Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Narrativa actual: Finais do século XX e século XXI

A literatura galega experimentou un gran crecemento desde as últimas décadas do século XX debido ao novo marco político. Este aumento reflíctese no elevado número de narradores e narradoras e na incorporación de novas correntes e temas ás xa existentes.

Os autores da Nova Narrativa Galega dos anos 60 continuaron publicando novas obras. Nos anos 70 apareceu unha nova xeración de escritores, entre os que destacan Víctor Freixanes, Xavier Alcalá e Paco Martín. Nos anos 80 publicaron as súas obras un numeroso grupo de narradores que introduciron novas temáticas e técnicas narrativas, como Manuel Rivas, Suso de Toro e Darío Xohán Cabana. A partir dos anos 90 e nas décadas seguintes... Continuar leyendo "Evolución da Literatura Galega Contemporánea: Narrativa, Teatro e Ensaio" »

Tirant lo Blanc

És la novel·la cavalleresca més important del segle XV. Escrita el 1490 per Joanot Martorell. Secundariament, també hi ha un segon autor (Joan Martí de Golla). Això s'explica, perquè Martorell tenia problemes econòmics i va deixar el seu manuscrit a Golla. I aquest últim el va publicar.

És una novel·la moderna, per la riquesa d'elements que presenta i pel seu realisme. El títol de l'obra s'explica, perquè el personatge principal era del regne de Tirània i sa mare es deia Blanca.

La temàtica bàsica del llibre narra les proeses d'un cavaller humil que aconsegueix el grau de capità general de les tropes de l'Imperi Grec, es casa amb Carmesina, esdevé hereu del tron.

1. Realisme i versemblança

És una obra realista... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc i Ausias March: dos referents literaris del segle XV" »

1. La Psicologia dels Personatges en Rodoreda

La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges? Per què?

A l'exili, Mercè Rodoreda va començar a escriure novel·la psicològica. Aquest tipus de novel·la es caracteritza per:

• La descripció dels pensaments dels personatges.
• L'ús de l'estil indirecte lliure.
• El monòleg interior, basat en la introspecció en la psicologia de la protagonista.

A les seves novel·les, les protagonistes són dones amb una gran profunditat psicològica, solitàries i introvertides. Són personatges amb relacions afectives d'insatisfacció, fins al punt de portar-les a la desesperació, però sempre amb un final que deixa una finestra oberta a l’esperança.

Les seves obres es... Continuar leyendo "Mercè Rodoreda: Psicologia, Postguerra i Anàlisi de La plaça del Diamant" »

L'Assaig Català: Postguerra i Transició

Durant la postguerra, com la gran majoria de gèneres, l'assaig patí una situació molt difícil. D'altra banda, la falta de professionals, en l'exili, la falta de comunicació de masses i la falta d'una opinió pública expliquen la poca vitalitat de la prosa assagística. Durant els anys 40, el gènere gairebé no va existir, però a finals dels anys 50, i sobretot als anys 60, es produeix una renovació de la literatura d'idees. La conjuntura social aporta nous temes de reflexió i sorgiren noves revistes. En aquest context és quan es publica Diccionari.

Classificació de l'obra assagística

Podem classificar l'obra en tres blocs:

• El primer, l'obra de temàtica humanística que reflexiona sobre l'ésser

Teatre Isabelí: Context i Característiques

El teatre isabelí, durant el regnat de la reina Isabel I (segles XVI-XVII), servia per projectar la seva glòria i la de la seva família. La reina Isabel va prohibir les representacions d'obres no autoritzades el 1559, reconeixent així la influència de l'art popular en la política i la mentalitat pública. Companyies teatrals com els Lord Chamberlain's Men (posteriorment King's Men) van sorgir. L'establiment de teatres fixos a Londres, com The Globe, va proporcionar una base econòmica més sòlida i segura. El teatre estava vigilat per censors de la cort.

Característiques del Teatre Isabelí

• Destinat a un públic heterogeni i turbulent.
• Trenca amb les unitats aristotèliques de temps, espai i

La Conferencia de Berlín y el camino hacia la Primera Guerra Mundial

La Conferencia de Berlín (1885)

Foto Afrique: Esta imagen hace referencia a la Conferencia de Berlín de 1885, convocada por Otto Von Bismarck para evitar tensiones entre las potencias europeas por el control del continente africano. Los 14 países europeos que participaron establecieron principios que regularían la ocupación de los territorios africanos. Uno de los acuerdos firmados en 1885 establecía que ningún país podía reclamar la posesión de un territorio sin haberlo ocupado previamente.

La Primera Guerra Mundial: Una Guerra Total

Pregunta test: La Primera Guerra Mundial tuvo unas características especiales por las que fue denominada "guerra total". Señala la... Continuar leyendo "Análisis histórico de las Guerras Mundiales y el periodo de entreguerras" »

Maite Kantuak

"Amodioa zein den zoroa"

"Lili bat ikusi dut"

"Eperra" / "Maitiak galde egin zautan"

Metafora

Kopla Zaharra

"Egun da santimamina"

"Agate deunaren kopla"

Bertsolaritza

Julio Soto, Maialen Lujanbio, Nerea Ibartzabal, Amets Arzallus

Ahozko Literatura

XX. Mendeko Poesia

"Kontxesirentzat" - Bilintx

"Gazte gaztetikan" / "Agur Euskal Herrira" - Iparragirre

"Ikusten duzu goizean" - Elizanburu

Sinbolismoa

Lauxeta - "Mendigoixaliarrena" / "Amaiur gaztelu baltza"

Lizardi - "Uste giroak ere begian IV ondorengarri aroko lehena"

Poesia Soziala

Gabriel Aresti - "Nire aitaren etxea" / "Egia bat esategatik"

Amaia Lasa - "Nereak ez diren hauetatik"

Abanguardia

Ez dok amairu, Laboa, Lertxundi, Artze, Amaia Zubiria

J.A. Artze - "Txoriak txori" / "Txori txiki"

Subrealismoa

Bernardo... Continuar leyendo "Euskal Literatura: Kantuak, Poesia eta Bertsolaritza" »

A Literatura Galega no Exilio (1936-1976)

Cando se produciu o alzamento militar contra a República, comezou unha represión brutal: xuízos sumarísimos, paseos, depuracións... Algúns optaron pola fuxida cara a Portugal, outros pola resistencia armada: a guerrilla. Durante a guerra, os fuxidos perseguían a supervivencia. Despois (ata 1950), esta fuxida converteuse nunha auténtica resistencia ao franquismo, organizándose en grupos dirixidos por militantes.

O galeguismo político foi marxinado e perseguido pola ditadura. O Partido Galeguista mantivo actividade nos anos 40 con Ramón Piñeiro como enlace interno e co exterior. Da súa man, desapareceu en 1950 para dar paso ao galeguismo cultural de Galaxia. Tamén no exilio mantivo a súa... Continuar leyendo "Literatura Galega no Exilio (1936-1976): Autores e Obras Clave" »

A. La derivació en català

La derivació permet formar paraules noves mitjançant l'ús de prefixos i sufixos:

Prefixos

• Negació i oposició: a-, an-, des-, in-, anti-, contra-
• Repetició: re-, bes-, bi-
• Temporals: ante-, avant-, post-, pre-
• Espai: sobre-, sota-, sub-, entre-, trans-
• Grau: extra-, hiper-, micro-, mega-, ultra-, pseudo-
• Quantitat: uni-, bi-, tetra-, multi-, poli-
• Diversos: con-, com-, cor-, col-, co- («amb», «en comú») i ex- («deixar de ser»)

Sufixos

• Professions i qualitats: -ista, -ari/-ària, -aire, -or/-ora, -er/-era...
• Gentilicis: -í/-ina, -enc/-enca, -à/-ana, -ès/-esa...
• Col·lectius o lloc: -eda, -am, -all, -ada, -atge
• Relació o pertinença: -esc, -ià, -íac, -ístic...
• Accions (verbs): -ejar, -ificar, -itzar...
• Acció i

El Text Jurídic

Els textos jurídics responen a la necessitat que la societat civil té de governar-se i gestionar-se adientment, tasca que fa l'administració pública. Característiques:

• Terminologia i fraseologia pròpies de la llei, llengua oficial objecte de la llei, derogació.
• Predomini de cultismes acabats en [ió] (administració, corporació).
• Ús d'un llenguatge no sexista (ciutadans i ciutadanes, no "els ciutadans").
• Ús del present per a donar atemporalitat al text. Per exemple: "El català és la llengua pròpia de Catalunya".
• Estructuració del text en llei, capítols, articles.
• Precisió semàntica (la llengua preferentment emprada).
• Llenguatge concís i referencial (frases breus, poca adjectivació).
• Repeticions per a deixar clar el