Llengua Catalana: Evolució, Característiques i Ús
Enviado por Anónimo y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 13,84 KB
El Text Jurídic
Els textos jurídics responen a la necessitat que la societat civil té de governar-se i gestionar-se adientment, tasca que fa l'administració pública. Característiques:
- Terminologia i fraseologia pròpies de la llei, llengua oficial objecte de la llei, derogació.
- Predomini de cultismes acabats en [ió] (administració, corporació).
- Ús d'un llenguatge no sexista (ciutadans i ciutadanes, no "els ciutadans").
- Ús del present per a donar atemporalitat al text. Per exemple: "El català és la llengua pròpia de Catalunya".
- Estructuració del text en llei, capítols, articles.
- Precisió semàntica (la llengua preferentment emprada).
- Llenguatge concís i referencial (frases breus, poca adjectivació).
- Repeticions per a deixar clar el contingut de la llei.
- Neutralitat afectiva i to impersonal, que no s'usen en la 1a i 2a persona.
- Ordenació rigorosa del contingut, que ha d'anar del general al particular, de l'abstracte al concret, del normal a l'excepció.
El Text Administratiu
S'usa en les relacions entre administració i administrat. Es combina la varietat estàndard amb una estructura i terminologia pròpies de l'administració.
Els tipus de textos són:
- El contracte: esmenta drets i deures d'afers diversos; ha de contenir els elements de tipus de contracte, segell de l'administració, dades de l'empresa, dades de la persona contractada i exposició de les clàusules.
- La sol·licitud: demanda escrita a l'administració.
- El currículum: relació de dades personals i mèrits professionals o acadèmics que demanen la sol·licitud de treball.
Característiques del text administratiu:
- Estil clar i concís.
- Llenguatge adequat i respectuós.
- Ús del present per a donar atemporalitat al text.
- Ús de tractaments protocol·laris.
- Rebuig del llenguatge sexista per mitjà de la via de la doble forma, l'ús de termes genèrics o l'esment dels dos gèneres.
Consulta a Internet
Orígens i Expansió de la Llengua Catalana
Substrat i Romanització
Al nord-est de la península hi vivien pobles preromans. Les restes lingüístiques d'aquestes llengües perviuen en el català i constitueixen el substrat, localitzat en paraules com Meritxell, Arbeca o Soldeu.
Els romans entren a la península Ibèrica per Empúries i introdueixen una llengua nova, però la llengua anterior té influències, i les diferències del llatí parlat en cada territori sumades al substrat constitueixen la diversificació del llatí cap a les llengües romàniques.
Superstrat
La desaparició de Roma després de la invasió, propicià que la llengua es diversifiqués, i originà diverses llengües, les llengües romàniques com el català. Els canvis del llatí al català més importants foren en els segles VII i VIII, durant la presència visigòtica en l'època de la constitució dels comtats pirinencs. La presència de visigots deixa en el territori germanismes que actualment constitueixen el superstrat. També els àrabs deixaren arabismes.
Edat Mitjana: Expansió de la Llengua Catalana
Els segles XII i XIII són importants en la llengua, ja que es produeix la conquesta als àrabs de Lleida, les Terres de l'Ebre, les Balears i València. La Corona d'Aragó s'expandeix per la Mediterrània, com Sardenya i Grècia, i expandeix la llengua catalana.
Actual Domini Lingüístic
La repoblació de les terres envaïdes als àrabs per la Corona d'Aragó configura un territori semblant a l'actual de la llengua. Les característiques dialectals tenen relació amb les repoblacions.
Segles XVI, XVII i XVIII
L'extinció de la dinastia reial catalana inicia un retrocés que es veu agreujat per:
- Factors socials: la unió dinàstica amb Castella, la Guerra de les Germanies, la Guerra dels Segadors (que suposa la pèrdua de la Catalunya Nord) i la Guerra de Successió (que suposa el Decret de Nova Planta).
- Factors culturals: la castellanització progressiva de la societat catalana, el retrocés cultural generalitzat que es vivia i el prestigi de la cultura castellana suposen un retrocés qualitatiu i quantitatiu a la cultura catalana.
Segle XIX: La Renaixença
La Renaixença és un moviment sociocultural que inicia la recuperació de la llengua i la cultura. Té un vessant polític que origina un moviment catalanista que elabora les Bases de Manresa, projecte d'autonomia que conté els principis socials i polítics del nacionalisme català. També té un vessant cultural que potencia el conreu de la literatura catalana i l'estudi històric de la nostra cultura, el que impulsa la normativització de la llengua.
Classificació de les Proposicions Coordinades | ||
Tipus | Característica | Enllaços |
Copulatives | Suma d'informació a través de proposicions. | i, ni |
Disjuntives | Relació d'exclusió o alternativa. | o, o bé |
Adversatives | La idea expressada en una proposició s'oposa a la idea expressada en l'altra. | però, sinó, en canvi, ara bé, així i tot, tanmateix |
Distributives | Les proposicions no s'exclouen, sinó que expressen diferents possibilitats. | ni… ni, o… o, ara… ara, no tan sols… sinó també |
Il·latives | La segona proposició és una conseqüència del que s'ha dit en la primera. | doncs, per tant |
Explicatives | Una proposició que aclareix el significat de l'altra. | és a dir, o sigui, això és |
Continuatives | Expressen acumulació o continuïtat. | i encara, doncs, a més |
Lèxic Patrimonial
També anomenat popular o hereditari, és el fruit de l'evolució del llatí vulgar. Presenta una evolució fonètica, morfològica o semàntica respecte del primitiu llatí. El formen els mots més habituals com les parts del cos, els parentius, els fenòmens naturals, i els elements gramaticals com pronoms, preposicions o conjuncions. Exemples: oculu > ull; patre > pare.
Cultismes
Són mots manllevats al llatí culte. Els cultismes han arribat per institucions culturals que usaven el llatí, com la cancelleria reial o l'Església. Són termes que presenten poca evolució en els fonemes, la morfologia i la semàntica respecte al llatí. Exemples: cathedra > càtedra; evangeliu > evangeli; titulu > títol.
Doblets
Són parells de mots relacionats semànticament per pertànyer a un mateix ètim llatí i que donen lloc a una paraula culta i una altra patrimonial. Signifiquen diferències de significat, i solen ser termes que tenen la mateixa categoria gramatical. Exemples: capsa (llatí) > capsa (cultisme) > caixa (patrimonial); factu > acte (cultisme) > fet (patrimonial); mandare > demandar (cultisme) > manar (patrimonial).
Diferenciar cultismes i lèxic patrimonial.
Analitzar dues frases.
Característiques del text jurídic que es troben en un text.
Tipus de proposicions subordinades: substantives (CD, subjecte, atribut).
Definicions
Bilingüisme
Situació en què en un territori es parlen dues llengües que tenen el mateix estatus legal i les mateixes possibilitats reals d'ús. És un ideal més que una realitat social. Hi ha diversos tipus de bilingüisme:
- Bilingüisme social: correspon a individus provinents de famílies bilingües i que des de ben petits han après a la perfecció dues llengües diferents, la materna i la paterna.
- Bilingüisme territorial: en territoris dividits en zones de llengües diferents. És el cas de Bèlgica, on a Flandes es parla neerlandès i a Valònia el francès.
- Bilingüisme individual: situació en què estan en contacte dues o més llengües. En un mateix territori es parlen dues llengües, la pròpia, parlada en àmbits familiars, i una altra d'altres grups que viuen al mateix territori.
Diglòssia
Creat per Charles Ferguson, és la situació sociolingüística en què dues varietats d'una mateixa llengua són usades amb valor social diferent, com el llatí vulgar i el llatí clàssic. Més tard, Joshua Fishman va estendre el concepte a l'ús de llengües diferents, una llengua alta destinada a les funcions de prestigi com educació i administració, i una altra llengua baixa destinada a l'àmbit familiar, usada en relacions quotidianes i no formals.
Conflicte Lingüístic
Dues llengües:
- Dominant: per diversos factors, com polítics o culturals, s'imposa fora del territori que li és propi i ocupa els àmbits d'ús formals d'una altra llengua.
- Minoritzada: llengua autòctona d'una zona que retrocedeix per pressió d'una altra llengua dominant que s'ha introduït al seu territori geogràfic. S'usa en l'àmbit privat i no formal.
Proposicions Subordinades
- Substantives: equivalen a un SN. Exemple: Vam acordar que tancaríem el negoci (CD).
- Adjectives: equivalen a un S.Adj. Exemple: Ens han presentat a la persona que comença dilluns (CN).
- Adverbials: equivalen a un S.Adv. Exemple: En Pere dorm quan està cansat (CC).