiart, que buscava introduir elements innovadors i transformar radicalment els estils establerts.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Nascut a Barcelona el 1894 i mort prematurament el 1924, Joan Salvat-Papasseit va ser un poeta d'origen humil, amb un esperit rebel i autodidacta. Va escriure nombrosos articles de crítica social i va simpatitzar amb corrents anarquistes... Continuar leyendo "Poetes Catalans del Segle XX: Avantguardisme, Modernisme i Noucentisme" »

Poesia i Teatre Català a la Postguerra

T.6 Durant la postguerra, la poesia esdevindrà el gènere representatiu de les essències nacionals. L'exili és la vessant més important, dinàmica i creativa de la literatura catalana. A l'exili americà es publiquen 2 llibres de poesia més importants de postguerra. Als anys 60, apareix una literatura de caràcter més realista i amb compromís polític. Màxims representants: Salvador Espriu, Miquel Martí i Pere Quart. Als anys 70, uns fets van marcar el tomb de la poesia.

T.9 Inclinaren la poesia catalana cap al simbolisme i l'experimentalisme. La poesia no realista es convertí en hegemònica, amb les següents característiques:

1. Nous paràmetres de codi textual. No necessàriament contenia una

Introducción

• Una cualidad básica del orden natural es el cambio.
• Un hecho básico de la existencia humana es la resistencia al cambio.
• Esta conferencia explica uno de los cambios paradigmáticos en la historia de la medicina, sus causas y consecuencias.

Historia de la Medicina

• La historia de la medicina es la rama de la historia dedicada al estudio de los conocimientos y prácticas médicas a lo largo del tiempo.
• Las primeras civilizaciones y culturas humanas basaron su práctica médica en dos pilares opuestos: un empirismo primitivo aplicado al uso de hierbas o remedios obtenidos de la naturaleza y una medicina mágico-religiosa que recurrió a los dioses para intentar comprender lo inexplicable.

Etapa Prehistórica

• La medicina existe desde la

Renaixement

• L'humanisme de Dante, Petrarca i Boccaccio n'és l'embrió (segle XV).
• Característiques:

a- Antropocentrisme. b- Curiositat científica. c- Valoració del present, de la bellesa, del plaer (optimisme). Harmonia. d- Retorn als clàssics grecollatins: traduccions. e- Incorporació de l'oda, l'elegia, l'ègloga i l'epístola. f- Poesia: sonet.

• Poesia: persistència de la tradició ausiàsmarquiana.
• Diàleg, gènere típic renaixentista.
• Autors: Pere Serafí, Cristòfor Despuig amb Los col·loquis a la insigne ciutat de Tortosa.
• Autors castellans: Garcilaso de la Vega.
• Arts plàstiques: Leonardo da Vinci, Buonarroti, Botticelli.

El Barroc

• Reacció contra el Renaixement a causa del desengany, frustració.
• Actitud de protesta i d'evasió cap a

Darwin: Su libro, El Origen de las Especies por Medio de la Selección Natural, publicado en 1859, ha sido llamado "el libro que sacudió al mundo". Hoy en día, la mayoría de los científicos y la gente común, con excepción de los creacionistas, aceptan las teorías presentadas en este libro. Darwin creía que todas las especies no fueron creadas de forma individual, sino que evolucionaron durante millones de años a través de un proceso de selección natural. La lucha por la existencia significaba que las especies que podrían adaptarse mejor fueron las que sobrevivieron. Estas ideas contradicen las creencias religiosas. La gente pensaba que Dios había creado a Adán y Eva, y todos los animales tal como eran entonces. También se creía... Continuar leyendo "Figuras Influyentes en la Historia: Darwin, Galileo, Freud, Pankhurst y Presley" »

La Narrativa

La narrativa és una manera d'explicar i relatar històries. Són textos sense ser tractats. Gèneres literaris:

• Èpica: cançons.
• Lírica i prosa: busca la sinceritat, l'expressió del sentiment.
• Narrativa: explica històries. En vers fins al segle XIV. A partir del segle XII, per escrit en llatí, abans no. També explica rondalles i contes literaris.
• Didàctica: ja no existeix. De caràcter teològic i filosòfic.
• Teatre: representacions en forma de tragèdia, més tard comèdia. Joglars (llibres plens de poemes).
• Assaig i memòria: és un gènere de reflexió del pensament, però no té perquè ser filosòfic.

Tòpics Literaris

Els tòpics són recursos literaris d'origen clàssic que recullen algunes inquietuds al llarg de la història... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Èpoques, Autors i Obres" »

Literatura Catalana Medieval

Autors i Obres Clave

Segle XIII

Ramon Llull

Llibre de meravelles: Tracta d'un jove pelegrí (Fèlix) que recorre el món aprenent dels ermitans i filòsofs, meravellant-se de tot el que veu. La part setena, Llibre de les bèsties, és una faula independent sobre la política humana a través de les intrigues entre animals.

Jaume I

Llibre dels fets: Crònica autobiogràfica que narra els fets més importants de la seva vida, des del naixement fins als seus viatges i conquestes. L'estil és directe i col·loquial, amb dialectalismes. Reparteix els territoris conquerits: Mallorca a Pere II, València a Jaume II, i Múrcia a Alfons X de Castella.

Segle XIV

Bernat Desclot

Crònica del regnat de Pere II i altres esdeveniments... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Autors, Obres i Gèneres" »

Els personatges tenen una dimensió simbòlica: viuen en un món tancat que els separa del món exterior, estan angoixats per enderrocar els murs que els empresonen però, alhora, tenen por a la llibertat. L'obra conté elements tècnics, formals i estilístics que l'acosten al teatre de l'absurd (trencament dels espais, de la lògica narrativa, del llenguatge amb què es vol expressar l'absurditat de l'existència humana). Tanmateix, Pedrolo preferia anomenar-lo teatre de l'abstracte. El teatre de Pedrolo entronca amb els corrents existencialistes dominants a l'Europa de la postguerra, del qual J.P. Sartre n'és el màxim exponent.

La Renovació Teatral del Període de Postguerra als Anys 70

Fins als anys 50, el teatre en català pateix una... Continuar leyendo "El Teatre Català de Postguerra: Renovació i Absurd" »